De moment, en dues setmanes i escaig, i sota la tutela del ballarí català Martí Güell, han de preparar tot un projecte. Una creació que beu de moltes fonts i amb la qual s’estrenaran el 25 d’agost a les 8 de la tarda a la plaça de les Fontetes. A l’exterior. Amb el risc d’un xàfec, això sí. El muntatge portarà per nom ‘La jove revolució’. O si es vol dir la denominació completa, segons Mònica Vega, l’altra directora artística del cos de dansa “ara i aquí, benvingudes i benvinguts a la jove revolució. És que els noms llargs estan de moda”, ha matisat.
Vega i Güell, al costat del director artístic de l’ENA, Alfons Casal, i en presència de la ministra de Cultura, Sílvia Riva, i el conseller del mateix ram al comú de la Massana, Guillem Forné, han presentat la primera generació del Jo Dansa. Són sis. Però haurien pogut ser vuit. Els vuit que es van inscriure a les proves d’accés i dels quals dos no van acabar de completar el procés. Per tant, Güell s’ha quedat amb la mitja dotzena de ballarins que considera una xifra adequada pel projecte que estan preparant. “Dotze serien més difícils de controlar”, ha admès irònicament Vega.
Ara per ara, i amb un pressupost de 10.000 euros, es tracta d’una prova pilot amb la voluntat de diversificar les propostes que fa l’ENA. Com ha remarcat Martí Güell, s’està acabant de tancar les diverses formacions que es duran a terme en el marc del Jo Dansa. Seran obertes al públic en general, amb la diferència que els sis integrants de la companyia les tindran gratuïtes i per a la resta s’han d’acabar d’establir els criteris, les condicions.
Per ara, sobretot quant al projecte de la companyia, tot està en l’aire. Igual com els joves components -ho han explicat ells (Abril, Nora, Júlia, Julieta, Berta i Àlex)- exploren amb aquesta prova pilot cap a on volen encarar les seves carreres, personals i artístiques, també l’ENA avaluarà amb aquesta primera generació de prova quin curs se li ha de donar a la iniciativa, que segons Casal és un pas més de l’ENA en l’aposta “per crear pedrera, per fer xarxa, amb els futurs professionals de les arts escèniques”.
SOMNI FET REALITAT
La nova companyia s’ha presentat a la Sala Arcs de la Massana. La ministra Sílvia Riva ha mostrat la seva satisfacció perquè es diversifiqui el treball de l’ENA i així pugui ser “garantia d’èxit” tot tenint una “visió integral de les arts escèniques”. De fet, sense aquesta visualització més global, segons la ministra “és impossible arribar a un objectiu llunyà”. Alhora, la Jo Dansa esdevé una mena de “pas intermedi en la voluntat de professionalitzar” les estructures de l’organització i les pròpies carreres dels integrants, que segons Güell i Vega, tots ells són molt bons ballarins però tenen altres carències a nivell interpretatiu. I en això treballen i treballaran, sobretot, després del primer projecte que es presentarà, s’ha dit, el dia 25.
Mònica Vega ha destacat que la Jo Dansa “és un somni fet realitat” que ha de permetre que “aquests joves puguin desenvolupar-se a nivell artístic”. I és que la idea del Jo Dansa era “fer viure un procés creatiu i més endavant unes formacions que tindrà un ventall més ampli”. Es vol injectar “confiança als joves per cap a on poden adreçar al seu futur”. I, de fet, la peça que servirà d’estrena de la companyia i que ara s’està construint de manera col·lectiva abraça diverses disciplines i sorgeix del debat intern que tenen els adolescents sobre com encarar el futur malgrat que en el muntatge es parla -i es dansa- en present.
D’una manera o altre, els sis joves han “reivindicat” poder ser, estar, viure i patir i gaudir tots els efectes que té “l’edat del ‘pavo’”. Ballant, descobrint-se, és, evidentment, “una manera d’expressar-nos”. Per a tots plegats -alguns tenen clar que volen fer formació escènica, d’altres faran compatible la dansa amb carreres universitàries tradicionals- l’experiència del Jo Dansa “és una molt bona proposta” per poder adquirir “noves tècniques, noves experiències” alhora que afrontar un període vital complexe. “Estressant.”
INDECISIONS
Justament, treure tot el suc creatiu a aquest període “de no saber, d’indecisió”, és un dels reptes que té el director artístic de la companyia, el ballarí Martí Güell, que ha ressaltat com d’important és portat les arts escèniques, la dansa, en indrets allunyats de les grans urbs. Portar la dansa i la cultura al territori no l’espanta. A Güell, originari d’un poblet de vuitanta habitants d’Osona, poder venir a treballar al Principat també és una oportunitat. Si escau, es buscarà cooperació, col·laboració, amb els potents esbarts que hi ha al país -i als quals se’ls va enviar les bases per al procés d’accés a la companyia, sense massa sort.
Martí Güell, que ha explicat que el procés creatiu que estan afrontant per muntar l’espectacle del dia 25 va “des de les processons del sud d’Espanya fins als carnavals del Brasil passant per les marxes militars de tots els temps o el Tik Tok, que també és una nova expressió de densa”, ha explicat que actualment hi ha una tendència a portar les tradicions, l’arrel, als espectacles contemporanis. Per tant, l’imbricació amb els esbarts, per exemple, “és un sector per explorar bastant bèstia”. Però cal una mica de temps. I, de moment, l’horitzó de la revolució juvenil s’escau fins al 25 d’agost.
Comentaris