Seixanta anys del cos que va néixer d’un incendi

Els bombers recorden els seus pioners sis dècades després que el Consell General aprovés la creació del departament

Era l’Andorra de l’expansió. De l’economia primària, de l’agricultura i la ramaderia i l’aïllacionisme, a l’obertura i la transformació en un incipient país de servei i d’acollida. De refugiats d’entrada. De turistes després. I en aquest marc de creixement demogràfic però de manca de serveis molt sovint bàsics, en naixeria el cos de bombers. Tot plegat arran d’un incendi devastador en una serradora de Sant Julià.

El cos de bombers recorda aquest dimecres els seus pioners. Celebra el departament de prevenció i extinció d’incendis seixanta anys de la seva creació formal. Dels primogènits, dels primers bombers sols un queda encara viu. Ramiro Mallol va trampejant com pot la pandèmia. A 94 anys no és cosa fàcil. Amb algun atzucac de tant en tant, encara els actuals bombers, quan l’han d’assistir algun cop per dur-lo, per exemple, a alguna atenció sanitària, si paren compte de qui és aquell padrí encara rememoren algunes aventures.

Però el cos ha canviat tant o més que el país. L’incendi en l’esmentada serradora laurediana, a final de 1959, va ser el detonador definitiu per a la creació, via decisió formal del Consell General el 1961, del cos. Del primer cos amb encara no mitja dotzena d’efectius i un equipament -ja sigui en material, ja sigui en vestimenta- ben rudimentaris. Res a veure amb allò de què disposen ara els seus deixebles que commemoren sis dècades de servei. Seixanta anys de presència oficial al país.

Etiquetes

Comentaris (2)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.