El pont de la Vall del Riu ensenya la ‘poteta’

Els treballs per construir la que hauria de ser la passarel·la tibetana més llarga d’Europa avancen amb la instal·lació d’un cable guia que ja permet visualitzar millor les dimensions de la controvertida infraestructura

Potser més lentament del que tocaria. Potser només. Però el pont tibetà de la Vall del Riu comença a mostrar-se. Els treballs per construir la que hauria de ser la passarel·la més llarga d’Europa amb prop de sis-cents metres de llargada i uns dos-cents metres d’altura en el punt més alt van avançant enmig de certa expectació i les crítiques que l’han marcat des que el projecte es va posar sobre la taula. Un cable guia ja permet visualitzar, o almenys deixa intuir amb certa claredat i sobre el terreny, les dimensions de la controvertida infraestructura.

Que el projecte és com a mínim controvertit és evident només arribar a la cruïlla que porta, des del coll d’Ordino, la carretera de Montaup, cap a les derruïdes bordes de l’Armiana de Canillo. El rètol que anuncia els treballs dels ponts tibetans està ‘alterat’ amb termes com ‘crim’, ‘vergonya’ o ‘vergonyós’. Tota una declaració d’intencions que alguns dels opositors de la passarel·la -i no són pocs- han escrit a base de ratllades amb un objecte més o menys contundent. Els rètols anuncien encara dues passarel·les però, per ara, només es construeix la gran. La que enllaça la zona de l’Armiana amb el Coll de Cauba.

Sobre la passarel·la a la Vall de Montaup que és clarament el germà petit de l’operació -trenta-cinc metres i una alçada màxima d’entre d’una dotzena de metres- han sorgit certes dificultats que, per ara, mantenen la seva construcció aturada. Però, en fi, aquest segon ‘pontet’ és la xocolata del lloro en relació als 2.612.479,10 euros que formalment costen els dos ponts. Una UTE formada per la francesa ERIC i l’andorrana Desplom desenvolupa els treballs. Els del pont gran. L’únic que està en marxa.

La intervenció a l’Armiana es va iniciar al novembre. L’obra civil, per dir-ho d’aquesta forma, no és que sigui res de l’altre món. Això sí, calen proteccions -algunes ja instal·lades-, imponents bases de formigó que esdevindran ancoratges per als tirants que hauran de sostenir la passarel·la… Es preveien llavors, el novembre passat, deu mesos de feina. S’ha superat més de la meitat del termini. Força més. I és clar que aquest estiu el pont tibetà de la Vall del Riu no entrarà pas en funcionament. Vaja, almenys ni ho sembla ni amb l’anunci dels deu mesos de treball del novembre es pensava que pogués ser el cas.

Els operaris de Desplom, que són els que fonamentalment corren pel territori, tenen la base just a tocar les bordes caigudes. Allí hi tenen una part del material necessari o hi esmicolen, per exemple, els arbres que s’han hagut de talar. Uns centenars de metres més enllà hi ha la base, l’ancoratge on es sosté el pont pel cantó de l’Armiana. Just fa pocs dies al cable guia s’hi han col·locat les boies que en faciliten la seva visibilitat. És preceptiu per facilitar la vida a les aus o als pilots d’helicòpter.

12 retol acces
Rètol a l'accés del camí de l'Armiana que s'informa de l'obra i que està ple de ratllades contràries al projecte. Toni Solanelles

Encara que un sol cable, un parell potser, és poca cosa, sí que permeten dibuixar el traçat sense dubtes i imaginar amb certitud i una molt bona aproximació a quina alçada queda la passarel·la, que farà una mica de panxa, això sí, respecte del riu de la Vall. En fi, que el pont comença a ensenyar la ‘poteta’ i s’haurà de veure encara la repercussió que generarà en el seu entorn. Fins i tot, si més enllà de l’impacte ambiental té un efecte recuperador, per exemple, en les malmeses bordes de l’Armiana, que si l’atracció funciona a nivell turístic encara podrien esdevenir bordes per servir beures. Que el pont esdevingui un atractiu turístic és la idea, l’objectiu del comú. Que complementi l’oferta que ha disparat, per dir-ho així, el mirador del Roc del Quer.

Entre els detractors del projecte, que són nombrosos a la parròquia i arreu del país, per l’impacte que pot tenir el pont en l’espai natural, en la vall, s’està a l’expectativa de l’evolució de tot plegat. I la dimensió de l’actuació i l’alteració del terreny que el projecte acabi suposant. De fet, són molts els qui consideren que de cap manera una intervenció com aquesta en un lloc com aquell pot superar els barems mediambientals. Més encara, hi ha molts dubtes sobre els permisos de l’administració general.

Però des de Govern s’assegura oficialment que tot està en regla. I que es compleix amb la normativa. Exactament, el departament de Medi Ambient i Sostenibilitat, “un cop analitzada tota la documentació ambiental adjunta (i tramesa pel comú de Canillo), va emetre un informe preliminar favorable. Posteriorment el comú va publicar el projecte a informació pública, tal com marca la legislació, i es va notificar al Ministeri que el projecte no havia rebut al·legacions. En no presentar-se al·legacions, l'informe preliminar de Medi Ambient es considera definitiu”.

Comentaris (3)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.