Un metge andorrà a la zona 0 del Covid a la Vall d’Hebron

El cirurgià Ramon Vilallonga ha deixat aparcada del tot la seva especialitat des de fa tres setmanes i integra un dels equips que tracten malalts de coronavirus al pavelló olímpicPer a l’especialista en l’aparell digestiu, la pandèmia, que només es pot combatre amb un confinament que s’haurà de desfer de forma progressiva, “canviarà molt els nostres hàbits”

Fa tres setmanes o fins i tot una mica més que ha deixat de banda la seva especialitat, el que era el seu dia a dia. “Hem viscut un canvi de la nit al dia.” El cirurgià andorrà establert a Girona Ramon Vilallonga és expert en l’aparell digestiu. Tracta, o tractava fins ara, molts casos d’obesitat. La seva ocupació fonamental era i és a la Vall d’Hebron. Encara que també exerceix en altres centres i consultes. També al Principat. Des del 16 de març, però, està totalment centrat en el maleït Covid-19. Integra un dels molts equips que combat el coronavirus. En concret, atén pacients ‘de planta’ al pavelló olímpic de la Vall d’Hebron. L’han designat cap de guàrdia. Quan li toca, ha de decidir sobre l’assignació de material, d’equips. Sobre la recepció (o no) de nous malalts.

“Tota l’atenció sanitària està centrada” en el coronavirus, explica Vilallonga, que des del 16 de març, quan a la Vall d’Hebron es va tancar tota l’activitat quirúrgica no urgent, va aturar també tota la seva activitat fora d’aquell centre, també la dels pacients andorrans que s’haguessin de fer una cirurgia general a Barcelona. A la Vall d’Hebron, des del 29 de febrer es reportaven casos de Coronavid. S’hi atenen ara una mitjana de 550 pacients més uns 160 a la unitat de cures intensives (UCI). El que des de principi de gener es va iniciar com una mena de brot, és ara una pandèmia que “ha estat molt progressiva en el temps i en els escenaris geogràfics”. El món global, els viatges, han fet anar el virus, en tren o en avió, d’un lloc a d’altres.

“La meva especialitat ha passat a un segon pla. M’he integrat directament als equips Covid. De 8 a 8 atenent cada dia malalts a planta”

“La meva especialitat ha passat a un segon pla”, diu el cirurgià andorrà. “M’he integrat directament als equips Covid. De 8 a 8 atenent cada dia malalts a planta.”  I quan escau, exerceix les funcions de cap de guàrdia, “solucionant problemes, gestionant recursos”, sota la coordinació de tots els equips mèdics de l’hospital. “És un canvi de la nit al dia. Però s’ha de donar resposta als pacients”, explica alhora que afegeix que, lamentablement, malauradament, “la població més vulnerable és la que menys culpa té perquè és la que menys es mou i, per tant, la que menys propaga el virus”.

Ramon Vilallonga afirma que “no queda clar si es podia preveure una pandèmia com aquesta”. El que està clar que per a molts països és una situació no viscuda “en molts decennis” i que l’impacte que tindrà en molts sentits serà molt gran. “De manera cíclica”, diu, situacions com aquesta, en la història de l’epidemiologia, “i dins de les malalties infeccioses” han anat sortint episodis com el que ens toca viure. Fent mig broma, si és que encara es pot fer, que de ben segur que sí, el cirurgià recorda que potser les millors previsions les va fer el cinema. I que potser tornarà a ser el cinema qui haurà de tractar l’efecte post-coronavirus.

¿El virus és natural o és creació de l’home? És un debat que caldrà fer. Quan toqui. No ara. Però “els experts apunten que el Covid té una estructura força curiosa” i que la simptomatologia i els efectes que causa també ho són, de curiosos, per dir alguna cosa. Recorda que si bé l’impacte pulmonar és molt gran i greu, també hi ha afectació extra pulmonar com la gastrointestinal. O quedar-se sense olfacte, sense gust. “A vegades dóna poca simptomatologia. Però és molt contagiós. És un virus amb molta efectivitat. És molt important entendre el risc de contagi.”

“És molt important el confinament. És una solució molt dràstica, però malauradament és la única solució. Com més dur és el confinament, abans podrà remetre”

D’aquí que sigui “molt important el confinament. És una solució molt dràstica, però malauradament és la única solució. Com més dur és el confinament, abans podrà remetre” la malaltia, afirma Vilallonga que diu que el fet de tancar les portes a l’arribada de nou turisme a Andorra va ser una bona decisió. Cert, però, que el confinament laboral, econòmic té unes repercussions “emocionals i d’altra naturalesa de molt alta complexitat”, amb la qual cosa cal donar elements que aportin tranquil·litat. Com facilitar proves, com distribuir bon material de protecció… Tot plegat “no és tan simple com podia semblar.”

Vilallonga té clar que “el desconfinament haurà de ser progressiu perquè el virus no pugui fer una repuntada massiva que posi de nou en tensió el sistema sanitari. Sobretot els llits de crítics”. En aquest sentit, el metge andorrà remarca, com ja és sabut, que “els pacients no ho són d’ingressos curts. Són ingressos llargs” i per tant la progressivitat serà necessària “per evitar un nou brot”. Sortir d’aquesta situació d’aïllament, remarca, serà tot un repte pels gestors públics, pels epidemiòlegs que estan al front de la presa de decisions des del punt de vista científic.

“Canviaran molt els nostres hàbits”, diu el facultatiu, que creu “molt raonable” que a partir d’ara calgui sortir als carrers amb mascareta

I el que té clar Ramon Vilallonga és que “canviaran molt els nostres hàbits”. Començant, per exemple, en la forma d’anar a comprar. El cirurgià creu que molt probablement caldrà sortir al carrer, almenys durant un bon temps sinó sempre, amb mascareta pels carrers. “És una cosa molt raonable”, diu. Alhora que deixarem d’estar enlluernats, i usa aquesta paraula, amb el fet que la medicina pugui ser eterna. Per a Vilallonga, el coronavirus haurà suposat “un xoc per a la societat” que obrirà molts debats, com el de la futilesa. “S’ha de buscar un punt d’eficiència en tots els tractaments. Allargar un tractament que potser no és el que realment podrà restablir la salut a una persona també té un cost emocional per a qui envolta aquell pacient. Caldrà veure si es proposa o no un tractament concret a un pacient per no introduir falses expectatives”.

Alhora, també és del parer que, arreu, s’haurà de testar tota la població perquè “les complicacions associades a un malalt de Covid” són molt més greus, més difícils, més impactants que aquelles complexitats lligades a algú que no té o no ha tingut el coronavirus. En tot cas, s’obren molts debats. Molts interrogants. Però ara, pel moment, Vilallonga fa hores i hores al pavelló olímpic de la Vall d’Hebron. D’aquí cap a allà. Veient pacients. Mirar d’alleugerir el dolor i el malestar que causa, que genera, el Covid-19.

Comentaris (6)

Trending