El mal racó

Els set treballadors de l’històric restaurant El Bon Racó es mobilitzen després que els seus propietaris des del juliol passat hagin abaixat la persiana d’un dia per l’altre deixant un munt de deutes a proveïdors, no hagin pagat mai la CASS i tampoc hagin abonat nòmines des del desembre

Si hi ha un racó fet restaurant històric a Andorra, cal anar a cercar-lo a tocar l’avinguda de Salou. A prop de la rotonda que molts avui coneixen com del Viena però que des de fa més de quatre dècades era el punt de confluència viari amb El Bon Racó com a referent. Si no ho sabien ja ho saben: des de dimarts passat està tancat. I, ara per ara, les perspectives d’obertura són més aviat minses. El Bon Racó ha abaixat la persiana d’un dia per l’altre. Sense avisar. Deixant una bona colla de deutes a proveïdors i sense pagar ni a la CASS ni als treballadors.

Es tracta, aparentment, d’una engalipada més d’uns joves ‘emprenedors’ que ja fa anys van fer si fa no fa el mateix a Catalunya. Per molt que després es passegin amb cotxes d’alta gamma que els han deixat, els han cedit, o se n’han apoderat. El Bon Racó de tota la vida va canviar d’amos el juliol passat. El tracte comercial que havia de garantir la continuïtat de l’emblemàtic establiment de restauració ha acabat sent un fiasco. I acabarà a la Batllia. Els treballadors, almenys, ja han posat fil a l’agulla per iniciar accions. Una querella criminal per suposada apropiació indeguda com a mínim. Això sense comptar les accions que puguin fer per la via laboral, que també hi seran.

El local aquest dimarts des de la carretera.
El local aquest dimarts des de la carretera. B. N.

Els propietaris que havien gestionat el restaurant ben bé les darreres tres dècades o més, van decidir que havia arribat l’hora de descansar. Ja feia temps que superaven l’edat de jubilació. Es van posar d’acord, aparentment, amb una societat integrada per dos germans (Cusmo) que ja llavors gestionava un altre restaurant, en aquest cas a Escaldes, a tocar el passeig del Riu. Tot aparentment rutllava. Juliol i agost amb normalitat. Al setembre, sempre segons les fonts properes als treballadors consultades, van començar els primers problemes amb les nòmines.

Del salari establert, pactat, una meitat via transferència, i l’altra meitat en efectiu. A la mà. I els mesos següents, la part transferida cada vegada menor i la part en metàl·lic cada vegada més elevada. Al restaurant hi van començar a aparèixer ‘personatges’ aparentment estranys que alertaven els treballadors que els nous propietaris eren com a mínim poc seriosos. Que ja havien protagonitzat alguns estirabots econòmics a Catalunya. Amb sentències judicials condemnatòries incloses. D’entrada, vist els ‘personatges’ que alertaven, no en van fer gaire temps. Al final han hagut de donar raó a les advertències.

Ara que el restaurant ha abaixat la persiana de cop i sense avisar, han sabut els empleats que el proveïdor dels vins, per exemple, també està pendent de cobrar uns 10.000 euros. I el peixater 14.000. Tots, a la seva manera, havien fet alguna que altra reclamació

Des del desembre que els treballadors no perceben ni un euro de la nòmina. I el restaurant ha anat facturant. Uns dies més, uns dies menys. Però El Bon Racó no ha deixat de treballar. I això que no era gens fàcil. Perquè ara que el restaurant ha abaixat la persiana de cop i sense avisar, han sabut els empleats, que el proveïdor dels vins, per exemple, també està pendent de cobrar uns 10.000 euros. I el peixater 14.000. Tots, a la seva manera, havien fet alguna que altra reclamació. Fins i tot ja agafant camins legals. Fins i tot -i no té a veure amb cap dels dos subministradors citats- apareixent pintades a tots els racons de l’edifici d’El Bon Racó recordant al nou titular que pagués els seus deutes. Alguns insinuant deutes ‘lletjos’.

Els treballadors van ser els primers en fer mans i mànigues per esborrar aquelles pintades que deixaven en mala posició l’històric establiment colomenc. Allí, en aquell revolt tan maldestre molts cops. Un immoble la propietat del qual -una cosa n’eren els explotadors, l’altra la titularitat de l’edifici- tampoc no ha percebut els lloguers que li hauria correspost. Suposadament, ni tan sols els anteriors restauradors que van fer gran El Bon Racó han vist ni un euro del traspàs acordat. La suma va pujant. I malgrat estar assegurats a la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS), la CASS no hauria cobrat tampoc ni un cèntim d’euro de les cotitzacions dels treballadors.

Ni cinc de calaix en prestacions socials des del minut zero. I El Bon Racó anar facturant. I els treballadors sense cobrar la nòmina. Ni el desembre, ni el gener. El que portem de febrer tampoc. Fins que alguns treballadors van afartar-se i van agafar el germà propietari que més ha tret el nas pel local per demanar-li explicacions. “Ara que ho dieu, ja que us queixeu, com que tenia també intenció de tancar, sabeu què, fem-ho ja. Ja donaré compte als meus advocats, que facin les liquidacions pertinents i adéu-siau”, vindria a dir, més o menys, el nou propietari als empleats queixosos. La conversa és aproximada. Quedi clar.

Ja fa temps van aparèixer pintades que els treballadors van acabar esborrant.
Ja fa temps van aparèixer pintades que els treballadors van acabar esborrant.

Ni liquidació, ni avís, ni res. Dimarts passat, 15 de febrer, El Bon Racó va quedar arraconat. Les portes ja no es van obrir. Els treballadors no van poder anar a fer la seva feina. Han intentat demanar explicacions i davant el silenci, la mobilització. Mans a l’obra amb advocats i cites a inspecció de treball. Fins al 8 de març no els rebrà el departament governamental. Com si res no passés. Mentrestant, els han recomanat que cada dia, en un moment o altre, passin pel restaurant a fer-se una foto amb el diari del dia per poder demostrar que ells acudeixen a la feina i no hi ha ningú que els obri la porta. Aquest dilluns ho van fer amb una patrulla de policia com a testimoni. Mentrestant, els advocats preparen una querella, com a mínim, per apropiació indeguda.

I és que els mesos que els va pagar la nòmina, l’empresari prou que els va retenir els diners que hauria d’haver abonat a la CASS com a part de la cotització del treballador. De moment una primera acció legal per deixar les coses clares i evidenciar, també, que no es pot anar de qualsevol manera. D’El Bon Racó al racó dolent. El mal racó.

Comentaris (16)

Trending