Llavors només hauria estat un càrrec d’uns 300 euros. La seva companya de feina -d’una feina on feia menys d’una setmana que havia accedit- se’n va adonar ràpid i com que la denúncia la va assenyalar de seguida la qüestió es va tallar de rel. La condemna amb pena condicional que se li va imposar llavors més la reincidència d’ara, amb unes pràctiques delictives més intenses i quantioses (el dany econòmic mínim seria d’uns 3.000 euros) han portat la Batllia ha decretar-ne l’empresonament.
La dona hauria explicat que, suposadament, s’hauria quedat sense feina i això la va sumir en una depressió que la va portar a actuar com ho ha fet. Alhora, que no volia explicar als seus familiars la pèrdua del lloc de treball i que, per tant, s’allotjava en hotels -a algun també presumiblement l’hauria estafat- per dissimular. Per no haver de tornar a casa les nits que suposadament hauria d’estar treballant.
En aquest cas, també la denúncia d’almenys un dels afectats hauria portat a la detenció de la dona, que no s’estava ni de Netflix ni de mòbils d’última generació ni d’allò que li venia de cara. A l’octubre la van despatxar d’immediat del servei d’Immigració on feia poc que s’havia incorporat. Ara, sia per aquestes pràctiques o pel que es vulgui, també havia perdut el lloc de treball en un centre sociosanitari del país. Caldrà determinar perquè aquesta suposada mania de voler viure a cos de rei però a costa de la targeta de crèdit d’un tercer.
Comentaris (1)