Les amistats perilloses del fiscal

Diversos dels procuradors llatinoamericans amb els quals Alberca s’ha envoltat els darrers anys es troben en complicades situacions pels seus flirtejos amb políticsEl ‘cas Odebrecht’ i els representants dels ministeris públics de Panamà i Perú són els que més embolicats estan, en molts casos amb acusacions recíproques

El Consell Superior de la Justícia (CSJ) haurà d’analitzar properament la nova demanda de recusació en relació amb el fiscal general de l’Estat, Alfons Alberca, una petició de tots els advocats de la causa general del ‘cas BPA’, que també afecta l’adjunt Borja Aguado, perquè se’ls aparti de l’afer. Com a rerefons de la sol·licitud, els flirtejos amb el poder legislatiu per aconseguir canvis legals que facilitessin, suposadament, la feina del ministeri públic. Es dóna el cas que altres fiscals, en aquest cas llatinoamericans, que han tingut vincles els darrers temps per derivades del ‘cas BPA’ es troben en difícils situacions per haver ‘jugat’ amb els polítics. Els exemples del Panamà i Perú han estat especialment significatius, amb el ‘cas Odebrecht’ en l’horitzó.

Alberca -en moltes ocasions en el seu moment acompanyat de la llavors instructora del ‘cas BPA’ Canòlic Mingorance- ha estat viatjant des de l’esclat de la crisi bancària amb certa assiduïtat a l’Amèrica Llatina. Obtenir documentació, facilitar-ne, signar convenis amb altres procuradories, esbombar investigacions de les quals al Principat no se’n deia judicialment ni ase ni bèstia però que després s’escampaven replicant mitjans de comunicació d’aquells països. Magnificar en moltes ocasions el que a priori era una evasió fiscal que podia ser molt delictiva a Llatinoamericana però de la qual ha viscut Andorra durant anys i panys…

Alfons Alberca ha aparegut els darrers anys fotografiat amb representants dels ministeris públics, de les procuradories que se sol dir a l’Amèrica Llatina, de diferents països. Aquests tenien en moltes ocasions interès no només en poder obtenir més dades per perseguir evasors, per perseguir presumptes corruptes. També tenien interès en signar convenis amb el Principat per tal de poder-se quedar una part dels diners embargats a Andorra. Veient com a esquer un possible botí, li ha estat fàcil a la fiscalia andorrana que els seus col·legues americans hagin fet uns ulls com unes taronges i hagin obert de bat a bat els armaris. S’hagin acarnissat amb raó o sense amb empresaris i dirigents polítics.

La panamenya Kenia Porcell ha presentat la dimissió després que hagi transcendit unes converses seves amb l’expresident del país tot parlant de com encarar algunes investigacions

Fins que com si es tractés d’un bumerang, allò que anava retorna. Fa pocs dies la fiscal general de Panamà, Kenia Porcell, una de les que més contacte ha mantingut amb el seu homòleg andorrà -s’ha traslladat al Principat en alguna que altra ocasió igual com Alberca (i Mingorance) ha viatjat al país americà, també en algunes ocasions en el marc de fòrums o cimeres de cooperació judicial internacional aixoplugades en la iberoamericanitat- ha presentat la dimissió pel denominat ‘VarelaLeaks’. També al Perú, fiscals que han mantingut vincles amb el Principat com Pedro Chávarry, Alonso Peña o José Domingo Pérez s’han vist embolicats amb expedients disciplinaris, renúncies i altres circumstàncies similars.

I en el rerefons sempre hi ha o disputes entre ells perquè els uns exigeixen als altres que encobreixin segons qui o a l’inrevés o perquè directament han tingut tractes amb el poder polític. Porcell, per exemple, ha anunciat que deixa el càrrec a primers de gener de l’any que ve amb l’objectiu que es puguin investigar bé unes converses telefòniques -moltes d’elles a través de l’aplicació WhatsApp i en les quals apareix de retruc Alberca, segons mitjans panamenys en aquest cas- que hauria mantingut amb el llavors president d’aquell país Juan Carlos Varela. Aparentment, president i fiscal intercanviaven opinions sobre actualitat política i analitzaven conjuntament com dirigir investigacions judicials.


Alfons Alberca amb el peruà Alonso Peña. | ARXIU

A diferència d’Andorra, quedi clar, els procuradors de molts països de l’Amèrica Llatina no sols tenen la funció d’acusació pública, també ostenten responsabilitats d’instrucció judicial. I Varela, el president, hauria suposadament pactat o almenys indicat a Porcell cap on havia d’investigar i cap on no. També en certa manera hauria passat quelcom de similar entre els fiscals peruans. En aquest cas entre ells. Amb diferents nivells de gradació, per dir-ho d’alguna manera, uns exigien a altres a qui havien d’interrogar i a qui no amb la intenció, sempre presumpta, d’ajudar uns polítics i perjudicar-ne uns altres.

Els peruans Chávarry o Peña també s’han vist embolicats els darrers temps amb casos almenys èticament molt poc clars i que posen en dubte la rigorositat de moltes de les indagacions fetes

Sia com vulgui, Porcell, Chávarry, Peña… tots tenen problemes. O pleguen o els fan plegar. O els expedienten o els obren investigacions per analitzar les seves actuacions. Al Principat Alfons Alberca afronta la segona petició de recusació en pocs dies. La primera, desestimada pel Consell Superior però encara discutida davant els tribunals ordinaris, per la seva vinculació amb la secretària general del Govern. La segona, de la qual diverses fonts jurídiques asseguren que té més complicat sortir-ne indemne, té a veure amb la seva necessitat de reformar alguns aspectes del Codi de procediment penal per poder aconseguir el marc legal adient per mantenir determinats elements d’acusació que el Tribunal Constitucional li havia tombat en el marc de la causa general del ‘cas BPA’ i que, de fet, també li podien dificultar el manteniment de certes peticions en altres de les causes derivades. Com la d’Odebrecht, per exemple.

Alberca i Aguado es van reunir al Consell General el 10 d’octubre amb consellers de les tres formacions que donen suport al Govern per justificar la necessitat d’impulsar i tirar endavant els canvis que li calien a la fiscalia. Suposadament, els dos fiscals van posar damunt la taula com es podria motivar de forma general els canvis legals que es necessitava amb urgència. Fins al punt de demanar la suspensió del judici després d’haver mantingut, juntament amb altres parts, que les defenses estaven dilatant l’afer. Els consellers generals van ser els qui van demanar als representants del ministeri públic que els anessin a explicar allò que volien. Però, prèviament, Alberca havia demanat que els grups fessin possible esmenar la llei i, fins i tot, hauria redactat l’esborrany de l’esmena.

Vaja, que aquell qui ha d’aplicar la llei demana que se li faci la llei a mida perquè hagi no l’erri en l’aplicació. O com Porcell que comentava amb Varela com afrontar la instrucció d’alguns casos  de corrupció a Panamà o Chávarry o Peña, al Perú, que miraven d’evitar d’interrogar segons qui no fos que es descobrís el que no calia descobrir. Tot plegat, estranyes parelles i, sobretot, amistats molt perilloses.


Alberca amb un grup de fiscals peruans, entre els quals José Domingo Pérez, a la seu de la fiscalia del Principat. | ARXIU

 

Comentaris (10)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.