Moltes peces per encaixar al puzle electoral de Sant Julià

La dificultat per trobar candidats o per fer pactes planen sobre unes candidatures marcades per la incògnita sobre Terceravia-Unió Laurediana i el desig de Demòcrates de guanyar a la parròquia

Comentaris

La incertesa està marcant més que mai aquests dies previs a l'anunci de les candidatures per les eleccions generals del 2 d'abril. Les dificultats per trobar candidats o per articular pactes afecten a totes les parròquies però tenen la seva màxima expressió a Sant Julià de Lòria. Es combina el desig de Demòcrates de guanyar per assegurar una eventual majoria absoluta amb la incògnita sobre Terceravia Unió Laurediana, la gran dominadora en els darrers comicis a la parròquia laurediana.

A ningú del comitè local taronja de Sant Julià de Lòria se li escapa que, per primer cop, tenen opcions d'imposar-se en unes eleccions generals després de dues desfetes el 2015 i el 2019. Creuen que la parella Mas-León és competitiva i amb moltes més opcions que les anteriors de Saboya-Puig i Álvarez Marfany-Grau. Abans, però, han de tancar la candidatura amb els dos suplents que sortiran dels components de l'executiva laurediana tenint en compte que es volen guardar alguns noms per a les comunals de desembre.

Si fa uns mesos estava clar que amb més de dos llistes sempre guanya Terceravia-Unió Laurediana ara ja no està clar encara que hi ha hagi quatre, cinc o sis candidatures. Segures són les de Demòcrates, PS, Terceravia-Unió Laurediana i Concòrdia. Andorra Endavant i Liberals són dubte i hi ha opinions diverses sobre el potencial actual del partit de Josep Pintat i de Josep Majoral, Els més optimistes asseguren que la formació surt amb 600 vots segurs i els més pessimistes expliquen que Concòrdia -o Andorra Endavant i Liberals si s'acaben presentant- els pot esgarrapar vots i que la 'papereta útil' pot portar electors a Demòcrates o al PS.

La gestió de la majoria comunal és una altra pedra a la sabata del partit de Josep Pintat

Més enllà dels números el que ningú sap comptabilitzar són les desercions de simpatitzants i militants de Terceravia-Unió Laurediana cap a Liberals o Demòcrates i potser Concòrdia. Els Liberals voldrien tenir candidatura però en cas contrari buscarien un acostament amb Demòcrates tot i que la direcció de la formacio que governa pot tancar-se en banda. La gestió de Josep Pintat però sobretot la seva indefinició, estan passant factura. La gestió de la majoria comunal tampoc està ajudant amb l'enuig del part del funcionaritat, la majoria dels quals són electors a Sant Julià. Oliver Alís podria encapçalar la llista i propiciar un duel de cosins amb Gerard Alís (PS) però pocs noms més hi ha a banda dels de Mas i León per Demòcrates.

Ells dos, juntament amb la candidata nacional Carol Puig han de proposar els suplents de la llista parroquial. El nom que proposi Puig tindrà el veto d'una part d'integrants del comitè parroquial, els mateixos que van posar el crit al cel quan ella va ser escollida en el número cinc de la nacional. Amb la coalició de progressistes i socialdemòcrates, i a Encamp amb l'Agrupament Encampadà, algunes parròquies que tenien color taronja s'ha destenyit i si Demòcrates vol revalidar la victòria ha de jugar fort en altres com Sant Julià. Aquí un triomf seria doble perquè deixaria molt tocada Terceravia-Unió Laurediana. I en pocs mesos toca eleccions comunals.

La vida és un trencaclosques en què sempre ens queden peces per completar. I la política com a eina per organitzar-nos socialment no s'escapa d'aquesta dificultat d'anar encaixant, idees, conceptes i noms per resoldre aquest gran puzle que són les candidatures. Ho és molt més en una parròquia bressol de síndics -Cairat, Reig, Escudé- i de càrrecs polítics com caps de Govern (Josep i Albert Pintat), dominada tradicionalment per dos clans -Reig i Pintat- i on curiosament existeix el partit més consolidat d'Andorra i amb més trajectòria com és Unió Laurediana, que ara aspira, una vegada més, a sobreviure tancat en el seu silenci i el seu secretisme. Com a cada anunci de comicis, posarà en marxa la seva maquina electoral tot i que aquest cop amb el mateix neguit que el conductor d'un cotxe elèctric. no saber si tindrà prou càrrega per arriba al seu lloc de destí.

Comentaris (6)

Trending