S'han destacat les importants conseqüències del consum d’aliments en les destinacions turístiques. Aquest consum. especialment quan es menja lluny de casa, és una experiència plaent sensorial, que en una destinació és un 'factor d’atracció' i una eina de màrqueting i marxandatge que no s’ha de subestimar. La gastronomia és, cada cop, un component fonamental dels viatges turístics si es té en compte que l’aliment representa aproximadament un terç de totes les despeses dels turistes; per tant, es pot afirmar que el turisme gastronòmic és un sector en creixement dins el mercat turístic global.
S'ha subratllat la relació existent entre el turisme gastronòmic i el desenvolupament local i regional
Durant les ponències s'ha subratllat la relació existent entre el turisme gastronòmic i el desenvolupament local i regional, especialment per a territoris marginats geogràficament i amb poques possibilitats de diversificació productiva ; ara però, el desenvolupament local no ha de ser vist només en termes econòmics, ha de ser vist des de les perspectives cultural, social i fins i tot ecològica. Aquests aspectes són aplicables a la gastronomia si s’entén que és també l’estudi de la relació entre la cultura i l’alimentació i no només representa una activitat econòmica d’una destinació.
També l’alimentació pot jugar un important paper en la diferenciació de destinacions turístiques d’una manera molt significativa. Jordi Grau, xef amb estrella Michelin del restaurant Ibaya de Soldeu, ha explicat que "en un principi vam intentar agafar la cuina del Francis (qui va inaugurar el restaurant),però no va ser fàcil donat que ell utilitzava productes de la seva terra. Passejant per Soldeu,vam veure que estava ple d’ortigues. Tenim materia prima a casa".
El restaurant compra la llet a una molt petita explotació a l’Alt Urgell. Grau va demanar al propietari si podia fer nata d'ovella. "Aquesta relació directa genera un augment del negoci en origen", ha exposat. Per això, la comprensió del turisme gastronòmic, i dins d’aquest sector el paper exercit pels diversos agents involucrats i les estratègies creades per a la promoció del mateix, haurien de contribuir a una aplicació més eficaç d’estratègies no només de promoció gastronòmica sinó també de desenvolupament local, en territoris que veuen en els seus productes alimentaris un mitjà de millorar el seu estatus socioeconòmic.
Cuinar amb productes de proximitat és un element molt important
Grau ha reconegut que "la sosteniblitat és un tema molt complicat però nosaltres intentem fer cuina amb els productes de proximitat". El disseny d’estratègies per a la promoció de productes gastronòmics del turisme està basat principalment en els recursos gastronòmics amb què compten els territoris. No obstant això, la creació de productes turístics gastronòmics se centra, indistintament de l’àrea geogràfica, en la creació de festivals, jornades, rutes i mostres gastronòmiques, és a dir, en esdeveniments. En aquest sentit, Michel Durrieu, CEO de l'empresa francesa Huttopia, ha posat com a exemple d'adaptació a la cultura i a la geografia, la feina que van fer al Canadà per a ajudar a crear una tenda índia típica.
Això perquè els hàbits de consum s'han transformat: el consumidor prioritza la seva salut i benestar, el contacte amb la natura i les comunitats. Tant les destinacions com les empreses de serveis turístics s'han adaptat ràpidament a aquesta nova realitat. Al mateix temps, un factor important en les vacances és descobrir i experimentar, ja sigui en la gastronomia o en les tradicions locals. Es creen llocs de treball a les destinacions i es revitalitzen zones que fins aleshores eren molt desconegudes per al turisme o que encara tenen capacitat de creixement. Així, el director general d'Andorra Turisme, Betim Budzaku ha indicat que "el turisme de neu només suposa un 8% dels visitants a Andorra. Per tant, encara queda molt recorregut".
Comentaris