Filloy hauria admès davant dels voluntaris reunits la setmana passada a les dependències que ACTUA té a Caldea que hi havia hagut enrenou al món del voluntariat. També es va encarregar el ministre, però, segons alguns dels presents, de mirar de fer passar una cortina de fum a tot plegat. No és bo per al col·lectiu rentar els draps bruts públicament, hauria vingut a dir amb la suposada millor de les predisposicions el responsable ministerial. De fet, Filloy va negar qualsevol problema en declaracions a la premsa; els va més o menys reconèixer davant els voluntaris a porta tancada; i el comunicat oficial de la reunió no es referia a la qüestió i es parlava que s’havia escoltat els voluntaris sobre propostes de futur. Propostes que en cap cas es van posar sobre la taula.
Una part dels integrants del col·lectiu estan profundament decebuts per la posició submisa del tècnic Pau Rosillo, la marginació del qual va ser l’origen de l’enrariment del clima al grup
L’únic que de veritat pretenia la reunió era, de portes en fora, negar el malestar. I de portes endins, segons les fonts, capejar el temporal mirant que el temporal no passés a tempesta. I això, en certa manera, asseguren les fonts que almenys a nivell de voluntaris s’hauria aconseguit. Hi va haver algunes aportacions lleugerament incòmodes però, ni molt menys, la situació tensa que abans de la trobada algunes de les persones més molestes amb tot plegat havien previst, tenien en ment. ¿I què és tot plegat? Bàsicament el procés d’elecció del cap d’àrea de Joventut i Voluntariat. Hi ha una coincidència força àmplia entre els voluntaris que la persona designada havia de ser Pau Rosillo, qui té més experiència en la matèria
Infinitament més que l’elegit Joaquim Pujol, un educador del Punt Jove d’Escaldes que va optar a la plaça i es va adjudicar el concurs davant la desesperació del propi Rosillo. Allò, i la sospita més o menys fundada que la tria de Pujol podria respondre a ‘necessitats superiors’ (Filloy hauria reconegut, segons alguns fonts, que tenia compromisos polítics per complir; caldrà veure si l’elecció de Pujol és complementada amb determinats resultats en un altre concurs obert a Afers Socials), van ser l’origen de la tensió, del desànim, del malestar. En definitiva, de l’enrariment de tot plegat.
La reunió de la setmana passada hauria tingut com a principal argument parar el cop, donar sensació de normalitat i qui dia passa, any empeny
A nivell de voluntariat, asseguren les fonts, va quedar clar durant la reunió de la setmana passada que l’administració té un clar interès de passar pàgina. Que si el ministre d’Afers Socials, que si la secretària d’Estat, que si la titular de Funció Pública per explicar el funcionament dels concurs per a la provisió de places i les noves possibilitats de traspàs de personal de comuns a Govern que ofereix la nova legislació… Voluntat de fer que tot s’oblidi i que qui dia passa, any empeny. Per a alguns als soldats rasos, és a dir, aquells que passen hores i hores col·laborant en actes sense afany de lucre, la predisposició dels responsables governamentals va ser encomiable. Per a d’altres, un intent de tapar la polèmica. De parar el cop. De rebaixar l’enuig.
Per al sector més crític, però, més que el discurs de Filloy, Judith Pallarès o el propi Joaquim Pujol -de qui asseguren que ni tan sols es va presentar amb una mica de gràcia i saber fer-, el que els ha anestesiat hauria sigut la pròpia actitud de Pau Rosillo, el principal damnificat en la història. Més enllà d’esperar l’actuació política del grup parlamentari socialdemòcrata i les respostes que doni el Govern a tot una bateria de preguntes que ha formulat sobre l’elecció de cap d’àrea i l’estat de salut que viu el voluntariat oficial al Principat, a alguns dels voluntaris més veterans i més actius del país els ha decebut, i molt, veure Rosillo en plan conformista. Submís. Acceptant el rol, asseguren les fonts, de fer la veritable feina del nou cap de files. Sense fer soroll.
D’aquí que a nivell de voluntaris, s’hagi rebaixat la tensió. Si a Rosillo li està bé fer la feina i rossegar els ossos no seran aquells que inverteixen hores per plaer els que hi posaran pegues. Això sí, hi haurà baixes. Més d’una trentena segons les fonts. Afirmen algunes de les persones que ja al seu dia van presentar formalment la renúncia que a nivell de voluntariat, al Principat hi ha moltes coses per fer. No només cal tallar entrades en les funcions del Cirque o estar al cas de muntatges de bicicleta a Vallnord. Hi ha altres activitats que, en certa manera, potser es beneficiaran de la trencadissa al departament.
Més enllà de les persones que de manera altruista dediquen el seu temps a col·laborar en activitats de diversa naturalesa, caldrà veure com els canvis afecten l’estructura del departament
Afirmen que certament, potser el ministeri pot al·legar que no s’ha produït ni una sola baixa perquè, almenys fins la setmana passada, segons que s’hauria explicat en la reunió, no es va tramitar cap renúncia perquè es volia esperar a fer la trobada i, alhora, guaitar si això acabava comportant que algunes de les persones que inicialment havien dit que deixaven el voluntariat s’ho repensaven. Si s’acaben confirmant les baixes inicialment apuntades, pot ser un cop fort per al departament. De la bossa global d’unes 240 persones que hi pot haver, no arriben al centenar les realment actives i que participen de manera habitual a les tasques programades. I entre aquestes caldria situar-hi les dimissionàries.
Més enllà d’això, cal veure com quedarà l’estructuració del departament a nivell laboral. Els responsables del ministeri compten amb el binomi Pujol-Rosillo, ara ja instituït com a tal, perquè tirin endavant la feina que cal fer. Però hi hauria alguns funcionaris, asseguren les fonts, que estan del tot descontentes amb les maneres de fer del nou cap d’àrea. Entre altres coses perquè no hauria mostrat en cap moment l’experiència que se suposa que les proves que el van portar al lloc de treball haurien evidenciat. Ni l’experiència ni, el que és pitjor, vaja, els coneixements. Més enllà que en moments de tensió vulgui posar damunt la taula uns galons que una part dels seus col·laboradors li qüestionen.
Comentaris (1)