Les conseqüències per Andorra de la Segona Guerra Mundial continuen generant interès. Com a mostra la conferència d'aquest dimecres a la sala d'actes de la Llacuna. Ni la pluja, ni altres convocatòries han impedit que el local s'omplís. Han passat quasi 80 anys però encara queda molta arqueologia bèlica per descobrir. El propi Claude Benet explicava abans d'entrar a la sala que aquest mateix dimecres l'ha telefonat una persona resident a Andorra per a dir-li que té uns documents que li va deixar un passador.
Queda clar que per Andorra va passar molta gent que fugia del nazisme i que havia xarxes d'evasió. A partir d'aquí cal pouar molt, una tasca complicada amb molts enigmes. Com el de l'aviador nord-americà Charles B. Peacock declarat pel seu exèrcit 'Missing in action'. Va arribar a Soldeu però no a Barcelona com era el seu objectiu. No se sap si està enterrat al cementiri de la població canillenca o va morir intentant passar a Espanya."Peacock desapareix i no sabem on és" resumeix Benet qui subratlla que el desconeixement geogràfic també és important a l'hora d'investigar." La majoria de refugiats no sabien si anaven per la Cerdanya, el Pallars o per Andorra. Per ells allò eren els Pirineus i els volien passar per on fos".
Benet destaca el cas dels Schwabb, uns jueus que eren pare i fill i que van sortir de l'Arieja per arribar a Andorra tot i que no es té constància que ho fessin. L'any 2012 uns excursionistes van trobar les restes de dos individus en un camí prop de la frontera amb el departament francès. Un dels cranis conservava una bala i Benet està segur que eren els Schwabb.
Els itineraris que les xarxes seguien per entrar en territori andorrà s'iniciaven als voltants de Tarrascon
Els itineraris que les xarxes seguien per entrar en territori andorrà s'iniciaven als voltants de Tarrascon, i s'accedia al Principat per dues variants. Per la vall del Valira del Nord els guies s'endinsaven pel Port del Rat a Arinsal, o pels ports de Siguer i l'Arbella al Serrat. Per la vall del Valira d'Orient, l'itinerari es podia iniciar en altres pobles com Ussat o Aston, entrant a Andorra pel port de Fontargent. Tots aquest camins superen els 2.500 metres d'altitud. Els menys utilitzats eren els passos del port d'Envalira, a la zona del Pas de la Casa, ja que els alemanys vigilaven la carretera d'accés en aquesta població i fins a la frontera.
L'efectivitat d'aquestes xarxes en passar per territori andorrà, era extraordinària, cosa que la va fer convertir-se en epicentre de les evasions. Una prova d'aquesta efectivitat la trobem en el nombre de detinguts a la presó de la Seu d'Urgell, prop de 400, mentre que en altres zones les xifres eren molt més altes com, per exemple, els quasi 3.000 reclusos al centre de detenció de Sort. Benet aporta més documentació i dades en el seu proper llibre.
"Quan en fas un, hi ha molta recerca, hi ha molts contactes i quan acabes no es tanca una porta. Tot el contrari. T'arriba informació i m'ha donat per a fer un segon llibre". I potser un tercer perquè Benet no vol que "la llegenda s’apoderi d’aquest buit que la història no havia omplert". Aquest dimecres la història ha regalat als assistents una tarda d'evasió o d'evasions.
Comentaris