Bohigas va formar part l'estudi MBM arquitectes (acrònim de Martorell, Bohigas i Mackay). El també arquitecte Enric Dilmé va seguir la seva trajectòria a Andorra. La relació de MBM amb Andorra té com a eixos central les converses pel nou Santuari de Nostra Senyora de Meritxell (1973-74) i amb les indicacions al grup guanyador del projecte de vivendes de la CASS a Prada Casadet (1983). Després, ja amb projectes concrets com la remodelació de l’entorn de l’església de Sant Martí de la Cortinada (1983-84), l’ampliació de l’església de Santa Eulàlia d’Encamp (1987-89) i el Centre Esportiu d’Ordino (1992-1996). Segons Dilmé, "curiosament totes són obres de caràcter públic relacionades amb l’administració que no van anar acompanyades, tot i el renom de l’equip, d’encàrrecs privats".
En el cas del nou santuari, MBM hi va estar en una fase inicial però posteriorment es van desmarcar i dels arquitectes proposats només va continuar Ricard Bofill. Cal recordar, que en un primer moment, el projecte contemplava un pont que havia de travessar Mereig i connectar Meritxell amb l’altre costat de la vall. De l'obra andorrana de Bohigas la més cèntrica i també la més curiosa és, sens dubte, el conjunt residencial de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) a Prada Casadet, Andorra la Vella.
El cas singular del conjunt residencial de la CASS
Dilmé explica que l’any 1983 l’equip andorrà Grup Taure format pels arquitectes Pere Aixàs, José Luís Orobitg, Aleix Dorca i Alfons Valdés conjuntament amb els aparelladors Josep Maria Farré i Marcel·li Valdés va guanyar el concurs que havia impulsat la CASS sobre un pla d’ordenació d’en Ricard Bofill- La CASS va voler assegurar el tret i demanar a Bohigas que avalués el projecte. Aixàs explica com van anar al despatx de MBM a Barcelona i com van suportar l’examen de l‘arquitecte català. "Certament per algú com Aixàs que ja comptava amb dos premis FAD (1976 i 1982) no devia ser gaire divertit que el tractessin com un passerell", conclou Dilmé.
El seu darrer treball va ser el del Centre Esportiu d'Ordino. Com es recull en la memòria del projecte, l'objectiu "parteix de la consideració dels valors urbans i paisatgístics dels volums construïts, que esdevenen sòcol de la façana general del poble des de l’accés per la carretera d’Andorra la Vella. Tots els elements construïts es produeixen per sota del nivell de la carretera, sense interferir per tant les vistes sobre el casc antic".
Va ser un dels pares de l'urbanisme modern i olímpic de Barcelona
Treballs andorrans a banda, Bohigas va ser un dels pares de l'urbanisme modern i olímpic de Barcelona i va impulsar projectes urbans que van transformar la fesomia de la ciutat durant els anys vuitanta. Part del seu llegat és que va aconseguir projectar una Barcelona oberta cap al mar. Una de les seves idees era "higienitzar el centre i monumentalitzar la perifèria". es seves obres han estat guardonades diverses vegades amb el Premi FAD, del qual en fou un dels seus impulsors. El 2001 va rebre el Premi Ciutat de Barcelona d’Arquitectura i Urbanisme, per la reestructuració de les casernes Roger de Llúria de Barcelona. També ha rebut reconeixements com la Creu de Sant Jordi de la Generalitat l’any 1991 i el Premi Nacional de Cultura, el 2011. També ha estat molt vinculat al món de la cultura. Va ser membre fundador del grup Edicions 62, president de l’Ateneu Barcelonès.
Comentaris