Música per humanitzar les cures intensives

(AMB VÍDEO) L’hospital incorpora la musicoteràpia per tractar els pacients de més llarga estada a l’UCI i ajudar-los en la seva recuperació i rebaixa de l’angoixa i l’estrès que comporta la instrumentalització de la unitat

Humanitzar l’UCI i, al seu torn, humanitzar l’hospital. El repte no és nou. Però ara s’hi afegeix la música com a teràpia. El Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) incorpora des d’aquest dimecres la musicoteràpia com a element per contribuir a la recuperació dels pacients més crítics i que porten més temps d’internament al centre. La música contribueix a rebaixar els nivell d’angoixa i estrès que pateixen els malalts de llarga estada i, d’aquesta manera, es poden reduir la medicació i fins i tot els dies d’ingrés.

L’octubre passat l’hospital ja va iniciar un projecte de sortides terapèutiques, que es mantenen. “Sobretot a les tardes”, ha explicat la doctora Elisabet Valls, una de les integrants del grup d’humanització de l’UCI. Ara s’hi afegeix la música. A la terrassa exterior de la tercera planta, el guitarrista Roger Rossell de KREM i la vocalista Ishtar Ruiz han interpretat peces conegudíssimes del pop internacional de fa alguns anys a mode d’inauguració del cicle. Després de fer-ho fora en presència de dos dels pacients UCI i de nombrosos sanitaris, venia el torn d’actuar de forma més individualitzada per aquells malalts que no estan en condicions ni tan sols de sortir.

Estar a l’UCI, ho han recordat Valls i el cap del servei, Mario Alfaro, no és gens fàcil. I l’acollida d’activitats com les que es van proposant “és super bona”, ha explicat la sanitària, que ha assegurat la música acaba sent “una teràpia per millorar els nivells d’ansietat” en un marc molt instrumentalitzat, molt tancat. De dies, setmanes i fins i tot de mesos de llargues estades hospitalàries amb risc per a la vida. La unitat mira d’obrir-se cada vegada més. També es faciliten més les visites dels familiars. I el següent pas, després de la musicoteràpia, és mirar de millorar els espais. De remodelar-los. I que sent hospitalaris semblin menys hospital.

Alfaro ha explicat que l’estada a l’UCI comporta tres fases. La d’extrema gravetat que sovint va acompanyada de sedació, la d’estabilització i la de recuperació. És als pacients d’aquesta darrera fase als qual va dirigida la musicoteràpia. El cap de servei ha recordat que després de dies i dies d’ingrés, una vegada s’estabilitza la malaltia principal sorgeixen “altres seqüeles” que estan sovint associades a úlceres o debilitat. Fins i tot sorgeix “el deliri de l’UCI”. Ser conscient de la situació -és condició única, la consciència, per poder fer musicoteràpia- comporta molts cops desànims i una abaixada de braços.

IMG 7408
Ishtar Ruiz i Roger Rossell en plena actuació amb una pacient i sanitaris fins i tot a la finestra seguint la música.

Les teràpies de suport, d’acompanyament, intenten revertir aquesta debilitat emocional també. “L’estat d’ànim és clau en el procés de recuperació”, ha destacat Alfaro, que ha reconegut que mentre escoltava les peces que anaven interpretant Ishtar i Roger, que tocaven junts per primer cop, “intentava esbrinar què sent una persona que porta mesos ingressada”. I tot el que pugui sentir de segur que és positiu, admetia. També per als professionals la música és una bona cosa.

 

Tots hi estaven convidats, ha explicat Elisabet Valls. I, de fet, alguns des de dins de l’hospital corejaven les cançons i fins i tot les acompanyaven gestualment. La musicoteràpia ajudat a no caure en la frustració, venia a dir la sanitària, que explicava que després de temps de “‘burn out’, de fatiga, de falta de motivació”, focalitzar-se en projectes nous com el que avui s’ha posat en marxa serveix per a reconnectar-se. “Per agafar aire.

Etiquetes

Comentaris

Trending