La noia es va dirigir als funcionaris per explicar-los que li havien pres el moneder. Res de força ni menys encara de violència. Els policies van advertir quelcom que no era normal i es van interessar per les cremades que presentava la noia. Res. Una mena de ‘joc’. En grup. Amb els amics. Per saber si aguantava o no aguantava. I va aguantar. Més que la cartera, que el moneder. Que almenys llavors no va aparèixer.
I veient el tipus de juguesques del grup, els agents, tot i que van fer quatre consultes i dues indagacions, van donar gairebé per fer que potser més que una sostracció havia estat una pèrdua. Encara que mai no se sap. Els fets van passar pel nucli antic d'Andorra la Vella. Un nit de molta gent al carrer. Just pel carrer de les Canals. A prop de la plaça on primer Oques Grasses i després Ptazeta van fer el ple. I de quina manera.Ara bé, els agents encara tenen al cap allò de les cremades i les cigarretes. Jocs de post-pandèmia.
Comentaris (1)