Les petjades localitzades dissabte per dues excursionistes del país al Cataperdís molt probablement corresponen al mateix plantígrad que una altra muntanyenca va veure el 3 de novembre a l’Estanyó, al parc de Sorteny. Aquesta és la hipòtesi amb què treballen els agents del cos rural andorrà, que comparteixen informació amb un grup transfronterer especialitzat en ossos. El director dels banders, Ferran Teixidó, explica que l’exemplar que va passar pel Cataperdís, per les petjades que va deixar damunt la neu, és un mascle adult. Casa amb el que una muntanyenca va advertir a principi de mes que havia vist a la zona de l’Estanyó.
En aquella ocasió la comunicant va poder veure l’animal. Duia prismàtics i no hi ha cap dubte que es tractava d’un os. Al Principat hi poden arribar tant des del vessant català com des del francès. El ‘visitant’ de la zona ordinenca hauria vingut de França. Aquell altre exemplar que es va veure prop del pic de Sanfonts, en territori espanyol, procediria probablement de Catalunya. No hi ha dubte que no es tracta del mateix animal. En aquella ocasió es tractava d’un exemplar juvenil amb les hormones alterades. Per aquella zona hi ha muflons i isards a cabassos. Segurament buscava alguna peça per assaltar-la. L’exemplar divisat a Sorteny mai hauria fet cap gest d’atansar-se a bestiar de cap mena. Perquè hauria passejat per planells pasturats per ramats que en cap moment es van alterar.
Entre l’observació visual positiva de l’Estanyó i les traces localitzades dissabte al Cataperdís els banders han hagut de fer feina. “L’important és trobar elements que ens puguin permetre la identificació” de l’exemplar, explica Ferran Teixidó
Entre l’observació visual positiva de l’Estanyó i les traces localitzades dissabte al Cataperdís els banders han hagut de fer feina. “L’important és trobar elements que ens puguin permetre la identificació” de l’exemplar, explica Teixidó. No en va, no és de rebut que el grup transfronterer, i amb especialistes d’alt nivell tant a l’Arieja com a la Val d’Aran, per exemple, disposa d’una nodrida base de dades. Es tracta de saber si un os del qual se’n localitzi algun rastre es pugui establir si és un dels exemplars denominats ‘conflictius’ o no ho és. Els ‘conflictius’ són aquells que poden acostar-se a zones urbanes o fer algun estrall entre cabanes d’animals de pastura, de renda.
Per ara, admet sorneguer Teixidó, la sort és que els plantígrads que han estat al Principat ho han fet en trànsit, de passada. Això no treu que sense ser-ne cap experts, els banders vagin també acumulant experiència. “Hi ha tot un seguit de protocols establerts.” Així, tant davant l’avís de l’observació visual com arran de les petjades es va anar a lloc a comprovar si hi havia algun element que pogués donar més pistes o trobar alguna mostra -pelatge, excrement- que permetés rescatar l’ADN de la bèstia. Ni a l’Estanyó ni a Cataperdís no han estat de sort.
En el primer cas, sense neu a la zona, no es va localitzar cap rastre de l’os. Al Cataperdís sí que es va poder resseguir una mica el traçat del plantígrad. “Era un os que entra pel port del Rat” ressegueix tot un seguit de plans i canals i va a parar “als planells d’Arcalís”, on en deixar d’haver-hi neu es perd el rastre de l’animal, explica el director dels banders, que recorda que un plantígrad pot fer fàcilment cinquanta quilòmetres o més en un dia i que les petjades localitzades aquest dissabte “no eren fresques; tenien més d’una setmana”. Si són recents, amb els mitjans i la cautela necessària, les traces també poden aportar algun indici analitzable per extreure’n l’ADN.
Andorra és, ara per ara, “una zona de pas i casual”, incideix un Ferran Teixidó que deixa clar que si no hagués estat per l’avís de les excursionistes “no ens hauríem assabentat” de la presència de l’os. De fet, potser tantes altres vegades han passejat pel Principat i no n’hi ha cap testimoni. Fixes, els banders tenen col·locats en diferents punts estratègics d’indrets que potencialment poden ser de pas de plantígrads deu llocs de control. S’unta de trementina -un atraient que crida l’atenció a l’animal- la zona de control i si posen una mena de pues perquè si l’exemplar s’hi refrega hi deixi pèl susceptible de ser analitzat.
De moment, els darrers temps cap punt de control ha donat positiu. I com més va, més difícil serà els propers mesos. Ara els ossos ja busquen un cau on hibernar, i no sembla, recorda Teixidó, que a les muntanyes del Principat hi tinguin pensat passar el millor hivern possible. Es moririen de gana, els plantígrads. D’aquí que els plantígrads passin per Andorra durant els seus viatges. Anant i tornant. Però no pas amb vocació de fer-hi cap mena d’estada. A alta muntanya no hi ha ni castanyers ni altres atractius que sí tenen altres paratges molt propers. Per a ells, es com aquell que surt de casa a fer el vol i tornen al domicili. Arriba el temps del seu confinament. Del confinament plantígrad.
Comentaris