Primer la fusta, després els diamants

Una de les qüestions que intenta aclarir el jutge de l’Audiència nacional espanyola que investiga l’entorn d’Orfund per crims contra la humanitat és la relació entre Jordi Cinca i Fernando Fernández Robleda, vinculat al seu dia amb el tràfic d’armes a Libèria

Per justificar la participació presumpta d’Orfund -o d’alguns dels seus responsables- en crims contra la humanitat cal provar diverses circumstàncies. El tracte degradant a alguns dels africans que les filials andorranes feien treballar de sol a sol en les mines ja fossin de Costa d’Ivori o de Libèria. Però també si hi havia vinculació amb els ‘senyors de la guerra’ liberians i per quin motiu. Demostrar lligams amb el tràfic d’armes seria un dels camins més enllà dels lligams de les societats africanes lligades a Orfund que operaven amb autoritzacions de persones de la cort de Charles Taylor.

El jutge magistrat de l’Audiència nacional espanyola que instrueix la querella d’un dels suposats esclaus d’Orfund a l’Àfrica -formalment interposada contra Manuel Terrén, l’home que la foneria andorrana tenia com a màxim responsable aparent sobre sòl africà i que suposadament seguia les instruccions del llavors director general del grup Jordi Cinca- té molt interès en esbrinar, entre altres coses, la vinculació que tenia amb l’empresa el també espanyol Fernando Fernández Robleda.

Cinca, que treballava per una promotora immobiliària del Principat abans que es constituís Orfund, podria haver iniciat els vincles amb Fernández Robleda, justament, per obtenir fusta per al món de la construcció

El jutge Alejandro Abascal va demanar en l’interrogatori efectuat a quatre de les persones relacionades amb Orfund citades a declarar com a testimonis -Ramon Terrén, Luis Bielsa, Josep Lluís Buch i Joan Samarra- pel rol que desenvolupava Cinca en tot l’entramat africà i si viatjava ja fos a Costa d’Ivori o especialment a Libèria. Però també es va interessar pels contactes de l’ex-director general d’Orfund i posteriorment ministre amb Fernández Robleda, que al seu dia es dedicava al negoci de la fusta -tant a Costa d’Ivori com a Libèria eren dos països exportadors i que han patit una forta deforestació- i que se’l relaciona amb el tràfic d’armes.

De fet, fins i tot Greenpeace identificava en un informe Fernández Robleda com un dels homes claus en el negoci de la fusta entre Libèria i Espanya i, també, entre les persones que van contribuir a armar el front de Charles Taylor a canvi, justament, de les matèries primeres. De la fusta almenys inicialment. I la fusta probablement també a l’inici s’apunta com l’element que vincularia Cinca amb Fernández Robleda. De fet, abans i tot que es constituís Orfund. És un dels extrems que s’intenta aclarir.

El jutge Abascal, que hauria quedat sorprès per la proximitat i afectuositat amb que es dirigia Cinca a Fernández Robleda (“querido amigo”) en alguns fax que entre executius s’enviaven a l’època, fins i tot per reclamar-li el directiu d’Orfund diners a l’empresari espanyol per despeses que inicialment compartien i després cadascú assumia el que li pertocava, vol delimitar quina classe de vincles hi havia i fins on va anar. I des de quan s’hauria instaurat.

diamant

Relacionat

Orfund esclavitzava?

I en aquest sentit, algunes fonts han assegurat que Cinca, que treballava per una promotora immobiliària del Principat abans que es constituís Orfund, podria haver iniciat els vincles amb Fernández Robleda, justament, per obtenir fusta per al món de la construcció. Que aquí s’hauria travat una amistat i que aquest podria ser l’origen primogènit dels permisos que s’acabarien atorgant a empresaris andorrans en relació a mines d’or, primer, i suposadament diamants, després, a Costa d’Ivori -encara que a tocar de la frontera liberiana- i a Libèria, després.

De fet, haurien sigut aquestes autoritzacions per explotar mines a l’Àfrica que haurien estat el germen de la creació d’Orfund. Una foneria amb unes instal·lacions brutals al Coll d’Ordino que mentre que aquesta societat va existir, pràcticament i sorprenentment, mai no van existir. I tot això és el que sorprèn el jutge Abascal i que fa dur la mosca rere l’orella. D’aquí que ha decidit reobrir el cas i estudiar-lo, no fos que realment des d’Andorra s’hagués contribuït a esclavitzar a l’Àfrica.

Comentaris (3)

Trending