De fet, si Westby va triar Andorra com la seva darrera destinació -feia més de tres dècades que vivia al Principat, fonamentalment a la carretera de Nagol de Sant Julià- era perquè aquest petit país l’inspirava pau. L’havia sobrevolat moltes vegades i quan al 1966 es va retirar de l’exèrcit britànic d’aviació després d’una llarga carrera professional va tenir clar que els seus darrers compassos vitals els faria en un llogarret petitíssim entre Espanya i França.
Westby, Norman, era un tot un cavaller. I no pas perquè l’Estat francès, a través de la llavors ambaixadora al Principat -Ginette de Matha- el condecorés. Era un cavaller dels de tota la vida que s’havia que les bombes poden servir per resoldre conflictes de manera puntual. Però que és la paraula i el diàleg els que fan solucionar per sempre els enfrontaments. Westby ho explicava tot sovint. El darrer tram de la seva vida se l’havia passat enaltint la cultura de la pau.
Prou ho recorden alguns alumnes de la Universitat d’Andorra, que van acudir estranyament sorpresos, positivament orgullosos a una de les seves ‘conferències’ fa poc més de dos anys, camí de tres ja potser, quan encara no hi havia rastre del maldestre Covid. Westby no entenia ara, per exemple, el patiment dels refugiats sirians. Be, sí, el patiment si que el podia arribar a entendre. El que no comprenia és com encara és hora que el bel·licisme imposi la seva llei en algun punt de la Terra.
Westby no només posseeix la Legió d’Honor francesa. També té altes distincions de l’armada aèria britànica. I no són en va. Va sobreviure a les 57 missions en què va participar durant la Segona Guerra Mundial. Tota una proesa si es té en compte que a partir de la trentena missió superada, els aviadors britànics eren considerats herois i se’ls permetia retirar-se en destins més tranquils. Però ell, per sort o desgràcia, va estar al rovell d’ou del combat bèl·lic contra Hitler i els seus seguidors des del novembre del 1943 fins al 31 de maig del 1944.
Westby, un home que ara en certa manera renegava -sense culpabilitzar-se (“coses de joventut”, recordava sovint)- d’aquell passat bombarder formava part de l’esquadró d’aparells que obria camí als llança bombes assenyalant-los amb bengales els objectius a eliminar. A suprimir. L’anglès educat que dinava a cal Ramon descansa en pau. Llarga vida al pilot de guerra que pretenia la pau.
Comentaris (8)