Residència de conveniència

El Superior valida la decisió del Govern de denegar una autorització de reagrupament a una dona que va contreure matrimoni amb un resident l’endemà que se li notifiqués una ordre d’expulsió

La Justícia ha validat la decisió de Govern de denegar el reagrupament familiar d’una dona. Immigració i, ara també Batllia i Superior, entenen que la parella van demanar casar-se per evitar la seva expulsió el país. Tots tres entenen que hi ha indicis suficients per considerar que el que es va intentar fer va ser un matrimoni de conveniència per obtenir l’autorització de residència.

Tot es remunta a l’any passat. El 3 de juny del 2021, a la dona se li va notificar des del ministeri l’ordre d’expulsió. L’endemà, és a dir, el 4 de juny, tots dos es van cassar per la via civil. Ara bé, com recull la sentència del Superior, que referma la ja emesa temps enrere per la Batllia, la sol·licitud per fer el casament s’havia registrat el mateix dia. És a dir, boda exprés.

Posteriorment, l’home va presentar la pertinent sol·licitud perquè se li donés a la dona una autorització de residència per reagrupament. Tot plegat va aixecar les sospites del departament d’Immigració que va analitzar i investigar la situació. I va acabar determinant que el matrimoni era fraudulent. I va denegar, lògicament, el permís.

Arran d’aquesta decisió, la dona va acudir a la Justícia. La Batllia, però, va desestimar la seva demanda i ella ho va tornar a intentar davant el Superior. Amb la mateixa sort. Els magistrats posen en relleu que “la sol·licitud per celebrar el matrimoni fou enregistrada al propi comú el mateix dia de la seva celebració” i retreu als recurrents que, si tal com asseguraven, ho havien demanat prèviament -i per tant abans de rebre l’ordre d’expulsió, no aportin cap documentació que ho acrediti.

La resolució, de fet, també deixa clar que el certificat pertinent no significa en cap cas que la boda no sigui de conveniència. “Tanmateix, l’existència d’un certificat de matrimoni –expedit per les autoritats andorranes o per una autoritat estrangera-, no és obstacle per apreciar el caràcter de complaença o conveniència d’un matrimoni si la resta d’elements de convicció permeten deduir, raonablement, el dit caràcter”, remarquen. També posen en relleu l’existència de l’ordre d’expulsió que “és també un indici sobre l’autèntica causa” de la boda.

“En definitiva, en el present cas els indicis d’haver-se celebrat un matrimoni de conveniència són sòlids i permeten a l’administració denegar la sol·licitud d’autorització de residència per reagrupament familiar”, conclou la sentència. Per tant, es desestima el recurs i es referma que la dona continuarà sense poder accedir al país, almenys no pas per conviure amb el seu marit.

Comentaris

Trending