Diumenge de Rams. Sens rams i amb confinament. Sense palmes, ni palmons, ni llorer. Però amb coronavirus. Una filmació de l’ordinenc Pere Riba López, enregistrada el 1982, permet recuperar, permet retrobar, una festa, unes imatges, que l’excepcionalitat del moment actual impedirà veure i viure.
Riba recorda les caramelles des de sempre a Ordino. Ja abans que arribés a la parròquia el mestre Florit, que les va impulsar de manera excelsa, es cantaven gràcies a les ensenyança del mestre Eduard Rossell, que ‘pujava’ d’Andorra fins Ordino per fer assajar la cantada que es feia el dia de Pasqua.
L’arribada del mestre Florit, s’ha dit, va servir per rellançar les caramelles i els actes que servien per embolcallar la Pasqua, eminentment religiosa. El mestre s’encarregava d’amenitzar tots els actes litúrgics i també, “per descomptat”, les caramelles. “El mestre Florit, amb prou coneixements de música d'aquest tipus i algun instrument de música que ja duia del seu antic destí, va canviar la forma de cantar caramelles i les va portar a tots els poblets de la parròquia”, explica Pere Riba.
S'assajava a la llavors sala de la rectoria i es cantaven començant pel Serrat a cada poblet i fins a Ordino. En sortir de la missa al mateix poble es feien tres o quatre cantades. A la plaça Major, a la placeta de Ferino, al Raser, a Segudet… “i algun any amb més d'un pam de neu”, recorda Riba. Els diners que es recollien en les cantades servien pel viatge que organitzava el mestre. “Alguns de nosaltres varem veure el mar per primera vegada amb un d’aquells viatges. Jo als 10 anyets al mirador de Tarragona. Després ja no les vaig seguir fins als 17 anys, ja que estava fora”, recorda l’autor de la filmació.
Ara ha hi ha el Grup Artístic d’Ordino, que “no té res a veure amb amb les dels anys anteriors, del Florit”. Riba destaca “la gran col·laboració de la sempre incansable Loudes Pons, que ha estat de sempre l'ànima de tot esdeveniment cultural d’Ordino”. I Riba conclou: “A Ordino la Setmana Santa es vivia molt. Era una tradició, moltes vegades penso que passàvem la meitat del temps a l’església. La pel·lícula és de l'any 1982. Molts d'aquests nois i noies que hi surten ja arriben a la cinquantena”.
Comentaris (4)