Quan la mala maror a la feina se surt de mare

La relació complicada entre un treballador i la seva cap va acabar amb una presumpta agressió del primer, processat per lesions i absolt en primera instància; la presumpta víctima ha demanat la seva condemna al Superior

A vegades, hi ha mala maror entre caps i treballadors a la feina. Poques vegades, afortunadament, la situació degenera tant com en el cas que, ara, està en mans del Superior. L’antic empleat d’una empresa està acusat per la seva antiga màxima responsable d’una agressió que ell sempre ha negat. El Tribunal de Corts li va donar la raó i el va absoldre però, ara, l’acusació particular ha presentat recurs per intentar revocar la decisió de primera instància.

El que, més o menys, queda clar de tot l’afer és que la tensió entre treballador i cap era elevada. Tant que, com va explicar el lletrat del primer, la seva intenció, malgrat ser en part soci de l’empresa, era marxar, ja que considerava que estava sent víctima d’assetjament. Fins que tot va esclatar. En el marc d’una discussió, ell va agafar-li pel canell.

I aquí és on discrepen les versions. En la denúncia inicial, la presumpta víctima va assegurar que aquesta subjecció va ser amb molta força. Tanta que li va provocar mal al braç. Ell, en canvi, tot i reconèixer l’agafada, nega que ho fes amb prou contundència per ferir-la. I aquest és un dels punts que va destacar davant el Superior el seu lletrat: que el seu client sempre ha mantingut la mateixa versió.

El Tribunal de Corts va absoldre l’home. En part, hi va ajudar el fet que la suposada agredida no va comparèixer al judici. Malgrat això, l’acusació particular va presentar recurs contra la sentència. I en la vista davant el Superior el que reclamava és que la resolució no tingués en compte proves prèvies com ara les declaracions efectuades per la dona davant la policia o els informes mèdics. Entenia que, si això entrava en joc, la decisió havia de canviar i se l’havia de condemnar per un delicte de lesions. Reclamava prop de 1.700 euros en concepte de responsabilitat civil.

La seva postura, però, no va rebre el suport de la fiscalia. El ministeri públic s’oposava al recurs, ja que “de la prova practicada en la vista oral no es van desprendre elements per donar credibilitat major a la perjudicada que a l’acusat i que poguessin trencar el principi de presumpció d’innocència”. A banda, també apuntava que a Corts va comparèixer una testimoni presencial que validada la versió del processat.

La seva defensa, lògicament, també demanava al Tribunal que mantingués la sentència dictada per Corts. “El judici ja es va fer i ara no es pot demanar una valoració de la prova diferent”, va argumentar. Durant la seva intervenció, també va aprofitar per posar en relleu que la presumpta víctima feia la vida impossible al seu client. “Ell només volia marxar”, va indicar.

Comentaris (2)

Trending