El procés al llarg de tot aquest temps ha estat complex i cal establir el context. L’home va ser denunciat el 12 d’abril de 2013 i, només cinc dies després, la batlle instructora va arxivar la causa considerant que no hi havia indicis penals. El juny del mateix any, l’advocada de la dona apel·la, el Tribunal de Corts estima la petició i tres mesos més tard es torna a arxivar la causa. El desembre hi ha una nova apel·lació, aquesta vegada desestimada, i llavors l’acusació presenta un recurs d’empara sol·licitant la pràctica d’un complement d’informe mèdic a efectes de poder acreditar la reacció de la recurrent davant els fets denunciats i que un metge psiquiatre emetés un dictamen sobre la recurrent i aclarís una sèrie de punts.
Quins? Doncs l’existència o no d’anomalies mentals o psíquiques; l’existència de traumes passats i les conseqüències presents dels mateixos; la consistència i la credibilitat del relat de la denunciant i dels fets exposats o la possibilitat d’inventiva, de fabulació o de deformació de la realitat pel que fa als abusos denunciats, entre altres coses. Finalment, el 7 d’abril del 2014, el Tribunal Constitucional va acordar admetre a tràmit aquest recurs d’empara només en aquest punt i va desestimar la resta de peticions.
Els fets, explicats ahir per aquest digital, es van donar el juliol del 2012. La dona, amb parella sentimental i un fill de tres anys, treballava en un comerç. Durant el mes en qüestió, els dos implicats van mantenir un total de quatre relacions sexuals: dues al domicili de l’home i dues al negoci familiar. Durant la seva declaració, el processat va declarar que, després d’aquestes trobades, la dona li hauria confessat que un familiar seu va abusar sexualment d’ella quan era petita.
El marit de la denunciant ha declarat que va notar que la seva parella s’arreglava més per anar a la feina, que descuidava les seves obligacions com a mare i que “tenia arguments que no eren propis d’ella”.
Al llarg del judici s’ha acreditat que la denunciant i la seva parella tenien problemes de convivència i que es volien separar. En aquest sentit, el marit, segons ha declarat aquest dijous, es va adonar durant el mateix període de temps que la seva parella s’arreglava més per anar a la feina, que descuidava les seves obligacions com a mare i que “tenia arguments que no eren propis d’ella, així que li vaig insistir molt per saber qui estava al darrere de tot”. Fruit d’això els tres protagonistes mantenen una trobada -sense confessar l’aventura en cap moment-, tenen una conversa molt llarga respecte a com encaminar la relació i, finalment, el matrimoni marxa de vacances.
Una vegada de viatge, encara amb la sospita d’una infidelitat, el marit de la denunciant troba missatges al mòbil de la seva parella i també escolta converses gravades amb l’acusat. És llavors quan, fent-se passar per la seva dona, li demana diners al processat via missatge de text, explicant-li que “el meu home m’ha deixat tirada i s’ha emportat tots els nostres calés”. La intenció d’aquesta acció era realitzar-se una prova de paternitat per comprovar si el fill era realment seu. En tot cas, l’home acusat els hi dóna 500 euros i no torna a saber res més d’ells fins a mitjans d’agost.
La denunciant ha argumentat en diverses ocasions que es va sentir pressionada per mantenir relacions sexuals i que tenia por de perdre la feina, assegurant que l’acusat li va dir que no trobaria més treballs al país si explicava les trobades sexuals que van mantenir.
Així doncs, el dia 16 d’aquell mes rep una trucada i li diuen que la dona s’ha intentat suïcidar, segons el marit, perquè ell es volia separar després de comprovar que l’havia enganyat. A partir d’aquest moment, el processat -i la seva filla també- comença a rebre missatges més sovint i d’un to més elevat. En aquest context, el detonant hauria arribat dies després: “va vindre a la meva feina, em va dir que l’havia contagiat alguna cosa i em va demanar 380 euros més. Els diners no m’importen, però no podia permetre les amenaces, ni a mi ni a la meva filla, que també va rebre missatges de text. Una vegada vaig denunciar-la, em vaig adonar que ella va fer el mateix acusant-me d’haver-la violat”.
Ara bé, la denunciant ha argumentat en diverses ocasions que es va sentir pressionada per mantenir relacions sexuals i que tenia por de perdre la feina, assegurant que l’acusat li va dir que no trobaria més treballs al país si explicava les trobades sexuals que van mantenir. Durant la seva declaració a porta tancada, també va explicar que després dels fets es quedava a la dutxa durant tres hores i que es trobava en una situació anímica negativa. No obstant això, aquestes explicacions es contradiuen amb els testimonis de la seva cosina i el seu marit, els quals asseguren que semblava més feliç que abans, que s’arreglava més i que en cap moment va semblar que estigués més trista que abans. “Ella era la propietària del món”, han sigut les paraules concretes de la parella. Segons la seva cosina, la denunciant li va explicar que l’home va ser “molt atent i afectuós” amb ella.
La fiscalia considera que l’acusat sabia coses de la vida personal de la denunciant que “sense una relació és impossible conèixer”.
Pel que fa a la prova pericial que el Tribunal Constitucional va estimar, va concloure que la dona és una persona fràgil que ha patit molt a la seva vida, amb problemes derivats de la seva infància, amb un retard lleu i estrès posttraumàtic. El metge que avui ha declarat també que les seves explicacions eren “consistents” i els seus arguments “creïbles” i que la seva deficiència lleu no altera la seva capacitat per expressar-se.
La fiscalia no acusa. De fet, va demanar que el Constitucional no acceptés el recurs d’empara presentat per la defensa. En aquesta línia, la fiscal ha argumentat que les declaracions de la denunciant es contradiuen amb les fetes per la parella i la cosina i que l’acusat sabia coses de la seva vida personal que “sense una relació és impossible conèixer”. És a dir, que considera que el processat s’interessava i es preocupava per ella més del que pot fer-ho un violador.
La defensa ha subratllat que, després de l’intent de suïcidi de la dona, es van elaborar tres informes “molt detallats” a l’hospital entre l’agost i el setembre, en els quals sempre es va destacar la problemàtica conjugal i les baralles del matrimoni, però en cap cas es feia referència a una violació.
Per la seva part, l’acusació ha defensat que “és normal que una persona amb trastorns es contradigui”. “És la paraula de la meva clienta contra la de l’acusat. Ella diu que les relacions no van ser consentides i que la va assetjar amb missatges de text”, ha argumentat l’advocada. Segons els informes mèdics, la dona va tenir “un discurs coherent, sense vacil·lacions” i les seves argumentacions eren “poc donades a la fantasia”. “Oferint la seva ajuda a una persona influenciable i sent el fill de l’amo del negoci, entenem que es va cometre el delicte d’abusos sexuals”, ha conclòs l’acusació particular, la qual demana 3 anys i mig de presó amb una part de la condemna ferma i la resta condicionada al pagament en concepte de responsabilitat civil -20.000 euros-.
Per últim, la defensa ha explicat que la presumpta víctima no va dur a terme cap manifestació a les persones del seu voltant en relació als suposats abusos i que el seu client li va enviar molts missatges d’ànims i sempre va tindre la voluntat d’ajudar-la amb paraules de suport i una aportació econòmica. A més, ha subratllat que, després de l’intent de suïcidi de la dona, es van elaborar tres informes “molt detallats” a l’hospital entre l’agost i el setembre, en els quals sempre es va destacar la problemàtica conjugal i les baralles del matrimoni, però en cap cas es feia referència a una violació. Van ser mesos més tard, el desembre del 2012 i el 20 de febrer de 2013, quan la denunciant va parlar de “problemes de feina i situacions que li van recordar al passat”. A més, l’advocada defensora també ha insistit que la dona podia patir deliris, fent una traducció inadequada dels fets motivada per la por a perdre la seva parella. “Aquesta persona té trastorns greus i és una muntanya russa, però això ho sabem ara. La presumpció d’innocència del meu representat no s’ha desvirtuat en vuit anys i és el moment de posar un punt final aquest procediment”, ha conclòs.
Comentaris