La història que va relatar ja aquell 25 de juny davant els policies al Pas l’ha anat repetint. De primeres, podria semblar la típica que s’explica per intentar justificar que la droga no era pas seva. Assegura que, aquell dia, va anar amb un conegut des de Puigcerdà, on residia, a Ax les Termes, a passar el dia. Ja al vespre, la cosa es va torçar. El suposat amic s’hauria enfadat i va marxar cap a la carretera. Ell el va intentar seguir, amb la motxilla seva, una maleta de rodes i un altaveu, però el va perdre.
I quan se’n va adonar, es trobava en plena nit a la carretera. Sol. Sense forma de tornar a Puigcerdà. Va ser llavors quan es va trobar un cotxe amb dos residents andorrans. Els va demanar si el podien dur cap a la Cerdanya, però li van respondre que no, que tot just el podien deixar al Pas de la Casa. I va acceptar. Els dos ocupants del vehicle van comparèixer a la vista i van confirmar aquest punt i, també, que ja llavors ell parlava d’un conegut que l’havia deixat tirat prop del poble francès.
Ja al Pas, de nit, es va trobar abandonat. Per això va decidir anar a la policia. Estrany, com a mínim, si realment sabia que portava droga a la motxilla. Justament, això és el que assegura. Que malgrat que la bossa era seva, no sabia que portava cocaïna -de la qual, això sí, admet que és consumidor habitual-. Afirma que quan els agents la van trobar “em vaig quedar en blanc”. I va voler deixar clar que “si jo sé que hi ha cocaïna, no vaig a la policia”.
En total, hi havia 13,6 grams d’aquesta substància estupefaent (7,57 nets, segons va voler remarcar el seu advocat). Ara bé, amb dos detalls claus. Primer, estava dividida en nou embolcalls. Segon, també hi havia una bàscula de precisió. Per això, tant la policia en aquell moment com la fiscalia fins ara entenen que l’home es trobava a Andorra no pas per accident; al contrari, la seva intenció era vendre el material. Traficar.
Des de juny, l’home està tancat de forma provisional a la Comella. Des del ministeri públic es posa en relleu que l’acusat admet que la motxilla era seva. I, per tant, entén que també ho eren els embolcalls de cocaïna i la bàscula. “És prova més que suficient per considerar que va destinada a la venda i no al seu propi consum”, va remarcar la fiscal. Per això, el considera responsable d’un delicte major d’introducció de cocaïna i de venda i va reclamar una pena de tres anys de presó ferms.
La defensa, en canvi, va demanar l’absolució, tot destacant que ni la droga ni l’aparell de mesura eren seves. “Podria haver dit perfectament que la motxilla era del conegut i no ho fa perquè no té res a amagar”, va indicar durant l’al·legat final. També es va fer una pregunta clau: “si ell sap que du cocaïna, per què va a la policia?”. A banda, va posar en relleu l’estat d’ansietat que patia aquella nit. “És impossible que volgués traficar”, va afirmar, remarcant, a més, que no tenia telèfon mòbil.
En tot cas, va demanar que si se’l considerava culpable d’alguna cosa fos només de possessió per consumir. I per tant, que li fos imposada només una pena d’un mes d’arrest condicional. I si s’entén que realment volia traficar, que el càstig en anys de presó es commutés per l’expulsió del país.
Comentaris (1)