En la imatge apareix una àrea de l'espai anomenada SMACS 0723, on enormes cúmuls de galàxies funcionen com una lupa a causa de la seva enorme força gravitacional, amplificant la llum de les galàxies més distants situades al seu darrere. El coordinador de la Unió Astronòmica Internacional per Andorra, Joan Marc Miralles diu que "tots els somnis que havíem tingut s'han fet realitat" i que "s'obre una nova era en el coneixement de l'univers" ja que es podran explorar parts que fins ara no es podien observar amb els telescopis convencionals.
A més -ha agregat-, es podrà veure si hi ha planetes habitables, gràcies a que podrem determinar la composició química de la seva atmosfera amb el telescopi". A part de la imatge revelada dilluns, s'han revelat fotografies de la Nebulosa de l'Anell del Sud, la Nebulosa de Carina o el Quintet de Stephan, entre altres objectius còsmics populars entre astrònoms. Miralles fa un esment especial al WASP-96b i a la Nebulosa de Carina. En el primer destaca que "hi ha senyals de vapor d'aigua mentre que en el segon s'ha detectat que hi ha un estel en fase terminal i un altre estel jove al seu costat i que fins ara no coneixiem doncs estava amagat dins un nuvol de pols i gas".
Ha proporcionat també una nova i increïble vista del Quintet de Stephan, un conjunt de cinc galàxies
L'estel moribund ha estat emetent anells de gas i pols en totes direccions durant milers d’anys. La nebulosa està a uns 2.500 anys llum de distància i Webb permetrà aprofundir en molts altres detalls específics sobre nebuloses planetàries com aquesta: comprendre quines molècules són presents i on es troben al llarg de les capes de gas i pols ajudaran als investigadors a refinar el seu coneixement d’aquests objectes. Webb ha proporcionat també una nova i increïble vista del Quintet de Stephan, un conjunt de cinc galàxies, de les que quatre interactuen entre si, ubicada a 290 milions d’anys llum. Gràcies a la seva gran sensibilitat, el James Webb podrà observar la llum de galàxies només uns quants centenars de milions d'anys després del Big Bang, el que permetrà fer-se una idea de la formació de l'univers. "El podem veure en un dels seus moments inicials i aquest era un dels objectius del James Webb".
Des que el telescopi va aconseguir desplegar el seu enorme mirall format d'hexàgons a començaments d'aquest any, tots els sistemes, càmeres, espectrògrafs i coronògrafs d'última generació han funcionat per sobre de les expectatives dels científics, com del propi Miralles. "Ens permetrà arribar a veure zones que no podíem veure i que estaven amagades perquè hi havia pols i gas i la llum convencional no les traspassava".
El James Webb va ser llançat el 25 de desembre de 2021, des de la Guaiana Francesa
El James Webb, fruit de la col·laboració de la NASA amb l'Agencia Espacial Europea i l'Agencia Espacial Canadenca, va ser llançat el 25 de desembre de 2021, des de la Guaiana Francesa. Des d'allà va viatjar 1,5 milions de quilòmetres, fins al conegut com a punt Lagrange 2 per començar un procés de desplegament mil·limètric i sofisticat. Primer, l'escut solar - que és igual de gran que una pista de tenis -, després el mirall primari i més tard el secundari, una sèrie d'operacions que era la primera vegada que es realitzaven i van anar complint amb la precisió d'un rellotger suís. El telescopi tindrà molta feina perquè, com recorda Miralles, hi ha més de 1.000 planetes que podrien ser habitables. Ha volgut destacar la tasca que realitzar en el seu moment el telescopi Hubble, l'avantpassat del James Webb, que va ser pionner en molts programes de recerca astronòmica, que el nou telescopi expandirà amb observacions en infraroig pròxim i mitjà, de manera que complementarà més que substituirà el Hubble, que seguirà amb l'observació en l'espectre visible fins que deixi de ser funcional.
El nou telescopi no només donarà respostes a moltes preguntes, sinó que també en plantejarà altres que encara ni tan sols imaginem.
Comentaris (3)