Canillo havia previst per aquest diumenge, conjuntament amb responsables de la Federació Andorrana d’Esports adaptats (FADEA) una jornada d’obertura del pont que sobrevola la Vall del Riu pensada estrictament per a persones amb algun tipus de discapacitat i per la qual cosa poden acollir-se a les jornades ordinàries d’obertura. “Per a persones que van amb cadira tenim clar que hi ha d’haver un tancament del pont com el que s’ha fet avui”, reconeix Oriol.
Primer, és clar, cal garantir la seguretat. I una cadira de rodes col·lapsa totalment el pas al pont. Ocupa la cadira tota l’amplada de l’estructura. En una jornada normal, comportaria unes retencions, per dir-ho així, inassumibles. Però no només això, s’ha de tenir previst un possible desallotjament o evacuació davant qualsevol tipus d’emergència. Una altra cosa és que l’usuari tingui una afectació menor en la mobilitat o que sigui invident, per posar un cas.
La jornada d’aquest diumenge, amb una vintena de persones amb disfuncions assistint a la prova pilot -usuaris amb cadira de rodes, invidents, homes i dones amb paràlisi cerebral o persones amb dificultats sensorials, entre altres- ha permès els responsables del pont tibetà avaluar quines necessitats té aquest tipus de públic i quins retocs es podrien o s’haurien de fer. “Hi ha necessitats que no les podrem cobrir”, reconeix Oriol. En canvi, hi ha alguns “perfils tècnics”, especialment dirigits a persones invidents, que sí que es poden implementar i que ara es mirarà de tirar-los endavant.
En tot cas, està garantit que es repetiran jornades com les d’avui, igual com s’han fet altres acompanyaments específics de forma puntual. Pels usuaris de cadira, s’ha dit, s’hauria de guardar uns dies o uns horaris concrets. En tot cas, els responsables de l’atracció canillenca sí que tenen clar “quanta gent i com ho hem de fer per poder operar amb seguretat”. A partir d’aquí, cal mirar de cercar alternatives per “salvar el camí de l’Armiana”, per exemple.
Són els 900 metres que van des de l’entrada inicial de la zona, a tocar de la carretera, fins als peus del pont. Aquest diumenge el trajecte s’ha fet amb els cotxes particulars dels usuaris que han visitat el pont o amb els de les seves famílies o voluntaris. Caldria, però, mirar de disposar d’alguna mena de vehicle adaptat. L’altre punt conflictiu són les escales de fusta que porten des del peu de l’estructura a l’entrada pròpiament dita del pont. Francesc Oriol reconeix que un sistema d’elevació o “una rampa” que ha de permetre superar un desnivell del 10% serà complicat. Avui, les cadires per exemple s'han hagut de pujar a pes.
Per a base de proves i d’apunts, a partir de l’experiència i els recursos que a poc a poc s’hi vagin destinant, tot, o gairebé tot, pot acabar sent. Tot sigui perquè el pont tibetà de la Vall del Riu pugui acabar sent inclusiu del tot.
Comentaris