Qui diu una discoteca diu una central de seguretat

El mateix empresari que va muntar l’Eivissa Experience original és ara la cara visible al Principat d’un conglomerat empresarial aixoplugat per un fons d’inversió que establirà una de les seves seus a l’antic restaurant del Pobladó

Si han sentit parlar d’un grup empresarial, d’un grup d’inversió, que mira de comprar tantes empreses del Principat com pot, és cert. Més encara, per ara, si són del sector de la seguretat i afins. Prevenció de riscos, salut laboral… El conglomerat empresarial s’anomena Simarro. Concretament, Holding and Investment Simarro. I la seva cara visible al Principat n’és Joan (Dídac) Gallardo Soria. El seu nom potser no els dirà res. Els serà més fàcil recordar-lo com l’empresari que va posar en marxa l’Eivissa Experience original.

L’Eivissa Experience que entroncava amb el Cafè del Mar de Barcelona -que se’n va anar en orris- i l’eivissenc. La discoteca que havia de ser un referent del glamur i luxe al Principat i que no va durar més d’unes poques setmanes. Gallardo torna a aparèixer ara per retornar als seus orígens. I és que resulta que el fons del qual forma part l’empresari com a accionista minoritari ha adquirit en propietat l’edifici que havia albergat el restaurant Pobladó i que ell mateix va transformar en discoteca.

L’immoble el va arrendar a llarg termini, i el va traspassar després als hereus del Mort Qui T’ha Mort, que han explotat fins ara l’Eivissa Experience. La discoteca ha acabat morint per la pandèmia i per l’oferta del fons que Gallardo dirigeix amb qui n’és el responsable màxim, almenys formalment, el manxec Javier Póveda Tello, que seria especialista en noves tecnologies i que hauria registrat Simarro, de la qual té el 95% de l’accionariat el gener de l’any passat. A Simarro si va afegir mig any després el resident (perquè Gallardo fa anys que viu al Principat) català.

-

Relacionat

L’aventura andorrana d’un soci del ‘Café del Mar’: de possible conseller català d’Interior a l’Eivissa Experience

Si Gallardo havia estat vinculat al Cafè del Mar -a Barcelona també participat per empresaris andorrans propers a Andbank- i havia estat implicat (i fins i tot especialitzat) justament en el sector de la seguretat (fins i tot Artur Mas l’hauria fet sondejar per a algun càrrec de comandament a la conselleria d’Interior quan va presidir la Generalitat) i el transport sanitari, dues de les branques de negoci que ara vol explotar el grup a Andorra, Póveda ha participat (i participa) de diferents iniciatives empresarials a Espanya. I n’hi ha una que torna a lligar-lo a Andorra.

En efecte, l’empresari manxec va ser fins el juny passat l’administrador únic de la tecnològica Albacete Sistemas y Servicios. Fins al juny perquè aquesta societat va ser adquirida per… Avatel! Sí, senyor. La firma amb la qual va festejar Andorra Telecom i del qual n’és un dels caps visibles qui al seu dia va ser màxim responsable de Cable Mútua, el resident encampadà (és o ho havia estat) Víctor Manuel Rodríguez Filgueira, avui administrador solidari de la societat d’Albacete que havia dirigit Javier Póveda. Quin entramat, quin embolic.

EL GRUP A ANDORRA

En fi, que Póveda, suposadament, hauria fet diners amb els seus negocis tecnològics i ara inverteix a Andorra a través de Holding And Investment Simarro. El conglomerat té, en principi, dues grans ales. RedBlue, del mateix Póveda, que és un ‘call center’ i consultoria de xarxes amb seu a Ordino, i Menta Grup, que fins ara -aquesta divisió del grup és la que en part hauria d’anar al Pobladó- té la seu social al mateix despatx que Simarro, a l’avinguda Mitjavila de la capital després d’un pas fugaç pel Centre de Negoci.

És Menta Grup al seu torn un conglomerat d’empreses que ha anat adquirint el fons Simarro els darrers mesos. Un bloc primari d’adquisició és el Grup Vallsegur. Menta grup té diverses divisions en les quals s’incardinen, per exemple, Vallsegur, Vallnet, Ecoservei… Servei de neteja, postal, de seguretat, de prevenció. A banda del Grup Vallsegur on també s’hi inclou Seguriser, Simarro-Menta Grup també ha comprat o ha assumit el control d’empreses com ara Vipsa, Laboral Risc, Creu Blava, Verisure, Iberfoc… i Servei d’Assistència Sanitària (SAS).

simarro menta

Potser els sona aquesta darrera. I sinó, els sonarà si recorden que juntament amb la sevillana SSG, tot fent una UTE, havien estat els primers adjudicataris del servei del transport sanitari del SAAS. Es van imposar en el segon procés de selecció, després que el primer quedés desert. Darrere d’aquella UTE ja hi havia el suport de Menta Grup o de Simarro. Com se li vulgui dir. Però els seus mentors van errar en els càlculs. I quan es van saber adjudicataris del servei, just abans de firmar els contractes amb l’administració, van veure que no els hi sortien els comptes i van mirar de fer un can mas amb el SAAS. Però solucionar per sota mà concessions públiques no pot ser de cap de les maneres. I van haver de renunciar.

Al que no han renunciat, però, és a tornar, en certa manera, als orígens. En el cas de Joan Gallardo, al món de la seguretat, de la prevenció. I tornar al Pobladó. Avui hi poso una discoteca i l’endemà una central de seguretat. Tot sigui per fer funcionar el país. “Creiem en les persones. Invertim en les seves empreses. Creem futur.” Aquest és l’emblema de Simarro, el conglomerat, el fons, que està picant a la porta de moltes empreses del país.

Etiquetes

Comentaris (1)

Trending