Quatre Rolex desapareguts

La fiscalia demana 3 anys de presó condicional pel treballador d’una joieria que es va apropiar de més de 20.000 euros mitjançant vendes de rellotges

Ser propietari d’un Rolex no està a l’abast de tothom. En aquest cas, però, tampoc dels que si s’ho poden permetre. El Tribunal de Corts ha jutjat aquest matí al treballador d’una joieria del país que es va apropiar d’uns 23.000 euros –els quals, evidentment, hauria d’haver ingressat l’establiment- a través de la venda d’aquests rellotges. Segons la versió de l’acusat, que ha admès la totalitat dels fets, la seva motivació era cobrir les elevades despeses que tenia en l’àmbit familiar: un divorci, una pensió de manutenció per la seva filla, advocats, lloguer, etcètera.  

L’home ha declarat en seu judicial que tenia la intenció de retornar fins a l’últim cèntim, però que les circumstàncies no li van permetre fer-ho. Segons ha relatat, l’any 2019 el Superior el va declarar innocent del delicte de maltractament en l’àmbit familiar i li va atorgar la guàrdia i custòdia de la seva filla. No obstant això, uns mesos abans la seva dona va marxar a Mongòlia amb la nena i actualment no té cap notícia d’elles. En tot cas, va ser durant aquest procés judicial que el resident va apropiar-se dels diners en qüestió per fer front a diversos pagaments.  

Actualment, encara que el processat ha acceptat els fets i els pagaments que haurà de satisfer, no té capacitat econòmica per liquidar els deutes. 

Concretament es va quedar 3.300 euros dels 5.300 que costava un rellotge, uns 16.000 a canvi de dos peces més i, per últim, 4.200 més d’un darrer Rolex. El primer i el darrer rellotge es van vendre i, per tant, les quantitats esmentades les reclama la joieria. L’home ja va fer un primer pagament de 1.200 euros, per la qual cosa ara mateix té un deute d’uns 6.000 euros. Ara bé, el client que va pagar 16.000 euros no va rebre a canvi cap de les dues joies que va adquirir i, per tant, la totalitat de l’import li correspon a ell.  

El processat ha acceptat les demandes, però ha explicat que la seva situació econòmica no ha millorat. Després del pertinent acomiadament, va estar 7 mesos a la recerca d’un altre treball. Finalment, el van contractar com a comercial, però la pandèmia va delegar les seves tasques a rebre les trucades de l’empresa i el seu sou es va reduir a uns 500 euros mensuals, una quantitat que fa molt difícil la liquidació del deute.  

La fiscalia ha demanat 3 anys de presó condicional amb un període de suspensió subjecte al pagament de la responsabilitat civil per un delicte major d’estafa qualificada i un altre d’apropiació indeguda. Per la seva part, la defensa ha destacat que el seu client sempre ha reconegut els fets, que la situació se li va “escapar de les mans” i que els diners van ser destinats al pagament de problemes “de primera necessitat”. Així doncs, ha demanat que només se’l condemni a 1 any de presó condicional amb un període de suspensió de 4 anys sense que estigui subjecte al pagament de l’endeutament per la seva “situació econòmica precària”.  

Comentaris

Trending