Mossèn Ramon, la Covid-19 i la reflexió

El rector de Canillo va haver d’aturar tota la seva activitat fa unes setmanes a causa de la malaltia, que el va tenir ingressat a l’hospital, amb pas inclòs per l’UCI, durant 26 dies

La Covid-19 no deixa en pau ni tan sols la casa de Déu, ni tampoc els seus fidels. Mossèn Ramón de Canillo va patir la malaltia fa unes setmanes i, per desgràcia, va haver de ser ingressat. “Un grup de catequesi estava confinat, divendres hi era a Meritxell i em rodava el cap, i dissabte el metge em va enviar a l’UCI”, explica el mossèn, ja gairebé recuperat. De l’experiència n’extreu la part positiva, almenys tot el que es pot, i afirma que van ser dies de reflexió i d’escriure molt. També de sentir-se estimat, pel personal sanitari quan va estar a l’hospital i per les persones properes quan va poder tornar a Aina.

Extreure’n les coses bones d’una situació dolenta no sempre és fàcil. Però, per una persona tan reflexiva com ho és Mossèn Ramon, potser resulta fins i tot natural. Assegura que, durant els tres dies que va estar a l’UCI i els 23 que hi va ser a planta, no li abellia agafar el telèfon, i de vegades no el tenia permès. És pràcticament impensable per a algunes persones, però per a ell va ser una oportunitat per pensar. Aquells temps en què es trobava sol amb si mateix, i amb la Covid, va escriure afirma que “molt, moltíssim”. Sobre la vida, “tot el que anava pensant, frases que m’han acompanyat”.

L’escriptura ha estat per ell una teràpia al llarg de la seva estança a l’hospital, una manera de treure’n el que tenia a dins, de buscar una perspectiva diferent a una situació dolenta. “Ja ho diu l’Evangeli, ‘el que tens al cor ho has de dir al terrat’”, i això és el que va fer Mossèn Ramon. En una de les cartes que va redactar, explica que quan el van deixar sortir, va voler fer-ho amb una “motxilla plena de somriures”. Tampoc no va perdre l’oportunitat d’agrair al personal sanitari la seva bona tasca “treballen molt bé i em van cuidar molt”, afirma.

Per fi, l’1 de gener, Mossèn Ramon es va poder posar al capdavant de la seva missa de nou. No ho ha fet al 100%, encara li queden algunes seqüeles de la malaltia, com cansament. Tot i això, continua pensant en totes les activitats programades que té per als pròxims mesos, en adequar-les als protocols del Govern i que tot es pugui fer amb la major seguretat possible. “Ho he passat malament, però també estic agraït perquè tinc companys que han estat pitjor”, afirma, “he de ser positiu, perquè si vols ser feliç i no tenir el cor negre ha de ser així”.

L’acollida de la gent també li ha servit per remuntar després d’aquesta mala experiència. Afirma que s’ha sentit “com un rei, republicà, però com un rei”. Quan hi és a la rectoria la gent hi passa per allà per preguntar-li, per assegurar-se que no té cap problema i que tot està bé. També va tenir coneguts que el van cuidar a l’hospital, i que el van fer sentir segur i tranquil. Aquesta experiència, que ha estat força reflexiva, també li ha servit, assegura, per ser encara més empàtic amb els que estan patint a causa de la Covid-19. Això sí, anima a tota la gent a vacunar-se, per protegir-se de la malaltia. “L’empatia també ha estat comprendre més el món de l’hospital, de la gent que hi és allà nit i dia i que no et deixen patint”.

Comentaris (1)

Trending