La sardana ‘més alta del món’ amb regust a AINA

La sardana al Kurdistan és un més dels actes que el grup lleidatà tenia preparat per celebrar els cinquanta anys de la seva fundació. Enguany, el Grup Sardanista Montserrat celebra les seves noces d’or com a entitat i quaranta anys que visita AINA. Hi ha una relació molt estreta. Més encara amb mossèn Ramon. Tanta que el dia de sant Pere, el passat 29 de juny, quan per sorpresa es va fer una petita celebració al Tarter pels 60 anys de sacerdoci del rector de Canillo, una àmplia delegació del grup sardanista hi era present.

I aquestes darreres hores, com no podia ser d’altra manera, mossèn Ramon se n’orgullia de la gesta dels seus amics. Alba Corbella, Albert Palau, Aleix Pallarol i Carles Giné-Janer, que en un moment o altre tots han passat per AINA, han estat els quatre sardanistes que han pujat al cim kurdistanès per ballar-hi. Era un acte previst però que duien amb cautela i discreció perquè no era fàcil de realitzar. No tothom puja a 5.137 metres, al Kurdistan. Els quatre sardanistes anaven acompanyats d’un guia.

La gesta es va fer aquest dimarts. Poc després de la mitjanit van iniciar l’atac al cim i hi van arribar a les 6 del matí, just quan sortia el sol. Tot un presagi de què tot aniria bé. Al cim de l’Ararat va eixir un dimarts assolellat però molt ventós, la qual cosa va fer que la sensació tèrmica de fred fos superior. En tot cas, van fer cim, van ballar, van fer-se les fotos de rigor i aquest dimecres havien de tornar cap al camp base, a 2.200 metres, per iniciar el retorn cap a Catalunya.

Mossèn Ramon no cabia de joia dins seu en saber que havien pogut complir, els quatre sardanistes, el repte de culminar “la sardana més alta del món”. I després de celebrar que en un petit de racó de tot plegat també hi hagués una mica d’AINA, el rector de Canillo, abans d’enviar “petons de felicitació a tots els sardanistes”, extreia la seva pròpia lliçó de tot plegat: “La vida és per als apassionats i no per als passats de rosca. La grandesa de la sardana és abans de tot la unió de les persones, dels pobles, i, avui també, dels cims de les muntanyes de tot el món”. Paraula de mossèn Ramon. Lloat sigui el senyor.