La llanterna que torna a brillar

La parròquia de Santa Eulàlia a Encamp ha recuperat un objecte processional que es va trobar abandonat; data del segle XVIII o XIX i el seu origen és “popular”, ja que està fet de llautó

Aquesta setmana, les celebracions religioses a l’església de Santa Eulàlia d’Encamp han tingut com a protagonista un element ben curiós: una llanterna de processons. Feia anys que havia quedat a l’oblit però, ara, s’ha restaurat i recuperat el seu aspecte original. Ja llueix com si fos nova al costat del sagrari del temple. Com remarca Robert Lizarte, tècnic de patrimoni del comú, s’ha recuperat un element modest, de llautó, “fet pel poble i per al poble”. En l’horitzó, també es volen recuperar tres talles de sants via una campanya de micromecentatge.

L’element ara restaurat, explica Lizarte, és “una llanterna de processons” que “pot ser del segle XVIII o XIX” La data exacta “no la tenim”. Posa en relleu que el material fet servir per construir-la, llautó, demostra el seu origen “popular”. I, justament, aquest tipus de material és el que menys s’ha conservat amb el pas del temps. Per això, és tan important haver-la recuperat.

Es farà una campanya de micromecenatge per restaurar tres talles de la Mare de Déu del Remei, Sant Isidre i Sant Esteve també localitzades al temple encampadà

“Té quatre creus i a dins es posava l’espelma. Es feia per acompanyar les processons, sobretot a la nit. S’anava amb atxes i amb la llanterna”, rememora el tècnic de patrimoni, que revela que “estava guardada dins d’un armari”. Des de quan, com a mínim “creiem que va quedar en desús a partir de l’any 1924, quan es van fer obres a l’església de Santa Eulàlia i la van guardar, perquè es veu a les imatges d’aquella època”.

El treball de recuperació ha estat finançat per la mateixa parròquia, per petició expressa del mossèn Toni Elvira. Qui es va fer càrrec va ser Mireia García, de l’empresa Retoc, amb un treball que “ens ha entusiasmat”. I és que el canvi “de com estava a com està és tot un abans i un després”.

El passat dimarts, durant la missa del Dia de la Mare de Déu d’Agost, la llanterna es va presentar en societat, davant les autoritats. “I ja la tenim al costat de l’altar per fer la seva funció; hem de ficar una bombeta LED perquè el sagrari sempre ha de tenir llum”.

Lizarte no amaga la satisfacció amb el que s’ha aconseguit. “És recuperar el patrimoni del poble, això és de tots. Igual que vam fer amb la campana. Ara torna a sonar. La gent ja la reconeix”, remarca. També avança que la intenció és continuar restaurant elements d’aquest estil. Els objectius ja estan clars.

“Tenim tres peces més: una mare de Déu del Remei gòtica, del segle XV, i un Sant Isidre i un Sant Esteve que són del XVII o del XVIII, no sabem de quin autor”, comenta. Totes tres, indica, “formarien part de la capella de Nostra Senyora del Remei que avui dia ja no existeix”. Ho evidencia el fet d’haver trobat peces, com ara querubins o pinacles, d’un retaule.

El que es farà és mirar de recollir diners per finançar aquest treball via campanya de micromecentatge a una plataforma de crowdfounding. “Una peça cada cop. De moment, estem pendents que ens facin arribar els pressupostos”, indica Lizarte. La fórmula escollida té el seu motiu. “Volem implicar la parròquia eclesiàstica i la civil en el seu patrimoni, apropar-lo a la gent i que se’l puguin fer seu”, afirma.

Fotografies: Retoc Restauració

Comentaris (2)

Trending