Retrat d'un genocidi

Una exposició a la Universitat d'Andorra recorda els més de 1,5 milions de morts i la intenció d'esborrar la població armènia de la història amb fotografies d'Andreu Fernàndez i la visió de Sarkis Hakobyan

Comentaris

Més d'1,5 milions de morts i la intenció d'esborrar la població armènia de la història. Va passar fa 106 anys, el 1915, i Turquia sempre ho ha intentat enterrar.  La setmana passada, el president dels Estats Units, Joe Biden, va fer un pas inèdit: per primer cop un líder nord-americà reconeixia aquest genocidi. Turquia ja ha rebutjat el gest i avisa que la història "no es pot canviar". La memòria del genocidi i la realitat del poble armeni es poden veure en una mostra a la Universitat d'Andorra.

El genocidi armeni està considerat la primera gran matança sistemàtica moderna, després de l’extermini dels hereros de Namíbia. De fet, és el segon cas més estudiat de la història després de l’holocaust jueu. Actualment hi ha cinc cops més població armènia fora de les seves fronteres que a l’interior del país.

El passat 24 d'abril es va inaugurar a Sant Julià de Lória la mostra Armènia, 100 anys després' que està formada per les imatges que el fotoperiodista  Andreu Fernàndez ha anat fent al llarg dels anys, i per alguns textos de l’historiador David Devesa que documenten les matances i deportacions massives de la població armènia entre el 1915 i el 1923. 

Les fotografies s’han fet, en alguns casos, als mateixos escenaris del genocidi, en d’altres, durant el memorial de la massacre. Fernàndez és de Santa Coloma de Gramanet com l'armeni Sarkis Hakobyan, una poblacio amb molts residenrs d'aquesta nacionalitat. Armènia és república independent des del 1991 però no s'han resolt els problemes i contenciosos amb els països veïns, com Turquia i Azerbaidjan.

Hakobyan creu que "la independència ha donat a Armènia un lloc al món per defensar el seus problemes i posicionar-se, però encara hi ha moltes dificultats" i una d'elles és l'amenaça de Turquia "que ha quedat demostrada amb les darreres accions militars". Opina que "el posicionament turc és radical. Nega completament el genocidi. Afirmen que no hi ha hagut genocidi, parlen de matances i morts en el marc de la Primera Guerra Mundial però no utilitzen la paraula genocidi. Però va haver-hi un genocidi. Raphael Lemkin quan l'any 1947 encunya la paraula genocidi entén que s'aplica a les massacres produïdes a Armènia. És l'eliminació sistemàtica del poble armeni. La intenció de Turquia era eliminar el poble armeni del mapa i malgrat tot Armènia existeix".

La sensació és que les ferides encara continuen obertes

Pel fotograf Andreu Fernàndez, la sensació és que les ferides encara continuen obertes. "A més, Armènia està situada en una zona molt important a nivell geoestratègic i els conflictes armats són constants". Es va començar a interessat per aquell país en una cerimònia religiosa a Santa Coloma de Gramanet. A l'enfocar la càmera i veure pel visor una dona que plorava cada cop que havia de resar. Són uns ulls vidriosos com els de Souren Mirakyan Dikranyan que va morir a Barcelona amb 101 anys i fotografiat per Fernàndez. "Es va haver d'exiliar a Grècia, a l'Argentina i a Barcelona", explica. La foto mostra al propi Souren aguantant entre les seves arrugades mans un gravat de la seva famíia.

Amb les seves fotografies, Fernàndez ens acosta na la desconeguda realitat dels armenis d’Erevan, Nagorno-Karavack i altres llocs del Caucas asiàtic. Qui se’n recorda dels armenis? Aquesta era la pregunta que feia Hitler als seus generals quan preparava la invasió de Polònia i tot l’est europeu durant la Segona Guerra Mundial. Segons Sarkis Hakobyan, "cal fer conèixer i denunciar les greus violacions del dret internacional humanitari, cal aixecar la veu per la defensa dels drets humans".

portada 880x660
Fotografies de l'exposició.

 

Etiquetes

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.