“M’he mogut tot el que he pogut” per aconseguir que el pare del nadó que ve en camí pugui establir-se a Andorra. O, com a mínim, treballar-hi. Però no hi ha manera. Entén les mesures de control. Fins i tot les respecta, les acata. Però ara que li ha tocat a ella… maleeix certes mesures i aquell dia que qui llavors ni tan sols coneixia estava assegut damunt d’una moto que pretenia posar en marxa però que no va arribar, suposadament, conduir, perquè la policia el va frenar abans.
“Trobar feina allí, a Barcelona, estava força complicat, feia un any que en cercava i no hi havia manera”, explica la Cristina, que aclareix que el seu xicot ha fet diverses feines molt sovint al tomb de la construcció i afins i que quan es va posar a buscar treball a Andorra ben aviat en va trobar. De fet, va poder triar. Es va decantar per una feina de pintor i es van iniciar els tràmits per tal que pogués venir a redir al Principat. I el viacrucis es va iniciar el maig passat.
El maig de l’any passat va abonar el deute que tenia pendent per sol·licitar que un delicte aparentment prescrit li fos cancel·lat; tot plegat no prendrà efecte fins al maig del 2025 i, per tant, fins llavors no es pot establir a Andorra
Tant la Cristina com la seva parella eren conscients que calia un certificat net de penals i eren conscients, també, que hi apareixien uns antecedents penals nets. Afirma que, com a antecedent, ja estava prescrit. Però calia sol·licitar-ne la cancel·lació. Des del maig de l’any passat, amb el suport d’un parell de gestories andorranes, van començar a fer tràmits. “Ens va tocar pagar 700 euros perquè se’ns acordés la cancel·lació dels antecedents”, diu la Cristina, que va haver de fer gestions amb la seva parella davant del Registre Central de Penats a Barcelona.
Això de tocar pagar, no és ben ben exacte. Resulta que el noi mai no va sufragar el que li tocava abonar per sufragar la pena imposada. Pagant els diners va complir la condemna. Això va ser vers el maig del 2023. Però li han explicat, assegurat i de tot, que la cancel·lació trigarà dos anys a prendre efecte. Fins al maig del 2025. Pel mig, el setembre passat, la noia va quedar embarassada. I per molt que ha remogut cel i terra, li han deixat clar que amb un antecedent, per molt lleu que sigui, figurant encara en el currículum personal, no hi ha possibilitat d’establir-se a Andorra.
Ni per venir-hi a treballar residint al país, ni com a fronterer si es pogués instal·lar a la Seu, ni intentant un casament exprés i sol·licitant un reagrupament familiar. “La situació és que haurà de marxar”, explica la Cristina, que és conscient que després de moure cel i terra no hi ha més remei. Però com a mínim ho volia posar en coneixement públic. Per mirar que ningú més hagi de passar pel mateix. I per intentar sensibilitzar les autoritats. Que el preu d’agafar una moto sense permís no impedeixi una persona poder estar al costat del seu fill sis anys després.
Comentaris (19)