L’esdeveniment, en el qual han estat presents, entre d’altres, la cònsol major d’Encamp, Laura Mas, la secretària d’Estat d’Igualtat, Mariona Cadena, i la secretària d’Estat de Salut, Cristina Pérez, ha posat el focus en la revictimització: la situació en què la víctima es veu obligada a reviure reiteradament els fets davant de diversos operadors del sistema.
La secretària general de l’IAD, Judith Pallarés, ha obert l’acte subratllant la importància de la campanya digital que el seu organisme impulsa des de fa un any i que ja suma gairebé 200.000 visualitzacions. Ha remarcat que, malgrat que les xifres de violència de gènere es mantinguin estables, la detecció està creixent i que “aquest increment de casos preocupa”, especialment en un context social on encara circulen discursos que minimitzen la violència o qüestionen la veracitat de les denúncies.
Pallarés ha advertit que moltes víctimes eviten denunciar perquè temen un procés “complex i prolongat” en el qual han de reviure una i altra vegada el relat dels fets. Per això ha anunciat la posada en marxa, el febrer vinent, d’una formació transversal per a tots els professionals que intervenen en el circuit d’atenció a les víctimes, amb l’objectiu d’unificar protocols i reduir els interrogatoris repetits.
Abans de la taula de debat s’ha projectat el curtmetratge La Foguera, d’Àlex Glazner, que retrata l’impacte emocional de la violència amb una protagonista que rebutja parlar del que ha viscut: “No li veig el sentit”, diu, convençuda que “fa molt de temps i res canvia per molt que en parli”. La peça mostra la persistència del trauma, les dificultats per demanar ajuda i la incomoditat social que sovint envolta les víctimes. És un relat que, segons Pallarés, “reflecteix com la violència s’arrossega tota la vida si no es treballa adequadament”.
JURISDICCIÓ, POLICIA I PSICOLOGIA, CARA A CARA
Sota la moderació de Montse Ronchera, l’espai central de l’acte ha analitzat les implicacions socials, psicològiques i jurídiques de la violència de gènere, amb tres veus clau: la psicòloga del Servei d’Atenció a les Víctimes Mònica Álvarez, l’agent del grup de delictes contra les persones del cos de policia Dolors Artuñedo i el fiscal adjunt Iván Alís.
Álvarez, ha detallat que la majoria de casos provenen de relacions de parella o exparella i que la recuperació comença amb un procés d’“acompanyament psicosocial centrat en la reparació i la recuperació del que han viscut”. “És clau identificar que han estat víctimes i que han passat un procés. Necessitem posar nom al que han viscut, tot i que pugui generar ràbia”, ha explicat. La psicòloga ha remarcat que l’objectiu és que tornin a sentir-se segures i a confiar en si mateixes i en el seu entorn: “Depèn del tipus de violència poden sentir-se molt mermades”. I ha insistit que l’acompanyament és voluntari: “Les acompanyem allà on decideixen que les acompanyem. Cadascú ha de decidir fins on se sent còmode”.
Per la seva part, l’agent del grup de delictes contra les persones Dolors Artuñedo ha explicat les millores internes aplicades pel cos de policia: nous despatxos individuals i insonoritzats per acollir les víctimes, circuits que permeten fer, sempre que és possible, totes les diligències el mateix dia —denúncia, metge forense, informació jurídica— i un treball coordinat entre departaments per protegir la víctima. Artuñedo ha reconegut que el nombre de denúncies continua sent baix i que moltes dones “tenen fills, por, manca d’alternatives d’allotjament i un procés judicial que no és àgil ni ràpid”. Tot i això, ha insistit: “Sabem que no sempre denuncien. Ens interessa molt que es denunciï perquè és una manera d’erradicar la violència i buscar l’agressor i les seves conseqüències”.
Ha recordat també el paper dels veïns i familiars, que poden alertar la policia quan la víctima no ho fa, i ha remarcat que totes les dones que passen pel grup de delictes contra les persones són informades de les ajudes disponibles i tenen sempre “el número de l’agent que porta el seu cas”.
DECLARAR NOMÉS UNA VEGADA
L’intervenció del fiscal adjunt Iván Alís ha posat paraules clares a una de les preocupacions centrals de la jornada: la revictimització. Ha recordat que la fiscalia participa “al llarg de tot el procés, des de les primeres diligències i fins i tot abans, en contacte amb la policia” i ha explicat que el ministeri fiscal representa la víctima quan aquesta no disposa d’advocat. A més, ha insistit que l’advocat “no només és obligatori per a l’inculpat, sinó que també el pot demanar la víctima, especialment per aquest acompanyament”.
El missatge més contundent, però, ha estat aquest: “Volem intentar que no es revictimitzi a la víctima. Els protocols que hem treballat amb Govern ens han permès que la víctima només declari una vegada durant tot el procés d’instrucció”. Alís ha detallat que, mentre que en el cas de les víctimes menors d’edat la legislació ja permet que no hagin de tornar a participar el dia del judici, per a les majors d’edat la situació és més complexa: “La Constitució ens diu que la justícia és pública, la prova és pública i s’ha d’escoltar. Així es poden apreciar tots els elements de prova”.
Per això ha insistit que caldrà actuar des del legislatiu si es vol evitar que les dones hagin d’afrontar un nou mal tràngol el dia de la vista oral: “Per part de les associacions s’està intentant que no s’hagi de passar un nou mal tràngol, però això només serà possible si es preveu des de la via legislativa. Som una mica tossuts i intentarem continuar promocionant aquest aspecte”.
Alís també ha recordat el funcionament del punt lila judicial, previst en un protocol treballat amb el Consell Superior de la Justícia (CSJ), que permet acollir la víctima en un despatx a part quan vol denunciar directament a la Batllia, per garantir-li espai i privacitat. Una qüestió que ha provocat un intens debat abans que l’acte culminés amb la presentació oficial de la nova peça de la campanya “La teva veu compta, la teva mirada compta”, que continuarà difonent missatges de sensibilització a les xarxes.
Comentaris (2)