És l’empresa espanyola 40dB, que va ser creada el 2012 sota la denominació de MyWord, qui està realitzant de forma molt intensiva les darreres hores un sondeig de naturalesa política i encarada, és clar, cap als comicis del 7 d’abril. L’empresa en qüestió es dedica a la investigació i a l’anàlisi de dades i el seu treball s’encara molt sovint cap als mitjans de comunicació. De fet, quan se li demana sobre qui hi ha al darrere de la consulta, l’enquestador o enquestadora en qüestió assegura no saber-ho. Ni tan sols se sap, t’expliquen des de l’altra banda del fil telefònic, quan es podran consultar els resultats d’aquell qüestionari que t’han acabat de fer. “Això, els mitjans”, obtens com a millor resposta. 40dB, aparentment, apunta a ser una empresa més o menys seriosa. Sempre agafat en pinces. Els seus clients són o han estat menys o més seriosos també.
Els enquestadors no saben (o no volen, o no poden dir) qui és que ha fet l’encàrrec de la consulta ni tan sols on o quan apareixeran els resultats
Si goses despenjar el telèfon en rebre una trucada d’un número que no coneixes -però del qual en surten totes les xifres-, la persona que hi ha a l’altra costat del metafòric fil telefònic parla en espanyol. Fins i tot, segons com, en espanyol sud-americà. Aquest fet està indignant moltes de les persones que han rebut la trucada. ¿Per què ha de ser des de fora que es faci una consulta sobre les eleccions al Principat? Les xarxes socials, les darreres hores, han anat plens de comentaris de tota mena en relació amb aquesta enquesta. Superat l’escull de l’idioma, de la llengua, si es vol, és clar, la consulta s’inicia, una vegada admets participar-hi o, com a mínim, tenir el temps disponible per atendre la trucada, amb una llarga enumeració de les condicions legals sota les quals t’estan sondejant.
Com a molt, encertes a escoltar que pot ser que enregistrin la trucada -la gravació és aleatòria- i que en la mostra hi participaran altres persones les respostes dels quals es barrejaran amb les teves en el resultat final. Definitiu. D’on han tret el telèfon? L’interrogador tampoc no t’ho sap dir. Són aquelles coses que, fet i fet, més val no preguntar. Després ve una pregunta que acaba posant el punt i final a moltes de les converses. “¿Té drets polítics?” Si la resposta és un no, el ‘telefonista’, com aquell qui diu, moltes vegades talla la trucada sense ni tan sols acomiadar-se. Aquest és un altre dels elements que indignen. La suposada mala educació. Però, és clar, es tracta d’una enquesta electoral. I vota qui vota.
Les xarxes socials, les darreres hores, han anat plens de comentaris de tota mena en relació amb aquesta enquesta
Ara, es pot ser més murri i sabedor que si dius que no tot se n’anirà en orris, la resposta a la pregunta sobre els eventuals drets polítics ha de ser sempre afirmativa. Amb un sí s’obre la porta a l’enquesta. S’entra en matèria. I a partir d’aquí, totes les preguntes, que més o menys van com vénen.
- Quants anys vas fer l’última vegada que va ser el teu aniversari (una forma educada de demanar-te l’edat).
- Parròquia de residència.
- Naturalesa de l’ocupació laboral: indefinit, temporal, pensionista, aturat, estudiant, res de res…
- Tipus de treball. I ho cenyeixen a tres o quatre modalitats. Sector bancari, autònom, professional liberal, treballador públic, o empleat del sector comercial o turístic. Si no és res de tot això, doncs no ets res de tot això.
- Nivell d’estudis.
A partir d’aquí comencen algunes primeres valoracions. I pots escollir entre molt bé, bé, regular, dolenta o molt dolenta, les següents qüestions.
- situació econòmica.
- situació política.
- valoració de l’actuació del Govern de DA (et remarquen que és de DA).
- i, en general, valoració de l’actuació de Liberals, PS i SDP.
També et demanen que escullis quins són els dos principals problemes que pateix hores d’ara el país. Et donen quatre opcions però tu en pots enumerar de noves. Les opcions són:
- pensions, habitatge, trànsit, infraestructures.
Després s’entra en una fase de més contingut polític. I el primer és que valoris de 0 a 10 sis dirigents polítics. A saber i per aquest ordre:
- Josep Roig (molta dificultat en encertar el nom que t’estan dient -Yuse Rouix, més o menys-)
- Eusebi Nomen
- Josep Pintat
- Xavier Espot
- Jordi Gallardo
- Pere López
També et demanen que valoris de 0 a 10 tres característiques de tres dirigents polítics. Les característiques són:
- preparació
- proximitat
- honradesa
I els dirigents polítics, l’ordre dels quals et van canviant segons la característica o capacitat per a la qual s’interessen, son:
- Xavier Espot, Jordi Gallardo, Pere López
Un altre bloc és aquell en què et sol·liciten que diguis si estàs “més bé d’acord”, “ni d’acord ni en desacord” o “més bé en desacord” de tot un seguit d’afirmacions que, en essència, versen sobre les següents temàtiques.
- a favor de despenalitzar l’avortament encara que això suposi trencar el model del Coprincipat
- a favor de construir un aeroport dins d’Andorra i que substitueixi el de la Seu
- l’acord d’associació amb la UE serà positiu per Andorra.
- a favor de votar només els andorrans
- és necessari un canvi de Govern
- partidari de la doble nacionalitat
I després ja s’inicia directament la fase electoral.
- a qui penses votar
- quina és la formació més propera a les teves idees
- amb quina probabilitat aniràs a votar (essent 10 que votaràs amb total seguretat i 0 que no acudiràs a les urnes)
- a qui vas votar les últimes eleccions
Finalment, ja en l’avantsala de la finalització de l’enquesta, l’interlocutor et fa posicionar sobre un eventual pacte post-electoral. I et dóna sis possibilitats d’eventuals aliances de les quals n’has de triar una, no pensant en el que serà, sinó en el que preferiries. I les alternatives són:
- DA Liberals
- PS SDP
- DA SDP
- DA PS
- Liberals PS
- Liberals PS SDP
I la tercera via, que no apareix enlloc. El que sí que apareix és una darrera pregunta. Et demanen el nom per poder sotmetre’t a un control de qualitat. O quelcom així, que la cosa tampoc no és del tot exacte. Et pots mostrar sorprès i repreguntar: “Escolti, això no era anònim?” Que sí, que és anònim però tenen el teu número de telèfon. Que algú els ha donat. Telèfon mòbil, per cert. Amablement et diuen que pots no donar cap nom o, directament, inventar-te’l. Com et pots haver inventat, és clar, la resposta a totes les preguntes. Fins i tot, el fet que tinguis, o no, drets polítics. És el que tenen les enquestes. Sondejos que, a més, si es fan des de Madrid, acaben per indignar a més d’un i de dos. Coses que passen.
Comentaris (1)