Les Stolpersteine són petites llambordes de 10x10x10 centímetres recobertes de llautó daurat, que porten gravades les dades de víctimes del nazisme: el nom, l’any de naixement i el destí, que generalment era un camp de concentració. Aquestes peces es col·loquen al terra, davant de la darrera residència lliure de la víctima o en un lloc significatiu. La idea d’ensopegar amb aquestes pedres és metafòrica i emocional: la gent s’hi atura, llegeix el nom i retorna la memòria d’aquesta persona a la vida. Com diu el mateix Demnig, “una persona només és oblidada quan s’oblida el seu nom”.
El projecte, iniciat a Alemanya als anys noranta, ha esdevingut el memorial descentralitzat més gran del món i busca mantenir viu el record a través de petites accions de recordatori col·lectiu. Tal com explica la Fundació Stolpersteine, aquesta obra és també una “escultura social”, perquè involucra veïns, estudiants, institucions i familiars en un procés viu i compartit. A Andorra, el projecte no és nou. Des de fa més de dues dècades, periodistes com Roser Porta i Jorge Cebrián van obrir camí amb reportatges i documentals sobre els andorrans deportats als camps nazis, treballs que van desembocar en el llibre ‘Andorrans als camps de concentració nazis’ (2009), impulsat pel Govern i coordinat per la historiadora Meritxell Mateu.
Fa dos anys, segons explica l’associació, una persona vinculada al món cultural va reprendre aquesta idea, iniciant contactes amb la Fundació Stolpersteine a Berlín, amb familiars de víctimes i institucions. La pandèmia va endarrerir el projecte, però finalment Velles Cases Andorranes va assumir-ne la coordinació oficial el 2023, comptant des d’aleshores amb el suport del ministeri de Cultura, primer amb Sílvia Riva i actualment amb Mònica Bonell, així com amb la col·laboració imprescindible de l’Arxiu Nacional i l’historiador Pau Chica.
De les 14 víctimes andorranes conegudes fins ara, s’ha aconseguit localitzar les famílies de vuit persones, que han donat el seu consentiment per participar en aquest homenatge. Es tracta de les famílies de Bonaventura Bonfill Torres (Cal Candela de Meritxell), Pere Mandicó Vidal (Cal Xicos de Prats), Josep Calvó Torres (Cal Jaumina de Prats), Antoni Vidal Felipó (Cal Vidal de Prats), Josep Franch Vidal (Cal Ponet de Canillo), Càndid Rossell Rial (Ca l’Adela d’Andorra la Vella), Salvador Montanya Codina (Ca la Conxita d’Andorra la Vella) i Bonaventura Casal Farràs (Ca l’Ayern de la Margineda, Andorra la Vella).
Les llambordes encara no han arribat; segons ha confirmat Francina Pons, vicepresidenta de Velles Cases Andorranes, la Fundació Traces Gunter Demnig les enviarà per correu o bé les portaran personalment després del viatge de deu dies que estan fent pel sud de França i el nord d’Espanya, que els portarà a Andorra a finals d’abril. El dia 30, l’artista alemany serà a Andorra per participar en la col·locació de les Stolpersteine. La jornada començarà a les 9 del matí a l’antiga Capella de Meritxell, al poble d’on era Bonaventura Bonfill, es passarà per la parròquia de Canillo, per Prats i es tancarà a les 16:45 hores a la plaça del Consell General d’Andorra la Vella, en un acte institucional amb la col·laboració de sindicatura. Més tard, el 6 de maig, a les 10:30 hores, tindrà lloc la col·locació de la darrera pedra d’aquesta primera fase, en homenatge a Bonaventura Casal Farràs a La Margineda. A continuació, es farà un circuit en autocar per visitar totes les llambordes col·locades.
Aquest segon dia també comptarà amb la participació dels alumnes de l’Escola Andorrana de Batxillerat Internacional, que han col·laborat activament en el projecte amb iniciatives digitals a xarxes com TikTok i Instagram i la publicació del llibre digital ‘13 camins a l’infern’, on recullen històries i reflexions sobre aquestes víctimes. L’objectiu de l’associació és que aquesta primera col·locació sigui l’inici d’un projecte de país. Ja es treballa per localitzar familiars de les altres víctimes i portar a les escoles aquesta proposta per sensibilitzar les noves generacions. Tal com explica Pons, “la idea és seguir ampliant la xarxa de memòria i continuar fent visible el passat per construir una societat més conscient, democràtica i respectuosa”.
Comentaris (7)