Resolució avortada, hipocresia refermada

La Meritxell i el David estan decidits a fer servir el seu malaurat cas per mirar d’aconseguir canvis, més encara quan la CASS assegura que els ha denegat el reemborsament després d’aprovar-lo degut a la “informació que va tenir en cada moment”

Haurien volgut passar pàgina més ràpid del que ho acabaran fent. Han plorat molt la seva filla, que van arribar a conèixer després d’un malaurat ‘feticidi’, i volien tancar una etapa traumàtica per centrar-se en el que hagi de venir. Però tampoc no volen deixar de passar el seu cas per intentar sensibilitzar la ciutadania i lluitar perquè tot i l’estructura institucional del país, hi hagi canvis en relació amb els drets sexuals i reproductius. Especialment de les dones.

La Meritxell i el David se senten enganyats, per dir-ho d’alguna manera, per la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS). A final d’agost la parapública els va comunicar que el comitè de direcció havia acordat reemborsar-los la part que correspongués de l’acte mèdic d’interrompre l’embaràs. Quedava pendent que els comuniquessin quin era el percentatge de cobertura que els concedien vistes les noves limitacions imposades per la via preferent. La setmana passada, però, la CASS els va comunicar que feia marxa enrere i que deixaven sense efecte el reemborsament.

La façana de la CASS, al carrer Joan Maragall d'Andorra la Vella.

Relacionat

La CASS descarta reemborsar una interrupció d’embaràs quan ja ho havia aprovat

La parella establerta a Ordino no només lamenta la decisió, que respecten i haurien entès perfectament, sinó que, sobretot, qüestionen les formes. Més quan la parapública afirma -ho va fer a petició de l’Altaveu- que ha adoptat en cada moment la decisió escaient en funció de la informació que va anar rebent. I per aquí sí que no hi passen el David i la Meritxell, que expliquen que el seu cas era sobradament conegut, fins i tot per alts càrrecs governamentals que per raó de coneixença personal més enllà dels àmbits institucionals els van mostrar en tot moment el seu suport.

Tot i que en la demanda inicial de reemborsament s’hi feia constar que la petició era per la mort d’un fetus, els informes -com el d’alta- lliurats abans de la resolució favorable de la CASS no deixen cap lloc a dubte de quin fet es tractava: interrupció legal de l’embaràs

Cert que la demanda inicial de reemborsament, feta a l’abril, poc després de sotmetre’s la Meritxell a la intervenció mèdica al Clínic de Barcelona, es refereix a la mort d’un fetus. Però la parella no té inconvenients a mostrar l’intercanvi de correus electrònics amb la parapública i la documentació mèdica de què disposen. Com que una part de la tramitació de la demanda va coincidir amb el confinament, la parella va mantenir el contacte amb la CASS via electrònica. En línia. Queda clar que la Meritxell i el David apressaven la parapública a prendre una decisió perquè volien tancar una etapa que els ha traumatitzat.

La seva filla, Aina, hauria tingut una esperança de vida molt incerta per culpa d’una malaltia incurable diagnosticada sense dubte científic que, a més a més, l’hauria obligat a quedar prostrada majoritàriament en un llit els anys que hagués viscut. Per això, i amb l’aprovació dels comitès científics catalans, amb na gestació avançadíssima, van decidir interrompre l’embaràs. La CASS tenia coneixement, perquè els va finançar en part, dels actes mèdics previs a la interrupció i destinats, justament, a conèixer exactament quina malaltia patia el fetus.

Però és que no hi ha cap dubte que el mes de juliol i, per tant, abans d’adoptar la resolució favorable al reemborsament per part de la CASS, la parella, a partir de les demandes de més informació que anava fent la parapública, va trametre l’informe d’alta mèdica de la Meritxell. I allí no hi ha dubte possible de quin és l’acte mèdic al qual es va sotmetre i pel qual la parella sol·licitava el copagament: interrupció legal de l’embaràs. S’explica la malaltia que pateix el fetus i s’hi exposa el ‘feticidi’. I, amb tot, a l’agost hi ha una resolució positiva.

informe alta
Fragment de l'informe d'alta del qual s'han eliminat elements íntims no necessaris per a la comprensió del document.

Un mes després, es fa marxa enrere i el que s’avorta, potser en un malaurat joc de paraules, és la resolució. Per sort, explica la parella, amb el suport familiar van poder fer front als més de 6.000 euros que va costar la intervenció quirúrgica i que moltes altres dones del país no poden sufragar. Al final, expliquen la Meritxell i el David, en el seu cas no és de diners del que parlen. És del tracte rebut per la CASS. De les seves incoherències. I de la hipocresia que, al capdavall, evidencia l’Estat. Per això ara es mostren disposats a posar d’exemple el seu cas per lluitar per l’assoliment d’avenços. “No volem anar contra el país”, remarquen. Però sí a favor de la seva gent.

Un detall de la façana principal de la CASS.

Relacionat

La CASS recorda que la interrupció de l’embaràs no és legal i no la pot sufragar

I temen, i de fet pot ser una sospita més que òbvia, que la CASS va acordar la resolució a l’agost com, probablement, va fer en tantes altres ocasions. I és aquí quan ve al record l’afirmació que la magistrada Canòlic Mingorance va fer davant l’organisme de les Nacions Unides amb seu a Ginebra que lluita per eradicar totes les discriminacions vers la dona (Cedaw). Mingorance va explicar com aquell qui no volia la cosa que la Seguretat Social cobria l’atenció mèdica quan hi havia algun tipus de risc per a la dona. Va causar estupefacció. Però aquesta afirmació es va ‘ocultar’ sota l’escàndol muntat pel Govern al tomb de la posició defensada per la presidenta d’Stop Violències, Vanessa Mendoza Cortés.

De ben segur que l’ombra allargada de tota aquesta polèmica ha estat el detonador de la marxa enrere en el cas de la Meritxell i el David. No podia ser que fos tan evident allò que, de fet, una magistrada havia anunciat davant d’una institució aixoplugada per l’ONU. Sia el que vulgui, la parella no vol passar per mentidera. Ben al contrari. Com ja va recollir l’Altaveu, estan “a favor del dret a la vida”. Però més encara estan a favor “de la qualitat de vida”. D’aquí que esperen que el seu exemple faci taca d’oli i es perdi la por a parlar més de drets, i a reclamar-los, i a deixar de banda una hipocresia que massa sovint està a l’ordre del dia.

Etiquetes

Comentaris (4)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.