Quan les roques parlen

Els azilians van assentar-se a Andorra en el conegut jaciment de la Balma de La Margineda. Els autors del treball han pogut seguir la traça d'aquesta cultura gràcies a l'estudi de la litologia emprada als seus utensilis. La litologia, és  la part de la geologia que s'ocupa de l'estudi de l'estructura, les propietats i l'origen de les roques. La preferida d'aquesta cultura eren les riolites, que es troben de forma abundant entre Martinet i Ansovell, al Baridà i també a Gréixer (Berguedà).

La riolita és una roca ígnia volcànica que es produeix per la violenta sortida a l'exterior de terra de magma. En les diverses excavacions que s'han dut a terme a la Balma de la Margineda entre els anys 1979 i 1995 s'han trobat un arpó, un còdol gravat,  un micròlit triangular, diferents eines de pedra per caçar i d’altres per treballar les pells de les cabres o un gratador denticulat. L'any passat es van trobar eines del període Azilià a la Cova Gran de Santa Linya, al municipi de les Avellanes i Santa Linya (Noguera).

Els azilians es van estendre des dels Alps al Cantàbric

Cal tenir en compte que els azilians es van estendre des dels Alps al Cantàbric i agafen el nom del jaciment del Mas d'Azil a l'Arieja. La dels azilians és la primera ocupació humana ben documentada arqueològicament a Andorra. La teoria és que aquests pobladors venien de la conca de l'Ebre tot i que alguns estudiosos creuen que podien venir de més lluny.

Aquests grups humans utilitzaven l'abric rocós de la Margineda com a base des d'on feien expedicions de curta durada a zones pròximes en busca d'aliments. Caçaven cabres salvatges i isards i pescaven truites. La cronologia dels azilians va del 10500 al 9000 aC, aproximadament.