‘Aquí Ràdio Andorra, volem cobrar!’

Un mes d'agost del 1981 el personal va informar, en roda de premsa, que feia dos mesos que no rebien el seu salari, i el dissabte 7 es van complir 82 anys de la inauguració de l'emissora

Comentaris

L'agost del 1981, ara fa 40 anys, el personal de Ràdio Andorra va convocar una roda de premsa per informar de la seva situació ja que feia dos mesos que no cobraven el seu sou, El Batlle Episcopal va declarar l'emissora en fallida i el 4 d'octubre del mateix any, el Consell General va acceptar el protocol dels Delegats Permanents sobre radiodifusió, per tal que el dret d'explotació de les emissores passessin a ser de domini del poble andorrà. El mateix Consell General va decidir el 5 de novembre el tancament de Ràdio Andorra i de Sud Radio.

Ràdio Andorra havia començat les seves emissions el 1939 després d'una concessió atorgada pel Consell General el 1933 i va tancar el 1981 amb un missatge d'acomiadament del seu director, Gilles Marquet. Va tornar a funcionar entre el gener i l'abril del 1984 amb un acord verbal entre l'empresa espanyola Proersa i les autoritats andorranes.

La història de la radiodifusió a Andorra durant el segle passat és el d'una contradicció: la seva presència representava la modernització, l'obertura i la promoció a l'exterior però també vinculava el país amb els seus veïns i a pràctiques amb un cert sabor colonial i a una subordinació cultural francesa i espanyola no exempta de conflictes i polèmiques. El 1959 el Consell General va constatar la manca de cobertura jurídica de les emissores establertes al país, i, en conseqüència, el 1961 es van signar convenis de concessió per vint anys amb Eirasa (societat espanyola) i Sofirad (societat francesa) per a l'explotació de Ràdio Andorra i de Sud Radio.

A partir d'aquell any, les dues emissores van mantenir una lluita acarnissada per l'audiència que es va acabar emportant Sud Radio. L'any 1976, Ràdio Andorra va iniciar unes emissions internacionals en suec, neerlandès i anglès. Els estudis estaven situats al Roc de les Anelletes, a Andorra la Vella i el centre emissor a Encamp, en un edifici singular, a la Prada de Moles.

La situació de les dues emissores va ser molt tensa als anys 70 i 80. Els andorrans ja estaven farts de sentir a parlar de dues ràdios que no eren andorranes, que no parlaven català -tret d'un programa nocturn a Ràdio Andorra d'una hora presentat per Josep Casamajor-, que incomplien la legalitat, que França no desitjava i que van servir per als francesos i espanyols per tensar la situació entre Consell General i els Coprínceps.

El 2007  el terreny on se situava el centre emissor passa a mans andorranes 

El 2007 Ràdio Andorra i el terreny on se situava el centre emissor passen a mans andorranes gràcies a la cessió que en va fer el ministre d'Exterior espanyol de l'època, Miguel Àngel Moratinos durant el govern d'Albert Pintat i amb Meritxell Mateu de ministra d'Exteriors.  L'acord es va signar a Madrid. A canvi, el Govern andorrà es va comprometre a indemnitzar totes les parts que van quedar per liquidar el 1981, moment de la fallida de Ràdio Andorra. Això va comportar uns 850.000 euros en total: 600.000 euros van anar a parar a mans dels antics assalariats, una trentena, i els 250.000 euros restants varen servir a pagar els diferents deutes contraguts per part de Ràdio Andorra a proveïdors, administració, entre altres.

Ràdio Andorra va portar la seva veu arreu d’Europa i més enllà, essent de les poques ràdios que va continuar emetent durant la Segona Guerra Mundial.  Emetia en ona mitjana (35 kW) i abastava gran part de França durant el conflicte armat. La seva potència era impressionant, i el seu so publicitari '“Aquí radio Andorra, emissora del Principado de Andorra' va esdevenir una insígnia coneguda més enllà de les fronteres. Aquest dissabte ha estat el 82è aniversari de la seva inauguració.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.