Missioner publicitari, teòleg del com, par, tir

Serrano Pentinat és un home de paraula reflexiva. De teologia ferma. I de coneixements generalitzats clars. Sòlida formació i trajectòria notable com a home de nunciatura apostòlica que era. Prou que ha quedat clar amb el repàs de la seva biografia per part del president de Mans Unides, un Jordi Casal que tampoc no ha estat manco en paraules. Vaja, en discursar. En introduir un monsenyor Josep-Lluís que, quedi clar, se’l veu allò que diuen un bon jan. Que es fa proper. Que no s’oblida ni de la pregària -del jubileu en record del malalt papa Francesc- ni del protocol donat -agrair a tots i cadascun dels presents- abans de fer una exposició que ha estat menys aventura del que es preveia, i més espònsor de Mans Unides del que hom podia pensar.

“La prosperitat és més que un progrés econòmic. La prosperitat és compromís compartit en el benestar individual lligat a la comunitat i a la cura del medi ambient”, ha indicat Serrano Pentinat

En fi, monsenyor Josep-Lluís Serrano s’ha estrenat com a protagonista d’un acte de masses al Principat amb una ponència sobre el com, par, tir, així, lentament, feta a la sala d’actes del comú d’Escaldes, que ha omplert gairebé de gom a gom d’una platea que ja tenia als seus peus només començar. I a la sortida, tot eren xiuxiuejos sobre com pot ser o serà o seria o deixarà de ser o el que sia el futur amo del Palau Episcopal de la Seu. Serrano Pentinat ha tingut temps de citar Aristòtil, Rubén Darío, Vincent van Gogh i el papa Francesc en més d’una hora de reflexió per lloar les bondats de Mans Unides i tot el que l’envolta. 

Sí, cert, el bisbe coadjutor ha donat dues pinzellades i quatre anècdotes -no massa més, encara que això era el que l’auditori segurament preveia escoltar- sobre el seu pas per Moçambic i Nicaragua, dos dels seus destins en la seva missió en la nunciatura, en els serveis exteriors de la Santa Seu. No oblidin que Serrano Pentinat anava per diplomàtic i ha acabat, per ara, de bisbe d’Urgell. Clar que és probable que com a Copríncep d’Andorra faci més de diplomàtic que de pastor. Però d’això no n’ha parlat. Monsenyor el futur cap d’Estat ha fet, sobretot, de teòleg forjat a Tivissa i passat pel sedàs de múltiples estudis i cultures. I ha deixat clar el seu domini del portuguès.

En fi, algunes de les reflexions de Serrano Pentinat cal apuntar-les per tenir-les clares. Referències a la Justícia social, a la “justícia com a capacitat de cultivar els béns comuns”. Una frase que l’ha dut a recordar i fins i tot a celebrar que a Andorra “els set comuns ens agermanen i les set parròquies fan poble”. Per al bisbe coadjutor, la “justícia com a capacitat de cultivar els béns comuns” és “la justícia més sublim, on l’home o la dona esdevenen senyors de la seva existència si es pot dir així, perquè mai som senyors de la nostra existència”.

El número 2 camí del número 1 del bisbat d’Urgell ha esmentat compartir de mil maneres i més encara. “Compartir és un art”, ha esmentat un Serrano Pentinat que ha destacat molt molt que Mans Unides va néixer de la voluntat i l’empenta d’un grup de dones catòliques valentes que van voler lluitar contra la fam. “Mans Unides és un servei d’esperança a tants crits de necessitat.” L’organització que camina a l’aixopluc de l’Església catòlica ha estat una constant referència, també, del prelat episcopal, que ha deixat clar que Mans Unides vetlla per la dignitat de la persona, que té un destí universal, que lluita pel bé comú i ho fa des de la solidaritat i la subsidiarietat.

Més frases de Serrano Pentinat en el marc d’una llarga reflexió que ha embolcallat algunes experiències a Moçambic i Nicaragua -com el dia que va haver de demanar l’hora a un pare que no sabia portuguès o la commoció que sent cada cop que veu, nota, un infant com aprèn a llegir, que ensenyar a llegir i a escriure són alguns dels reptes de Mans Unides, nou patrocini del bisbe a l’ONG-. Més frases, dèiem, de l’hereu de Joan-Enric Vives, dels pocs religiosos de l’arxiprestat, Vives, que no han tret el cap a Escaldes: “La prosperitat és més que un progrés econòmic. La prosperitat és compromís compartit en el benestar individual lligat a la comunitat i a la cura del medi ambient.”

“S’aprèn molt en aquests llocs, perquè es comparteix. La vida és compartir”, ha destacat qui durant els darrers anys abans d’aterrar a la Seu havia estat destinat als serveis exteriors de la Santa Seu, amb missions de nunciatura

Serrano Pentinat ha clamat per la “fam de pau”. “Si no hi ha pau no hi ha progrés. La persona progressa quan viu en pau amb Déu, amb els germans i amb ella mateixa”, ha indicat en un altre passatge de la seva reflexió el diplomàtic eclesial reconvertit en pastor episcopal. Moçambic i Nicaragua li han servit per parlar, per exemple, de “les arrels com el substrat de l’existència pròpia”. “S’aprèn molt en aquests llocs, perquè es comparteix. La vida és compartir”, ha insistit abans d’explicar la diferència entre els actes humans i els actes dels homes -els primers són els únics conscients- i després de deixar clar que “no som propietaris dels béns, som administradors, i l’administrador no és protagonista”.

Monsenyor Josep-Lluís ha finalitzat la seva exposició, la seva ponència, descrivint un quadre de Van Gogh que ja havia mostrat en un altre moment de la xerrada. Un pare, una mare i un sagal en un hort. “Un hort que és la metàfora de la vida, és el treball per arribar a una cultura humana, una cultura plenament humana”, ha dit Serrano Pentinat que també ha deixat anar quelcom com: “Quan mirem el rostre donem dignitat a la persona humana” o “és en el somni on es fan presents les més grans coses que volem viure”. 

En fi, que si fan cas al bisbe coadjutor, allò important “és tenir un ofici per tenir un benefici”. I que “la societat creix quan comparteix”. O “quan compartim som més plens i més feliços”. I si tot plegat hagués estat més rapidet, segurament hauria anat millor. Sia benvingut, monsenyor Serrano. Missioner, diplomàtic, teòleg i, si fa falta, animador de les festes de Mans Unides. Una festaaaaa…