Per una Ruta de la Tapa perpètua (com els impostos)

La proposta gastronòmica, que arriba enguany a la 16a edició i finalitzarà aquest dissabte, compta aquesta vegada amb la participació de divuit establiments; el 2024 es van servir 9.217 racions

Una de Ruta de la Tapa que sigui permanent, que “es quedi per sempre, com els impostos”. En general, les coses bones van i venen, són intermitents. Les negatives, en canvi, els maldecaps, tendeixen a tenir una conducta més resistent (com els impostos, és clar). Els lauredians voldrien gaudir de la Ruta de la Tapa tot l’any. “Fa que la gent s’animi. Fa poble”, diu un ciutadà de la parròquia abans d’entrar en un dels locals adherits a aquesta proposta gastronòmica. “Ens agrada la combinació de ‘tapeta’ i cerveseta. És agradable”, afegeix un altre, que l’acompanya.

La Ruta de la Tapa ha començat aquest vespre amb un ull dirigit a la ‘fumata’ papal. A la televisió del restaurant 100xHora, la xemeneia del Vaticà no ‘deia’ res. Al carrer, a la porta, s’han anat reunint els primers engrescats: el cònsol major, alguns consellers de l’equip comunal, ciutadans delerosos de tapes (i cervesetes), algun curiós que s’estrenava... María Vieira, propietària i cuinera del 100xHora, ha preparat una menuda torrada marinera: pa, ‘ensaladilla’ russa, seitó, anxova, musclo i oliva. Per a Vieiria, el format de la tapa aviva la reunió, la barrila.

Esperant la delícia de Vieiria (boníssima, certament), dos mags animaven l’ambient amb trucs de cartes. No s’han atrevit a vaticinar el nom del nou Sant Pare, però un d’ells ens ha donat una de les tantes explicacions que amaga la màgia: “Els mags no tenim poders mentals. Tot és qüestió de concentració”.

La Ruta de la Tapa, que arriba enguany a la 16a edició i finalitzarà aquest dissabte, compta aquesta vegada amb la participació de divuit establiments. La tapa té un cost de quatre euros (més un ‘quinto’) i tastar-les totes i, sobretot, valorar-les a la pàgina web de la ruta implica premi. Els restauradors també s’enduen la seva part: hi ha un reconeixement de 500 euros, un de 400 i tres de 300.

Salt al següent establiment: La Valireta. Aquí ofereixen una ‘crep fusió’, és a dir, una barreja de gastronomia francesa i art culinària oriental. Per tant: petita crep farcida de pollastre amb verdures i salsa agredolça de soja (amb opció sense gluten o vegetariana). Innovació i adaptació perquè cal saber-les totes per atraure, captar.

Vieira amb les tapes de torrada marinera preparades al 100xHora.
Vieira amb les tapes de torrada marinera preparades al 100xHora.

Judith López, consellera de Turisme, parla d’un “esdeveniment ‘assentat’” que en aquesta edició ha pogut consolidar la tapa dolça amb la suma de dos establiments de pastisseria (són, en total, 15 locals de tapa salada i 3 de tapa dolça). López assenyala que, al llarg dels anys, la Ruta de la Tapa “ha anat donant vida i moviment a Sant Julià; ens ha ajudat a dinamitzar-nos”. De fet, la proposta no és únicament culinària: l’animació és essencial. Mags durant aquests primers dos dies, una xaranga durant el recorregut de locals divendres vinent i un concert d’Els Senyora dissabte per culminar-ho tot a la plaça de la Germandat.

López fa valdre la bona sintonia entre els establiments i el comú: “La gran majoria repeteixen”. I, de fet, alguns locals, com el 100xHora, que altres anys s’havien fet a un costat, ara s’han reincorporat.

El 2024 es van servir 9.217 racions. S’espera superar la xifra, lògicament. “L’any passat vam tenir molt bon temps. De moment, aquests dies el temps aguanta”. El retorn ciutadà és bo: “Al maig, la gent ja espera quin dia començarà la Ruta de la Tapa. És un preu econòmic. És divertit, vens amb la família, amb els amics…”. Cal recordar que l’esdeveniment se celebrava, fa anys, pels volts de Carnestoltes i cal reconèixer, també, que el moviment al calendari ha sumat més boques.

Aquest vespre, la comitiva comunal, animada, encara ha allargat la ruta per, ben bé, sis o set locals més.

Sant Julià ha trobat en la gastronomia la còmplice que ajuda a vitalitzar l’esperit de la que és, potser, la parròquia més grisosa (almenys per a un ‘outsider’ com jo).

Comentaris

Trending