La doctora Mireia Garcia (a la foto) és la principal cara pública d’aquest equip. Mirar endavant i enrere de cada persona que és diagnosticada com a contagiada de Covid. Amb qui ha estat abans de l’inici dels símptomes. Amb qui ha estat després. Amb qui conviu. És una tasca complexa. Entretinguda. Moltíssim. Garcia afirmava aquest divendres que hi ha un centenar de traçadors. Però deixava clar que ni tots treballen alhora ni, tampoc, tots rastrejadors poden esmerçar la mateixa dedicació a aquesta feina.
Entre els rastrejadors hi ha alguns voluntaris amb formacions de naturalesa científica o similar. Però hi ha molt personal que procedeix del Servei d’Ocupació. Gent inscrita en recerca de treball, per exemple. El nucli dur dels rastrejos, aquelles persones que realment poden determinar si un contacte ho és o no ho és. Si estret o és més llunyà són tot just quatre o cinc persones que, a més, han d’anar fent torns. Torns i moltes hores. Durant la primera onada de la pandèmia, quan amb prou feina es feien mig centenar de PCR diàries, els rastrejos van ser efectius.
Durant la primera onada de la pandèmia, quan amb prou feina es feien mig centenar de PCR diàries, els rastrejos van ser efectius; però ara que es fan centenars de proves diàriament i que es detecten entre 70 i 110 positius de mitjans cada dia seguir la pista del virus és impossible
Però ara que es fan centenars de proves diàriament i que es detecten entre 70 i 110 positius de mitjans cada dia seguir la pista del virus és impossible. De fet, en moltes ocasions, segons que han explicat metges coneixedors del treball que fan aquests professionals clarament superats per moltes hores -no sempre compensades- i molt esforç que hi posin, la tasca d’intentar saber qui són els contactes d’un positiu no s’inicien fins al cap de 48 hores després del diagnòstic del contagi. Per tant, hi ha almenys dos dies de marge i d’eventuals contactes que poden anar escampant el virus.
És aquí un dels punts en què el paradigma ‘test, test, test’ perd força. Perquè, en part, només serveix de veritat testar si hi ha els mitjans per seguir el rastre i confinar d’immediat els possibles nous infectats. I això, ara mateix i des de fa ja algunes setmanes, és impossible. Els mitjans, per molt edifici de les Columnes (una de les seves plantes, és clar) que ara aculli els traçadors, no donen per més. En canvi, és més possible, més fàcil, fer recular l’índex de reproducció.
La famosa R0 que fa una setmana estava a tocar del 2 (quan per anar bé s’hauria d’acostar al 0,5) actualment segons el Govern ja és de poc més d’1. És clar, en funció de si es fan més tests o menys, de si es pesca més o es pesca menys, hi haurà més casos o n’hi haurà menys. I la R0 serà una o serà l’altra. És com tot. Feta la llei, feta la trampa.
Comentaris (4)