La Gabriella i el Gerardo (noms ficticis) són una parella de monitors sudamericans que tenen contracte amb un estació per fer la temporada. El problema ha estat l'allotjament. El verd queda justificat perquè la setmana vinent signaran el contracte amb una immobiliària. Des de la seva arribada a Andorra que han hagut de fer front a la manca d'un lloc per residir. Fins ara ho feien en un hotel però com explica la Gabriella "a partir del mes de desembre el preu de l'habitació puja moltíssim i no ho ens podem permetre". A banda del preu, aquells temporers que resideixen en els apartaments turístics hauran de deixar el seu lloc als esquiadors.
És el primer any que venen al Principat. S'han hagut de moure per agències de lloguer, posant anuncis i per facebook. No s'esperaven trobar aquest problema. Com ells, altres temporers estaven convençuts que el tema estaria millor resolt. El cert és que cada dia arriben autocars que s'aturen a la frontera perquè els seus passatgers segellin el passaport. No són busos de les companyies que cobreixen habitualment el trajecte entre Andorra i Barcelona. Els viatgers són xilens i argentins. "Hi tenim molt bon relació. Això que hi ha rivalitat entre els dos països no és cert", diu la Gabriella.
Un cop a Andorra el primer pas és buscar pis. N'hi ha pocs en lloguer i els que hi ha a preus astronòmics com els 8.500 euros mensuals d'un pis de tres habitacions al Tarter, els 2.500 per un de 60 metres quadrats a Sant Julià de Lòria o els 1.600 per un pis de 50 metres quadrats a Bordes d'Envalira. Sense pis, l'alternativa és una residència o un hotel però de manera temporal. Hi ha ofertes per dormir en un sofà llit a 40 euros la nit. També hi ha temporers que veient la situació ha optat per tornar a marxar com es pot constatar a l'Estació Nacional d'Autobusos d'Andorra la Vella. Altres s'uneixen per compartir un allotjament després d'haver-se posat d'acord a les xarxes socials.
Es poden arribar a encabir sis o més persones en un mateix habitatge en els anomenats 'pisos pastera' i evitar, quan es fa la festió, no caure en intents d'estafa que també sovintegen i que són freqüents a internet. Per a la Gabriella i el Gerardo l'aventura no ha acabat. Continua. Esperen signar el contracte i que no sorgeixi cap problema de darrera hora. És difícil trobar una traducció al castellà però ben bé ja és això de "no diguis blat que no sigui al sac i ben lligat".
Comentaris (13)