És una de les persones de confiança del cap de Govern. De fet, Molné i Xavier Espot van coincidir com a batlles -els dos feien qüestions en matèria civil i de menors- i va ser l’ara màxim responsable governamental qui la va portar a l’arena política com a secretària d’Estat (2016-2019). La següent legislatura va preferir un paper més discret i va quedar com a consellera general presidint la comissió legislativa de Justícia, Interior i Afers Institucionals, i també essent membre de la comissió legislativa d’Educació, Recerca, Cultura, Joventut i Esports. Després de quatre anys en segona línia, per dir-ho d’alguna manera, i mentre la seva germana Olga, un dels seus referents, liderant el comú de la Massana com a cònsol major, el 2023 va fer el salt al ministeri.
Era una de les peces que Espot tenia més clares en el puzle ministerial que va haver de configurar. Treballarà fins al darrer dia de la legislatura -per molts estirabots que pugui deixar anar, com el que la va fer comparar la presó amb un centre d’estètica- però encara que no ho digui obertament, és poc probable que ni en el cas que Demòcrates venci, Molné, Ester, torni al ministeri. Això sí, espera que la present legislatura li doni prou temps com per acabar de fer tot allò que s’ha proposat. I ara mateix té diverses lleis que pretén modificar. Una de les primeres, el Codi penal.
Justament, en els darrers dies vostè i altres membres del gabinet ministerial han anat avançant elements d’un canvi al Codi penal. Que s’elevarà l’edat del consentiment per a les relacions sexuals o, per exemple, que es tipificarà la denominada pornografia digital, que s’ha assimilat al ’cas Onlyfans’.
Pel que fa a l’Onlyfans, la modificació del Codi penal, per disposició final, modifica també la Llei de seguretat pública, que és la que defineix el concepte de prostitució. I vostè ja sap que la Llei de seguretat pública només sanciona la prostitució cara a cara, físicament, quan hi ha contacte físic. El que fem és modificar el concepte per ampliar la prostitució cara a cara a tots els comportaments sexuals quan hi hagi interacció i remuneració també es considerarà prostitució. D’aquesta manera, i tot i saber que la prostitució en si no és un delicte tot i que està prohibida per l’ordenament jurídic per la via administrativa perquè s’imposa una sanció a la persona que paga pels serveis.
Que usa els serveis, sí.
Exacte. Per tant, en sí no és un delicte. Però tots els comportaments vinculats a la prostitució com poden ser afavoriment de la prostitució, proxenetisme… tindran en compte aquest nou concepte de la prostitució, que engloba la prostitució en línia.
“A nivell de Codi penal ampliem les conductes dins del capítol de l’assetjament a l’enviament de contingut sexual no desitjat i a la manipulació d’imatges perquè sembli que hi ha algú despullat”
Lligat amb això, i com que ja fa uns quants mesos, algun any ja, hi va haver tota aquella polèmica relativa al denominat ’rei de l’Onlyfans’ que, de fet, va ser qui va obrir el debat que ara porta a la modificació legal. Lligat a això, la investigació que es va dir en el seu moment que s’obria a través de la fiscalia no sé si va acabar en alguna cosa o no. I entenc que amb aquest canvi, potser hi hauria alguns comportaments molt més perseguibles.
El que es va fer a nivell de policia va ser investigar els fets per mirar si eren constitutius de delicte. I per la investigació que es va fer es va veure que no. La pornografia a Andorra no és delicte.
I això no canviarà.
No, no, això no canvia. La pornografia amb menors o amb persones discapacitades, sí que ho és i ho continuarà sent. Però la pornografia en sí no es delicte. Sí que és veritat que si mai s’arriba a demostrar -perquè nosaltres només vam detectar pornografia, no vam detectar aquesta interacció que hi pugui haver, perquè això es fa molt en l’àmbit privat i interacció remunerada no la vam detectar- que hi ha pornografia en línia, en el marc de l’activitat d’Onlyfans, llavors sí que podríem actuar perquè podríem concloure que hi ha un afavoriment de la prostitució o un proxenetisme. Això amb el nou concepte de prostitució. I, per tant, pensem que això sí que ens ajuda a protegir millor les persones vulnerables de comportaments indesitjables.
No sé si vostès han fet algun escandall, i això lliga amb qüestions d’immigració de les quals ja parlarem, per comprovar, per exemple, quanta gent ha arribat al país que acaba dedicant-se a produir continguts per a aquesta xarxa social.
Això s’hauria de mirar a nivell de comerç, quina és l’activitat autoritzada.
Dubto que demanin autorització explícita per això.
Exacte, molt sovint s’autoritzen per a creació de continguts audiovisuals i no crec que això es vinculi amb activitats sexuals.
En el marc dels canvis en el Codi penal, què més preveuen?
Un que és molt important respecte de les recomanacions del Moneyval és ampliar la responsabilitat penal de les persones jurídiques. Però si ens quedem en la línia de la protecció de menors de cara a la violència digital és important dir que ja hi ha tota una normativa de protecció. Però també és veritat que cada cop hi ha conductes més agressives, més novetats i aplicacions i, per tant, ens hem d’anar adaptant i cada cop més els organismes internacionals ens fan recomanacions per combatre millor tot això. I en aquest marc, què tenim? Doncs a nivell de Codi penal ampliem les conductes dins del capítol de l’assetjament a l’enviament de contingut sexual no desitjat i a manipulació d’imatges perquè sembli que hi ha contingut sexual o eròtic, perquè sembli que hi ha algú despullat. Això recentment també s’ha fet a Espanya. És una cosa terrible. Tu apareixes en una foto en una reunió parlant o posant davant d’un paisatge i de cop amb la intel·ligència artificial, apareixes despullat. Això sí que és una conducta que tipifiquem.
Això afecta a persones menors, però també majors.
Exacte.
O sia que si la fan aparèixer a vostè nua…
… li caurà un ’puro’.
I com que vostè és autoritat, més encara.
Pot ser.
…
I després el que fem també, quan s’utilitza la intel·ligència artificial o la tecnologia per agreujar el patiment de la víctima o per executar la conducta de manera més fàcil, això també es transforma en un agreujant. Aquestes són, essencialment, les reformes més importants contra la violència digital.
I després hi ha la previsió d’incrementar l’edat del consentiment sexual dels 14 als 16 anys.
Aquest és un canvi rellevantíssim. S’apuja l’edat del consentiment als 16 anys excepte que hi hagi una diferència de cinc anys entre les persones que mantenen la relació sexual. Entre 14 i 16, és clar. Perquè per sota de 14 està totalment prohibit.
També estan vostès preparant i no haurien de trigar gaire en tenir-ho embastat, un canvi significatiu en el codi de procediment penal.
Està previst que tingui un primer text durant aquest mes de març. És un text important a nivell tècnic i, per tant, requereix l’informe previ del Consell Superior de la Justícia. I se l’haurien de mirar fiscalia i totes les jurisdiccions. El que haurem de fer és ràpid aquest tràmit perquè m’agradaria que el text s’entri a tràmit parlamentari, com a molt, durant el mes de juny.
És una reforma o un nou Codi de procediment penal?
És… una reforma… força profunda. És una reforma bastant important però tampoc canvia el paradigma. No fem allò de convertir el fiscal en instructor, tot i que sí que se li donen més atribucions a la fiscalia.
Per exemple?
Els controls bancaris. I després també es preveuen disposicions per agilitzar i racionalitzar molt el procés i per evitar dilacions. Ampliem els mecanismes penals transaccionals.
“La del Codi de procediment penal és una reforma bastant important però tampoc canvia el paradigma. No fem allò de convertir el fiscal en instructor, tot i que sí que se li donen més atribucions a la fiscalia”
El judici de conformitat.
No ho diem ben bé així, però sí. Els ampliem a més delictes com són la posada en circulació de moneda falsa o alguns delictes de tràfic a gran escala. Ens n’hem adonat que són mecanismes que permeten una agilització del procés. Quan la gent està conforme i reconeix la culpabilitat està molt bé aquest sistema. Així es respecta el principi d’aplicació immediata de la pena. Perquè de vegades quan apliques la pena al cap de cinc anys ja s’han reinserit, ni se’n recorden, han fet una nova vida i els cau una pena… en aquest sentit pensem que és una bona manera. També el que fem és seguir recomanacions internacionals.
Com el que parlava del Moneyval.
Bé, em referia a mecanismes de detecció de diner brut i de la seva gestió. Creem una agència independent de recuperació i gestió d’actius.
Quan parlava del tema d’agilitzar procediments, una cosa és l’acord de conformitat i l’altra, l’ordenança penal, el judici ràpid, s’ampliarà a alguns supòsits més?
L’ordenança penal és encara més àgil però per delictes menys greus. L’acord de conformitat és per a delictes més greus. I llavors si que cal un escrit…
Sí, sí. Cal un pacte entre les parts, i el tribunal l’ha de validar.
Exacte.
L’acord de conformitat tinc clar que s’amplien els supòsits. I li demanava si també seria el cas amb les ordenances penals.
No. En principi el que preveiem és ampliar els casos d’acord de conformitat i crear un mecanisme transaccional per les persones jurídiques. Ara no n’hi ha perquè no hi ha responsabilitat penal de les persones jurídiques. Però quan entri en vigor la modificació del Codi penal que entrarem aquest mes a tràmit parlamentari sí que n’hi haurà i per tant, farà falta.
Per cert, quan deia vostè que s’ampliaran algunes facultats de la fiscalia… parlava de control bancari, oi?
Sí.
No caldrà que ho autoritzi un batlle.
Exacte.
Ho podrà fer el fiscal per se.
Sí, i llavors el control de les garanties es podrà fer per la via del recurs.
Si algú no està d’acord amb què la fiscalia hagi ordenat el control dels seus comptes, llavors sí que podrà recórrer davant l’autoritat judicial.
És així, sí.
Deu tenir també molt embastat el conjunt de canvis legals per facilitar, diguem-ho així, un millor funcionament judicial, per delimitar millor les competències.
Ho hem analitzat i hem anat perfilant les mesures que ens semblen adequades. I ara les estem consensuant amb els tribunals. Una vegada les haguem consensuat i tinguem un projecte de llei, farem públiques totes aquestes mesures.
“Estem d’acord amb què hi ha reformes (en matèria de competència i organització judicial) que s’han de fer i les estem consensuant. Hi ha una bona sintonia, amb el Consell Superior”
I això realment ajudarà a desembussar la Justícia, per dir-ho d’aquesta manera? Aquestes reivindicacions que fa temps que està fent el Consell Superior de la Justícia realment han de servir per endreçar i agilitzar?
Jo crec que contribuirà a millorar l’organització i el funcionament, i també a agilitzar. Però no solament és això. S’han fet altres reformes que s’han anat implementant i a mesura que es vagin desplegant arribarem a un funcionament de la Justícia molt millor.
Vostè ha parlat els darrers temps, també, de tribunals unipersonals, que suposo que això ho haurà d’incloure al Codi de procediment penal.
Sí, i és el que li dic, per millorar el funcionament d’un òrgan tan complexe el que cal és intervenir a diferents nivell. I ja s’està fent des de la passada legislatura. Ja fa temps que el Govern sap i reconeix que hi ha retards i no hem parat de treballar en això. La legislatura passada es va treballar amb el pla de xoc per dotar de personal la Batllia i ara tot just s’han completat i s’han cobert totes les places. Es va fer el procediment de la comunicació processal digital, la digitalització, que es va fer la passada legislatura però s’ha millorat en aquesta. Conjuntament amb tot anirem millorant una cosa sobre la qual fa molt temps que s’està treballant.
Han parlat ja amb els representants, i dic representants perquè no sempre són sindicats, dels treballadors de la Justícia, alguns dels quals canviaran, per dir-ho així, de patró? Hi ha qui depèn del Consell Superior que passarà a dependre del ministeri.
Sí, sí, i se’ls ha passat el projecte de llei. Perquè aquesta reforma té vàries parts. Una és la pressupostària i competencial del Consell Superior de la Justícia, de la qual es deriva una modificació de la Llei de la funció pública de l’administració de Justícia. Ells estan conformes de passar a dependre, a nivell de recursos humans, o sia, tot el que siguin concursos, expedients disciplinaris, excedències… doncs passaran a formar part o es gestionaran des de Funció Pública i des del ministeri de Justícia. Tot el que és formació… però hi ha d’haver molt diàleg i hi ha d’haver una participació dels òrgans judicials.
Com vol dir?
Per exemple, si hi ha un expedient disciplinari, qui és que té coneixement dels fets? Doncs són les jurisdiccions. Són els que estan allà, i els que hauran de fer el previ informe. Totes les decisions transcendentals i tota la gestió d’aquest personal es farà des de Justícia. I el personal ho veu bé.
I el ministeri i el Consell Superior estan alineats, entenc. Va pel mateix camí. Ho dic perquè el president de la cúpula judicial, Josep Maria Rossell, el seu antecessor en el càrrec, de tant en tant deixa anar algun estirabot contra algunes de les jurisdiccions que controla, que estan, sota la seva disciplina.
Bé, de fet nosaltres compartim amb Josep Maria Rossell que hi ha algunes normes que s’han de modificar per anar-les millorant. També és sobre la marxa que veus que una llei comporta efectes que no són volguts. I això ens passa constantment. I no només amb el Consell Superior. També en Immigració. Tu fas la norma pensant en una cosa i l’administrat sempre troba la manera de donar-hi la volta… Estem d’acord amb què hi ha reformes que s’han de fer i les estem consensuant. Les estem consensuant perquè evidentment ell té un coneixement més proper, nosaltres ho veiem des de la distància, i s’han d’alinear criteris, els mecanismes tècnics que s’apliquen… sí que estem d’acord en aquest punt, que hi ha modificacions a fer, i per això hi estem treballant conjuntament. Hi ha una bona sintonia, amb el Consell Superior.
“Els falsos fronterers són persones que tenen un permís que els obliga a viure aquí i, en canvi, viuen a baix. I a baix hi viuen de manera irregular. Per tant, en el marc d’aquesta bona relació que tenim amb Espanya, hem posat fil a l’agulla, ens hi vam comprometre i ho hem fet. I els controls s’aniran fent”
El president parla dels oferiments, de concursos… de tot això que parla, ja ho veu vostè bé. Vostè ha treballat a la casa, ha estat batlle. Però Josep Maria Rossell també lamenta, com lamenta bona part de l’advocacia, que hi hagi una colla de fiscals que ara, de cop, hagin coincidit tots al Tribunal de Corts com a magistrats. Amb els canvis que faran vostès coses com aquesta s’haurien d’evitar?
Jo crec que hi ha normes que s’han de racionalitzar però tampoc sé com acabaran del tot perquè estem en aquest període de consens. Per detallar ben bé quines són aquestes propostes del Consell Superior que adoptem, que millorem o que les canviem una mica, les hem de fer públiques quan tinguem el projecte de llei embastat. És molt important tenir el punt de vista tècnic. Cal aplicar la informació, i aquesta ens ve dels tribunals. Hi estem treballant i es farà públic en el moment que ho tindrem consensuat.
No sé si s’ha parat a pensar en la necessitat, o no, de fer canvis, ja no li dic a la Constitució perquè és molt més complicat, però potser sí a la llei qualificada de la Justícia, en relació amb aquell debat que de moment s’ha tancat però que va obrir una batlle que pretenia accedir al Tribunal de Corts i que va qüestionar l’andorranització de la Justícia. Com ho veu vostè?
Jo ja he dit en altres ocasions que és una cosa positiva perquè va molt lligada a l’exercici de sobirania. Està molt bé que la Justícia estigui andorranitzada. Però també està bé, tenint en compte que som un país petit en què els països veïns sempre ens han donat suport a nivell tècnic i de personal, doncs que en determinades circumstàncies es puguin nomenar magistrats francesos o espanyols. Jo crec que s’ha d’andorranitzar la Justícia, i de fet s’ha andorranitzat molt des de que jo hi era, però sempre mantenint aquesta possibilitat. A més, aquest mecanisme de tres concursos interns i un concurs d’extern sempre ha funcionat. Sempre s’havia aplicat i havia funcionat. És veritat que ara es va posar en dubte per part de la batlle recurrent però penso que el Tribunal Superior ho ha clarificat en el sentit de dir que aquest mecanisme ha funcionat, i no crec que en el futur posi més problemes.
Dues qüestions més, així deslligades de qualsevol altre tema. L’àrea de medicina legal i forense. Després d’un intent de solucionar-ho fitxant un metge valencià que exercia per aquí al Pirineu i que no va funcionar, que va ser un vist i no vist, ara s’ha resolt la situació i està ordenat?
Està ordenat, tenim dos forenses i l’ideal són tres. Estem fent un procés de selecció i penso que en el decurs d’aquest any podrem disposar d’un tercer forense.
I en matèria d’intrusisme que també porten des del ministeri d’Interior…
Sí, portem els casos d’intrusisme en el marc de les professions titulades. En altres nivells ho porta Comerç.
Estan trobant molts problemes? Molt intrusisme en algun àmbit? Darrerament els psicòlegs sembla que estan força actius…
No hi ha denúncies de manera massiva però sí que de tant en tant tenim alguna denúncia. Durant un moment no teníem cap inspector però ara en tenim un. De fet tenim dues places i estem en procés de cobrir aquesta segona plaça. Així, podem instruir totes les denúncies i donar una resposta satisfactòria als col·legis que en algun moment sí que van considerar que calia fer més en relació amb aquest tema.
Hi ha alguna àrea o matèria que sigui especialment insistent, rellevant, algun col·legi del qual provinguin moltes queixes o denúncies?
Tenim alguna denúncia com deia dels psicòlegs i en algun moment també es va parlar de conflictes entre els arquitectes i els comuns. Va ser molt mediàtic. Penso que està en vies de solucionar-se.
Encara no s’ha tancat del tot, vaja.
No.
“Està molt bé que la Justícia estigui andorranitzada. Però també està bé, tenint en compte que som un país petit en què els països veïns sempre ens han donat suport a nivell tècnic i de personal, doncs que en determinades circumstàncies es puguin nomenar magistrats francesos o espanyols”
Anem a Immigració. Acaben d’aprovar quotes de passius i compte propi, i una bestreta de la quota general. Molts empresaris, comerç, però especialment restauradors i hotelers, demanant que siguin de nou mesos consecutius garantint un temps de vacances durant aquest període. És factible donar resposta positiva a aquesta petició?
Sí que és factible, però es proposarà en el programa de contractació en l’origen que estem treballant. Ens interessa molt endreçar la immigració. Ens interessa molt endreçar per evitar onades de persones que sense tenir feina assegurada vénen a provar sort i que algun any ens ha posat problemes. Pretenem posar en marxa un programa que suposi contractar en origen i que quan arriben aquí ja ho tenen tot arreglat i tots els papers fets. I fins i tot que tinguin un allotjament correcte del qual l’empresari es farà garant i organitza el desplaçament, per tal que tornin al seu lloc d’origen i no es quedin de manera il·legal per Europa. Per a nosaltres és molt important fer aquesta prova pilot d’endreçament de la immigració. Per tant aquestes temporades de nou mesos, que és una cosa interessant, les permetrem fer-ho en el marc d’aquest programa de contractació en origen.
Aquest programa hauria de ser vigent l’hivern 2026-2027?
Inclús, i ho tenim molt avançat, hi ha un projecte de reglament molt avançat i ara estem mirant l’aplicació (APP), la plataforma digital que utilitzarem, però nosaltres voldríem tenir-ho ja aquest estiu, perquè si són temporades de nou mesos, l’ideal seria fer juliol, agost, setembre, octubre, novembre, desembre, gener, febrer i març.
Estiu i hivern.
Exacte, que englobi estiu i hivern. Per tant, l’ideal seria tenir-ho ara. Llavors hem fet contactes…
… amb Colòmbia.
Exactament. Amb un organisme públic que es dedica a fer contractes en origen. Ells ja fa temps que ho fan, i volem realment assegurar-nos que funcioni. Hi ha serrells que s’han d’acabar de tancar però ja n’hem anat parlant.
Serà només amb Colòmbia.
El més segur és que comencem només amb Colòmbia perquè és una prova pilot. Això d’endreçar està molt bé però ha de sortir bé. Tu no et pots trobar que a darrera hora et falli alguna cosa i que hagis tancat totes les altres vies. De moment la idea és començar amb una cosa petita, mantenir la possibilitat de contractar temporers per les altres vies, mirar de fer-ho el millor possible i que surti bé i després anar-ho ampliant.
“És veritat que ara es va posar en dubte (la Llei qualificada de la Justícia quant a l’andorranització) per part de la batlle recurrent però penso que el Tribunal Superior ho ha clarificat en el sentit de dir que aquest mecanisme ha funcionat, i no crec que en el futur posi més problemes”
I pel que deia, s’haurà de garantir que aquesta persona contractada, quan arribi a Andorra, no s’hagi de preocupar per l’allotjament.
Exacte. Que ho tingui tot muntat i organitzat. Això afavoreix que empresaris que tinguin disponibles pisos en els seus establiments hotelers en puguin reservar una part. També és una bona manera de racionalitzar tot això de l’habitatge.
Lligat amb tot plegat, les darreres setmanes ha semblat que hi havia un major control a la frontera espanyola. No sé si respon a què es busquen de forma més obstinada falsos fronterers o, potser, que els equips de la policia nacional han canviat i quan arriba gent nova, almenys durant un temps, és més intensa.
La problemàtica que ha posat l’alcalde de la Seu, que ell diu que a la Seu hi ha molt treballador que ve d’Andorra i hi ha molts irregulars, ha portat a fer molts controls. I nosaltres també hem fet els nostres. Sempre estem molt atents a les reivindicacions del país veí i encara més d’un alcalde tan proper. De fet, des del juliol fins al febrer s’han fet 1.500 controls per detectar falsos fronterers, se n’han detectat casi seixanta i s’han dictat unes quaranta resolucions d’anul·lació de residència i treball. Perquè els falsos fronterers són persones que tenen un permís que els obliga a viure aquí i, en canvi, viuen a baix. I a baix hi viuen de manera irregular. Per tant, en el marc d’aquesta bona relació que tenim amb Espanya, hem posat fil a l’agulla, ens hi vam comprometre i ho hem fet. I aquests controls s’aniran fent. I ells, també, com és lògic. Perquè per ser més efectius també n’hi ha d’haver a l’altre cantó de la frontera. Al final cada país ha de lluitar contra el seu propi problema. Per tant, sí, respon a això, a la voluntat de lluitar contra aquesta immigració il·legal.
I lligat amb el treball i la immigració, aquell problema que va ser tan gros, el maldit escàndol dels peruans, s’ha resolt amb els canvis que s’han fet amb la llei òmnibus.
El que es va fer amb la llei òmnibus va ser només autoritzar els treballadors destacats d’empreses instal·lades a Europa, a l’Espai Econòmic Europeu i després es va ampliar en seu parlamentària als països del G7. D’això en resulta que són països que tenen una normativa laboral molt més propera a la nostra. Llavors crec, tot i que ho hauríem de demanar a la senyora (Conxita) Marsol, que darrerament de queixes en aquest sentit no n’hi ha hagut. Però bé, estem molt pendents de fer inspeccions per verificar que no hi hagi cap abús sobretot en les obres. O en el que sigui. Col·laborem amb el departament d’inspecció de Treball. Però darrerament no hem detectat cap abús en aquest sentit.
Salto a l’‘entry/exit’. No depèn exclusivament de vostè, però de retruc també l’afecta. Falta un meset perquè el sistema de control fronterer finalment i definitivament s’implanti. Com estan els acords bilaterals amb Espanya i França més enllà de l’acord marc amb Europa.
Està tot molt avançat, de manera que quan entri en vigor ho tindrem tot lligat. Ja hem començat a parlar dels arranjaments administratius. En breu se sabran fil per randa tots els acords que s’han tancat.
Però vostè l’afecta pel tema d’Immigració. Els treballadors que vulguin treballar a Andorra hauran de fer alguna cosa que fins ara no calia.
Com vam dir, han de passar un filtre de seguretat suplementari, i això fa, i ja hi estem treballant, que haguem de modificar la Llei qualificada d’immigració. Com que aquest filtre de seguretat trigarà diversos dies i els empresaris necessiten la mà d’obra més ràpid, farem una autorització provisional. Nosaltres farem el nostre control de seguretat i donarem o no l’autorització provisional. Però en el cas que es doni, això no anirà en perjudici del fet que quan ens arribi el resultat en base al control de les dades Schengen aquesta autorització es pot revocar. És això en el que ens afecta. Però també ens afecta en altres qüestions de mecanismes de cooperació policial.
“Pretenem posar en marxa un programa que suposi contractar en origen i que quan arribin aquí els temporers ja ho tinguin tot arreglat i tots els papers fets. I fins i tot que tinguin un allotjament correcte del qual l’empresari es farà garant i organitzarà també el desplaçament, per tal que tornin al seu lloc d’origen i no es quedin de manera il·legal per Europa”
No sé si, per exemple, a partir d’ara s’hauran de registrar les empremtes dactilars de qualsevol persona que es vulgui establir al país. Perquè només enviant l’empremta a Interpol, això pot donar molta informació.
Aquests són detalls tècnics als quals encara no hem arribat i que segurament es dilucidaran en aquests arranjaments administratius.
Deixi’m ‘viatjar’ cap als tres cossos uniformats que té vostè sota la seva tutela. Quant a Institucions Penitenciàries, el pla de xoc encara s’està tramitant, oi? Al final haurà trigat tant que haurà quedat desfasat.
El cert és que s’ha retardat una mica. Però desfasat no quedarà perquè són mesures d’organització i millora molt interessants i que encara són necessàries. La seva necessitat encara és vigent.
També és vigent encara la necessitat d’ampliar el centre penitenciari i després de donar-hi moltes voltes ja han embastat la compra d’un terreny, a tocar de les actuals dependències, per fer un edifici nou, una mena de Comella 2, un mòdul que en gran mesura es podria destinar a interns amb patologia de salut mental. Ja ho avala això l’informe que el Consell General els va encarregar que fessin?
Una cosa molt positiva d’aquest informe, que vam fer fer a experts penitenciaris de l’administració francesa, és que, primer, el que els vam demanar és ‘vostè creu que l’atenció que els hi donem és correcta’? I llavors els demanàvem com podem millorar. Ells ens van dir que l’atenció els semblava molt correcta. Primer, perquè els locals són molt funcionals i estan molt bé. I després i sobretot, perquè els donàvem suficients activitats terapèutiques i de reinserció com perquè aquesta gent millorés. També es va posar de relleu l’enfocament multidisciplinari. I la dedicació tant del personal penitenciari com del que no ho és. Personal sanitari, assistent social… en aquest sentit van dir que tot era molt correcte i això ens fa estar molt contents. Perquè això enllaça amb el que he dit sempre, que al centre penitenciari hi ha millores a fer però que l’atenció de les persones és correcta. I en particular de les persones amb problemes de salut mental. Sí que ens donen algunes eines de millora.
Quines?
Abans de fer aquest informe definitiu ens van respondre un qüestionari perquè me n’adonava que, al final, encara que n’hi hagi que tenen una resolució específica amb una mesura de seguretat perquè en el moment de la comissió dels fets tenien les capacitats volitives molt deteriorades i no sabien el que feien, al final, n’hi ha d’altres que estan en un règim ordinari però els perfils són molt semblants, les patologies són similars. Llavors l’ideal és que els poguéssim ajuntar en determinats moments. Perquè els que estiguin en règim ordinari puguin gaudir d’un règim més obert i perquè aquestes teràpies de grup que se’ls ha de fer siguin molt més productives. I aquesta és una de les coses que ens van dir que podíem fer i que de fet ja tenim introduït al projecte de llei.
Sí, al pla de xoc penitenciari.
Sí. Ja hi vam incloure la possibilitat, sempre verificant que es pugui fer amb la recomanació de psiquiatres, i mentre estigui en compte la seguretat de tothom, que hi pugui haver moments en què es barregin diversos interns. N’estic contenta. I com que ja em van enviar pistes amb el qüestionari inicial, ja ho vam introduir en el pla de xoc.
“Per a nosaltres és molt important fer aquesta prova pilot d’endreçament de la immigració. Per tant aquestes temporades de nou mesos, que és una cosa interessant, les permetrem fer en el marc d’aquest programa de contractació en origen”
A Andorra sempre hi ha allò, i és una certesa, del fet que com que l’única presó que hi ha és d’alta seguretat, els interns es passen moltes hores a les cel·les. No sé si hi ha l’opció, en un mateix establiment penitenciari, que hi hagi diversos graus de restricció, per dir-ho així. Que es pugui diferenciar entre una persona que està a la presó perquè és un sicari internacional o un altre que és un jove del país que ha reiterat en petites cessions de droga, per dir un parell de coses. En fi, que no hi hagi un règim tan taxativament estricte.
Doncs, de fet, això és una bona idea, però això d’anar lligat a tenir més espais. Per exemple, que hi hagi un perfil d’interns que pugui dinar conjuntament. Quan es va concebre la presó actual no es preveure que poguessin menjar tots els presos junts. Es va concebre com a alta seguretat i, justament, és en el moment de dinar quan més perill hi ha per als agents penitenciaris. Però tot això s’ha de lligar amb l’ampliació del centre i després s’ha de fer la corresponent modificació legal. Però sí que és una bona cosa a fer, de classificar els interns per perfils. Però independentment d’això, s’han fet millores en el règim dels interns de manera que, pensi que durant set hores, tenen la possibilitat de sortir de la cel·la per fer tallers i activitats. I d’aquestes set hores, n’hi ha sis, durant tot l’any, en què poden sortir al pati, anar al taller lliure, o anar a la biblioteca. Ells tenen possibilitats de sortir bastant. S’ha millorat en aquest sentit. I fa uns dies mirava una publicació internacional sobre les hores que els interns en una presó estan fora de les cel·les, i jo no dic que no puguem millorar perquè sempre es pot millorar més, i no estem tan malament.
En tot cas, el futur mòdul de salut mental hauria de ser un gran pas.
Encara que siguin gent amb necessitats especials, en la majoria de països i la nostra llei també ho diu, el cos penitenciari també és competent per a la custòdia dels interns amb problemes de salut mental. El que s’ha de fer és adaptar-nos i donar-los la medicació. El que s’ha de fer és donar-los al centre penitenciari totes les atencions que haurien de tenir fora. I aquest és l’esperit.
Encara parlant de qüestions penitenciàries. Fa uns mesos, crec que va ser un dels sindicats que va ‘descobrir’ que hi havia comprades, des de fa temps, unes càmeres de pit que d’haver-se usat segurament hauria evitat alguns ensurts que afecten o han afectat a diversos funcionaris. I van demanar que s’autoritzés l’ús d’aquestes càmeres. Vostès van assegurar que faltava un reglament per poder-les activar.
Feia falta un protocol que ja està fet. Però ara fa falta, perquè va lligat a la normativa de videovigilància i protecció de dades, un informe del delegat de protecció de dades i s’ha de sotmetre a la comissió de videovigilància, que també depèn d’aquest ministeri.
Després, una vegada tingui la presó suplementària i es puguin tractar els interns de diferentment manera, caldrà necessàriament més personal. Perquè si cal controlar un menjador amb 20 interns a l’hora segur que la direcció, els sindicats i tots plegats li demanaran més mitjans.
Pot ser. Però de moment tenim 67 agents penitenciaris i sempre he dit que a la presó hi ha coses a millorar, però que a nivell de personal estàvem molt bé, sobretot si ens comparem amb països de l’entorn. I quan es publiquen dades relacionades amb la sobrepoblació, als diners que destinem a cada intern o en relació amb la ràtio entre agents i interns, i pel que fa a aquesta ràtio estem molt bé. En el darrer full de novetats que vaig comprovar hi havia 55 interns, i tenim 67 agents. Vull dir que s’han de tenir en compte els torns, les vacances, les baixes… i també és veritat que estem parlant d’una presó d’alta seguretat que implica molts desplaçaments. Que els interns estan molt custodiats. Però si ho comparem amb la resta de països que surten avaluats pel Consell d’Europa, és una xifra excel·lent. I sense perjudici que es vagi augmentant en el futur. Però de moment penso que estem força bé.
Si la faig saltar cap a la policia, de manera sorprenent o no, el primera que hi ha és que sembla que la situació general està força tranquil·la. La direcció suposo que està reconfirmada. Li dic perquè com a mínim Bruno Lasne ja sobre passa l’edat de jubilació.
És de la meva plena confiança i està fent una molt bona feina. No solament ell si no també els dos directors adjunts. Per tant, la meva voluntat és que, si puc, tenir-los fins que s’acabi la legislatura.
Els canvis organitzatius que hi va haver fa uns quants mesos arran de la promoció d’inspectors i sergents va generar molt rebombori però sembla que, encara que hi hagi algú que està més a gust o menys a disgust, o qui ho fa més bé o menys be, el soroll inicial s’ha anat apaivagant.
Ningú no ha vingut a queixar-se i és lògic que hi hagi cert rebombori. Per què? Perquè aquestes reorganitzacions fan que la gent surti de la seva àrea de confort. És positiu perquè hi ha molta gent que aprèn però també hi ha un temps que no s’està tan còmode. I després hi ha places que fan il·lusió a tothom però que no n’hi ha per a tots. Però aquesta reorganització es va fer mirant de posar a cada lloc la persona que tenia el perfil més adequat. Llavors, està funcionant bé, s’està fent bona feina i els ànims s’han calmat. Sembla que tothom s’està adaptant.
“La reorganització a la policia es va fer mirant de posar a cada lloc la persona que tenia el perfil més adequat. Llavors, està funcionant bé, s’està fent bona feina i els ànims s’han calmat. Sembla que tothom s’està adaptant”
Vostè percep un increment de la seguretat nacional o un decrement d’aquesta seguretat?
Jo ja vaig dir que parlar de seguretat s’havia de fer amb xifres. De vegades hi ha casos que són molt mediàtics i toquen molt la sensibilitat i augmenta la percepció d’inseguretat. Però per dir si hi ha més seguretat o menys es necessiten xifres i per això vam fer aquella compareixença de la qual es va desprendre que no només la seguretat no ha empitjorat si no que ha millorat. Penso que és un actiu molt important que tenim. No fem cap favor al país causant alarma social i dient que no hi ha seguretat perquè no solament hi ha un índex de delinqüència molt baix, si no que hi ha un nivell de resolució de casos molt elevat. Tenim una policia molt eficaç. Només cal veure l’atracament que vam tenir un hotel d’Encamp, que el vam enxampar de seguida. Andorra és un país segur.
Tot i això, i li ho lligo també amb els bombers per anar acabant, tant els uns com els altres li reclamen més mitjans. Especialment humans. Encara que també materials. El senyor Lasne insisteix des de fa temps en què calen 300 uniformats, i el director dels bombers, Jordi Farré, també va deixar clar que cal substituir tot un grup de funcionaris que arriben al terme de la seva trajectòria professional. Hi ha la capacitat pressupostària per fer les incorporacions reclamades.
Hi ha dues coses diferents. Una cosa és cobrir les baixe d’aquelles persones que es jubilen, que la plaça està ja creada i es poden cobrir i en breus terminis, i una altra cosa és créixer en nombre. Pel que fa a la policia, tenim 267 funcionaris, es va fer un concurs de nou i ara es va fer un concurs per agafar quinze funcionaris més per poder concretar el pla de xoc del Pas de la Casa. N’hem pogut agafar només onze. Però ja són vint més i ens estem atansant molt als 300. Jo crec que s’ha de fer, i és possible que no s’hagi fet mai, una anàlisi profunda i individualitzada per part de Funció Pública per veure quants funcionaris fan falta. Un dia, i en parlava amb el ministre Marc Rossell, que té la voluntat de fer aquest estudi, i és molt positiu. Perquè llavors tens dades objectives. I llavors pots veure si han de ser 300 o en calen 310 o 350. La voluntat de Govern, i ja li he dit que la seguretat és molt important per a nosaltres, i d’aquí ve que aquesta legislatura s’hagin creat moltes places de policia. Però ja ve de lluny. I aquest exercici que li deia s’haurà de fer especialment de cara al 2027, que és quan s’implementarà el 112, que comporta destinar uns recursos fixes al centre nacional d’emergències, que hauran d’estar allà i per tant no hauran de poder estar fent altres coses. Per tant, per poder respondre exactament la seva pregunta, fa falta aquest estudi que li deia. I a nivell de bombers, totes les places vacants per jubilació es cobriran i de ben segur que no anirem en cap cas cap enrere.
A bombers, més enllà de peticions de més recursos, també es va funcionant més enllà d’aquella vaga de vagues extres que als pocs mesos d’iniciar la legislatura hi va haver. I això anava lligat a millores salarials que vostès han anat embastant. Tornant al darrer concurs que vostè citava per trobar nous agents de policia, no sé si li han fet el retorn. Però van iniciar les proves diria que 26 persones per a quinze places. Ara sembla que no hi havia problema de salari. Ens trobem que hi ha un nivell que no és el que s’espera?
És veritat per ser policia s’ha de portar armar i s’ha de tenir una certa fortalesa. Hi ha una part que cau al psicotècnic perquè no tothom és capaç de portar arma. I, alhora, també s’ha de tenir una condició física determinada. I, per tant, hi ha una altra part de candidats que cauen en les proves físiques. Jo crec que tot això s’ha de mirar en positiu. S’exigeixen uns requisits determinats per tenir policies que siguin molt competents perquè la veritat és que les funcions de la policia cada vegada estan més tecnificades i hi ha més reptes i més amenaces. Molt sovint, la falta de personal, darrerament, hi és en tots els sectors i a tots els països. I no sé a què és degut. Que de quinze places n’haguem pogut cobrir onze, està força bé. I si cal anirem convocants d’altres places en un termini raonable. Perquè la voluntat és cobrir les quinze places convocades.
“Per poc que puguem, ens agradaria molt poder-lo inaugurar nosaltres, aquest centre nacional d’emergències. Però al final, el que crec que és important és que hem fet tota aquesta feina per tenir un sistema integrat i coordinat de resposta a les emergències. Molt modern i molt pioner”
Tres coses últimes molt ràpides. M’ho ha citat vostè, la qüestió del 112. Sobre les previsions de posada en marxa, igual com el tema dels enviaments massius de missatges, no hi ha canvis. Els missatges a final d’aquest any; el centre d’emergències, a principi del que ve.
Sí sí, en principi tot plegat està fet. S’ha de reconèixer que són tecnologies molt complexes. I a més a més, amb molta inversió i amb obres pel mig. Vostè sap que ja tenim lloc per situar el centre.
Sí, a l’edifici Nexus.
Exacte. Però per poder-hi anar, primer ha de marxar una part del personal d’Andorra Telecom i després hem de fer obres. Però per poc que puguem, ens agradaria molt poder-lo inaugurar nosaltres, aquest centre nacional d’emergències. Però al final, el que crec que és important és que hem fet tota aquesta feina per tenir un sistema integrat i coordinat de resposta a les emergències. Molt modern i molt pioner. El que també justifica que hi pugui haver una mica de retard en el desplegament reglamentari, que de vegades el grup parlamentari Concòrdia en ho ha retrat. A la Llei de protecció civil es va preveure un termini de tres anys per implementar-lo, i segurament no es va preveure l’alta complexitat de la tasca. El que és important és que no hem deixat de treballar-hi i si han esmerçat molts recursos. Ara el que cal veure és si serem capaços d’obrir-lo al final de la legislatura o quedarà per a la pròxima. Un altre missatge important que vull passar…
… digui, digui…
… això no vol dir que estiguem desprotegits, perquè abans de fer la Llei de protecció civil ja teníem un departament de Protecció Civil que hem anat dotant de mitjans humans i materials i que disposa de processos i de mitjans per anar donant resposta coordinada en cas d’emergència.
Ho va parlar el director de bombers el dia del patró i se n’ha tornat a parlar els darrers dies. No hi ha afany recaptatori però no hi ha manera de poder recuperar la immensa majoria de rescats que es facturen. I ara també la policia podrà cobrar serveis. Hi ha alguna possibilitat de fer algun retoc normatiu per poder facilitar el cobrament del que toqui.
El problema essencial dels bombers és que molt sovint no és un cost previst. Molt sovint s’ha d’anar a rescatar gent que no ho havia previst i, a més, molts d’ells són de fora. La gent marxa i s’ha acabat. I tampoc tenim els mecanismes per anar a cobrar aquestes despeses administratives. La policia també té previst uns preus públics i són més previsibles. Per exemple, hem previst un preu públic per fer l’acompanyament d’una comitiva de camions de gran tonatge, o per destrucció d’explosius. Tot això és molt més fàcilment cobrable, igual com la participació en preventius. Si s’ha de fer suport a una iniciativa privada, és normal que això tingui un preu i és fàcilment previsible.
Comentaris (1)