Cada matí comença amb mesures i càlculs que marquen el ritme del dia i marquen també la manera de jugar i estudiar. La mare acompanya, guia i acompanya, mentre el nen aprèn poc a poc a ser autònom i responsable. Les emocions són presents en tot moment, hi ha por i frustració però també força i resilència que sorprèn. Parlar de diabetis amb un nen és parlar de vida quotidiana, d’adaptació constant i de petits aprenentatges que es converteixen en grans lliçons. La rutina familiar es transforma en afecte, cura i atenció contínua, i cada dia és un repte que es supera amb amor i dedicació.







Comentaris