L’odissea (per bé i per mal) dels eventuals temporers

Immigrants que arriben al país amb moltes dificultats per trobar feina i allotjament converteixen els grups socials en un mercat de les oportunitats i de feines en negre alhora que es posa de relleu l’abús que alguns empresaris cometen fent fer proves laborals sense el pertinent contracte

Arriben dies complicats. Ho solen ser sempre les jornades prèvies a l’inici d’una temporada hivernal. Cues infernals, per dir-ho així, a Immigració, tensió per ajustar les peces i els engranatges empresarials i, enguany, un allau d’immigrants que pretenen ser temporers desconeguda fins ara. L’odissea que estan protagonitzant aquests nouvinguts no és menor. Majoria llatinoamericana, joves. Aventura i creença cega que Andorra és una terra fèrtil a tots nivells. Però no. 

Immigrants que arriben al país amb moltes dificultats per trobar feina i allotjament converteixen els grups socials en un mercat de les oportunitats i de feines en negre. Alhora, però, en alguns casos es posa de relleu l’abús que alguns empresaris cometen fent fer proves laborals sense el pertinent contracte. Pagant, sí, però ben bé fent servir aquests joves de conillets d’índies fent-los creure que els donaran feina. En fi.

S’han començat a notar sortides de persones que han desistit d’esperar més la possibilitat de trobar una ocupació o un sostre o totes dues coses i marxen a provar fortuna en un altre país

Hi ha alguns d’aquests immigrants que ja han començat a desfer el viatge que havien fet fins al Principat. Alguns desencantats per no haver trobat feina. D’altres, desesperats perquè tot i tenir-la compromesa, quan ha estat l’hora els maregen amb tràmits impossibles que no acaben d’entendre. I encara aquells que veuen com fins i tot havent aconseguit un possible lloc de treball, se’ls deixa clar que sense allotjament no podran viure. I de sostre no n’acaben trobant.

S’agafen a qualsevol cosa. Fins i tot a matalassos que alguns dels hotels abandonen o deixen momentàniament a l’exterior de les seves instal·lacions per canviar-los de lloc. Per moure’ls. Si baden gaire desapareixen. Els múltiples grups de missatgeria de mòbil o d’aplicacions diverses bullen. Qualsevol oferiment és bo. Qualsevol pregunta pot delatar qui la fa. Hi ha qui intenta estalviar els darrers dòlars que els queden, la darrera ‘plata’, tallant cabells allà on sigui.

Els que marxen intenten recuperar els diners que els ha pogut costar l’eventual abonament del bus. I hi ha, potser aquesta és la penúltima o última moda, qui fa negoci venent, o intentant vendre, els números que agafen a mansalva a Immigració. Compra-venda de torns en una filera que es fa llarga, llarguíssima, i que caldrà veure fins on arriba la setmana vinent. Una setmana que també amenaça de ser calenta ja que aquells que estan residint temporalment en allotjaments turístics els hauran de deixar. Arriben els turistes de veritat.

WhatsApp Image 2022 11 23 at 19.54.25 (1)
Matalassos a l'exterior d'un hotel.

Tornant a Immigració, els funcionaris miren de no badar. Aquesta mateixa setmana la Batllia ha acabat expulsant un immigrant llatinoamericà de 40 anys que pretenia esdevenir temporer. Se’l va enxampar mentre tramitava l’autorització de residència i treball amb un currículum falsificat. Automàticament se’l va detenir. I se l’ha expulsat. Aquests dies més que mai els treballadors públics especialitzats en la matèria tenen ordres de filar prim. De ser molt estrictes.

Aquesta mateixa setmana la Batllia ha expulsat un immigrant llatinoamericà de 40 anys que tramitava l’autorització de residència i treball i se li va detectar el currículum falsificat

I ja se sap què passa. Si algú falsifica alguna cosa, facilita quelcom que no és, intenta enganyar per aconseguir quelcom que no obtindria d’altra forma, té com a ‘premi’ un arrest i una expulsió gairebé automàtiques. No hi ha dubtes ni mitges tintes en això. Es vol ser exemplificant per no evitar temptacions que ja s’han prou evidenciat amb missatges a tort i a dret fent veure o anunciant que Andorra és la panacea.

I no ho és. Es lloguen llits, es lloguen sofàs. Es relloguen tres i quatre vegades pisos com si fossin aquests eventuals temporers gestors immobiliaris. I molts d’ells ni permís d’estada al país no tenen. I miren d’aconseguir el que sigui de qualsevol manera. I aquí és quan hi ha empresaris del país que per posar en solfa el negoci fa creure a l’immigrant desesperat en assolir una feina que si passa la prova que li farà durant una setmana a raó de 40 euros el dia, per posar un exemple, se l’acabarà quedant.

Però ni la llei contempla aquest tipus de proves ni tampoc l’empresari barrut té cap intenció de contractar de veres l’immigrant que posa a prova. Immigrants que davant de la desesperació, fins i tot sabent-ho, accepten treballar en ‘negre’. Molts han arribat a Andorra amb els diners justos per pagar-se el viatge i poca cosa més. I ara la situació comença a fer estralls. L’odissea es dura i més que ho pot encara ser.

Etiquetes

Un dels anuncis de temporers.

Relacionat

Classes a canvi d’una habitació

Comentaris (24)

Trending