L’empresari ha volgut començar contextualitzant el seu passat econòmic recent. El tribunal ha intentat que se centrés en la qüestió que cal dirimir –els impagaments–, però ha perseverat en presentar-se com algú que empresarialment va quedar enfonsat, especialment per un reguitzell de querelles que van presentar-se contra ell a Espanya i a Andorra (algunes per part d’un altre important empresari del Principat). Ell reconeix que, en el seu moment, va acceptar les mesures dictades: pagar una pensió alimentària de 450 euros. En una primera etapa, però, la custòdia de la filla va recaure –el 2017– sobre ell i era la mare qui havia de passar la quota de manutenció, responsabilitat que va complir seriosament, sense ensopecs. Posteriorment, els rols van canviar i, aleshores, ell no va complir l’acord des del primer moment. Diu, però, que no se li va reclamar res inicialment, que tot va venir “després”. Addueix que no va pagar mai cap mensualitat perquè les empreses que dirigia o en les quals treballava van fer fallida: “Em va costar molt tirar endavant. Les denúncies em van enfonsar financerament”.
En una primera etapa, però, la custòdia de la filla va recaure –el 2017– sobre ell i era la mare qui havia de passar la quota de manutenció, responsabilitat que va complir seriosament, sense ensopecs. Posteriorment, els rols van canviar i, aleshores, ell no va complir l’acord des del primer moment
El processat –ha assegurat– estava immers en processos judicials de notable gruix “aquí i a baix”. Per tant, es presenta avui com algú que, aleshores, era insolvent. Va acabar trobant una feina, però la remuneració era molt baixa: “Em pagaven molt poc, uns 1.000 euros”. Ara bé, és aquí quan arriben les incongruències, que la fiscalia ha subratllat. És a dir, arriba el desajust entre una situació econòmica delicada i un tren de vida relativament alt: una casa pagada a mitges –propietat indivisa– amb una nova parella (tassada en gairebé 600.000 euros), la compra d’un cotxe de gamma alta o el gaudi de vacances a l’estranger. L’acusat ha explicat que el cotxe el va adquirir a través de la signatura d’un ‘leasing’ i les vacances anaven a càrrec dels amics: “Tinc amics i em conviden”.
Les reclamacions constants per abonar els 450 euros continuaven circulant, però ell no pagava (tampoc les despeses extraordinàries): “No he pogut. Quan la meva filla estava amb mi, li comprava roba, per exemple. El que podia”. Avui, l’empresari s’ha ressituat laboralment –a millor– i cobra un sou de 2.500 euros, però el deute que acumula tampoc el salda (que ascendeix a uns 30.000 euros). “He pogut aixecar una empresa jo solet”, ha dit en seu judicial: “Porto un any i mig en una situació estabilitzada”. La nova parella, apunta, l’ha ajudat molt. I ara la filla viu amb ell. I, de fet, és el pare qui li està pagant els estudis superiors i la benzina que consumeix per moure’s fins al centre universitari privat on s’està formant. Tals despeses –considera ell– haurien de compensar els anys d’impagaments, és a dir, situar les dues parts en un punt de partida on cadascú arrenqui en iguals condicions. En aquest sentit, l’exmatrimoni ha arribat molt recentment a un acord extrajudicial que ja ha estat signat.
La fiscalia ha remarcat, també, que l’estil de vida no permet presentar-lo com algú insolvent: “Ha tingut sous amb els quals podria haver liquidat el deute”. I el ministeri, és clar, ha tornat a treure a la llum la casa de quasi 600.000 euros i el cotxe de gamma alta
Al seu torn de paraula, la dona ha recordat que ella sempre va complir amb la seva part (“vaig pagar-ho tot”) fins que va aconseguir la custòdia i que per aconseguir-ho va haver de treballar en tres llocs simultàniament durant un temps. I ha insistit en el fet que ell “mai” va retribuir-li res. L’exparella sosté que el tren de vida d’ell sempre ha sigut alt i no es creu que la fallida econòmica no li permetés pagar la pensió. Un impagament que també té “un perjudici emocional”. “Utilitzava la seva filla per respondre’m a mi quan li reclamava alguna cosa”. “El nivell de vida sempre ha estat el mateix: alt i molt alt”, ha reiterat. Per altra banda, també considera injust que hagi d’empassar-se un acord que conté detalls que no ha pogut decidir: “El centre universitari privat on estudia la meva filla l’han triat ella i ell. Jo no he tingut veu”. Tot i així, l’exesposa fa “un acte de fe” per creure que ell complirà la seva part del tracte signat: “Estic renunciat al deute per assegurar-me que complirà les despeses”.
La fiscalia ha remarcat, també, que l’estil de vida no permet presentar-lo com algú insolvent: “Ha tingut sous amb els quals podria haver liquidat el deute”. I el ministeri, és clar, ha tornat a treure a la llum la casa de quasi 600.000 euros i el cotxe de 30.000 euros. El ministeri fiscal, per tant, manté la demanda de pena de sis mesos de presó, però els dos que hauria de complir al centre penitenciari cauen, ja que l’acord deixa sense efecte la condició –reclamació– d’haver de regular el pagament de les pensions. El lletrat del processat –que en reclama l’absolució– ha bregat en tot moment per espolsar del seu client la pàtina de pare incomplidor: “És un pare que ha donat la cara sempre que ha pogut”.
Comentaris