El creixement fins a un cert punt desmesurat de la cabana de porcs fers fa que cada cop s’acostin més als nuclis urbans. No són poques les carreteres que transiten pel Solsonès i l’Alt Urgell que porten de camí cap al Principat (o a la inversa) que veuen l’assalt d’aquests animals a la calçada, posant en risc els seus conductors si no estan atents o si, arribat el moment, no tenen la perícia (i l’oportunitat) de poder-los evitar. Sortejar.
Expliquen fonts coneixedores de la situació que no són pocs els propietaris de granges i explotacions agrícoles al tomb de la Seu que, amb els permisos i les autoritzacions pertinents, organitzen batudes periòdicament per mirar de reduir la cabana de senglars. Ho fan per evitar riscos a la carretera i, en seu cas més encara, per frenar els danys que aquests animals acaben causant als camps, als horts, a les explotacions que menen.
Cert és que de senglars a l’N-145 se’n veuen més dels que caldria, dels que s’havien vist mai fins ara. I encara que el risc major és quan es fa fosc, poden aparèixer a qualsevol hora. El més habitual és que siguin adults en solitari que van a explorar el terreny o buscar menjar. Però tampoc no és descartable trobar-se tota la tropa. És a dir, adult femella amb les cries. En fi, que l’accident de divendres no és cap casualitat ni excepció i que l’N-145, com altres punts, comença a esdevenir ‘territori porc fer’.
Comentaris (2)