A la recerca del testimoni clau

La fiscalia demana 18 mesos de presó, 10 ferms, per una acusada de fer servir per compres personals i per treure diners les targetes de crèdit de la padrina que cuidava, un cop escoltat el testimoni d’aquesta, cridada expressament pel Tribunal de Corts

El Tribunal de Corts jutjava aquest dimecres una acusada d’haver emprat indegudament la targeta de crèdit de la padrina a qui cuidava. A la vista, però, hi faltava el testimoni clau: la dona gran. Els magistrats, vist que la processava assegurava que, en tot moment, les operacions havien tingut el permís de la víctima i que el fill d’aquesta ho negava rotundament, han optat per endarrerir unes hores el judici. El motiu? Anar a buscar-la perquè pogués declarar. Finalment, la padrina ha comparegut i ha refermat les paraules del seu familiar.

La processada havia estat contractada per ajudar la padrina ara fa un parell d’anys. Al llarg de varis mesos, entre altres tasques, anava a comprar per ella. I, segons ha admès, emprava habitualment la targeta d’un conegut centre comercial o un VISA. I, cert, havia fet compres personals, com ara menjar però també despeses en tabac o en perruqueria canina. També va treure diners de caixers. Totes aquestes accions, ha assegurat, tenien el vistiplau de la dona a qui cuidava i que, posteriorment, “quan tenia diners en efectiu, els hi tornava”.

El president del tribunal ha admès que, només amb el testimoni del fill, no es podia condemnar la processada i, que si ho feia, Superior revocaria la resolució; per això ha insistit que calia que la presumpta víctima comparegués a la vista

La versió de la família d’aquesta, però, és ben diferent. A la vista ha comparegut el fill de la presumpta perjudicada, que ha posat en relleu que “la meva mare nega que li deixés la targeta”. I ha apuntat que “hi havia despeses de tabac i ma mare no fuma; hi havia pagaments de perruqueria canina i ella no té gos”.

Per tant, dues versions ben diferents. I aquí és quan, ha advertit el president del Tribunal, Josep Maria Pijuan, la situació s’ha convertit en un carreró sense sortida: la declaració del fill, que no era un testimoni directe, no té prou força. “Sols amb ell, si condemnem, el Superior ens ho tombarà. La revocarà i absoldrà la senyora. L’altra opció és que l’absolguem directament i el fiscal ja ni recorrerà”, ha explicat.

I és que la padrina no estava pas citada com a testimoni. En el seu dia, quan es va instruir la causa a Batllia, es trobava convalescent d’una operació i no va poder declarar. I, ara, sigui pel motiu que sigui, cap de les parts l’ha citat. Davant aquesta situació, el tribunal ha fet ús de la potestat que té “de demanar una prova si considera que pot ser essencial”. I vist que, consultat el fill, la dona està en condicions d’anar a la seu de la Justícia i comparèixer al judici.

Ho farà aquest mateix dimecres. És la forma d’evitar, ha indicat Pijuan, “una sentència injusta, en un sentit o altre”. Les preguntes a la dona, que ha advertit, tot just seran dos o tres, hauran de permetre esclarir els fets.

Una vista exterior del centre penitenciari.

Relacionat

Empresonada per quedar-se diners de la dona que cuidava

Ho ha fet aquest mateix dimecres. És la forma d’evitar, ha indicat Pijuan, “una sentència injusta, en un sentit o altre”. Les preguntes a la dona, tal com havia avançat el magistrats, han estat poques. Ha explicat que sí que li va permetre agafar la targeta del centre comercial, encara que no la va autoritzar a fer compres personals. També ha deixat clar que en cap moment li va deixar la VISA.

I per aquest fet, la fiscalia ha volgut modificar els delictes pels quals l’acusava, ja que entenia que queda provat que hi ha un furt amb abús de confiança. Aquest se suma al d’ús fraudulent de targeta. En global, amb un perjudici per la padrina, entre una cosa i altra, de més de 8.000 euros. Per tot plegat, el ministeri públic sol·licita una pena de 18 mesos de presó, dels quals deu ferms.

En canvi, i malgrat les paraules de la víctima, la defensa ha demanat l’absolució. Ha posat en relleu que “sempre ha negat els fets” i que, fins i tot, “no va acceptar resoldre-ho tot per ordenança penal perquè sempre s’ha mostrat convençuda que no havia comès cap delicte”. En cas que se la condemni, però, ha volgut demanar que la pena quedés tot just en deu mesos, dels quals ferms els tres que ja va complir quan va ser detinguda.

Comentaris (1)

Trending