La legislatura dels dos síndics

Els nervis han estat presents en la sessió constitutiva del Consell General, fins i tot entre aquells polítics més veterans, amb xoc de tricornis inclòs a l’hora de saludar-se i, sobretot, amb el lapsus de Carles Enseñat, fent prometre el càrrec erroni a Sandra Codina

La novena legislatura ja està en marxa. S’ha posat a caminar després de la tradicional sessió constitutiva al Consell General. Un acte sempre carregat de simbolisme i de gestos de respecte cap al passat i cap a la identitat andorrana. I, també, molt concorregut. Casa de la Vall s’ha quedat petita per acollir els assistents, entre familiars dels nous parlamentaris i autoritats. Un dia, també, de nervis, que han deparat moments humorístics. Potser el més destacat, el lapsus de Carles Enseñat, que ha fet prometre o jurar el càrrec de síndica a Sandra Codina.

Sent justos, no es pot negar que és perfectament comprensible que qui ha d’agafar un càrrec de tanta responsabilitat tingui com a mínim una mica de tensió a sobre. Fins i tot aquells més veterans, com Jordi Jordana, a qui algun petit error se li ha escapat en les seves intervencions. O, sense anar més lluny, al mateix Enseñat. Ja nomenat síndic general, ha ocupat el seu lloc i la primera tasca era encapçalar la presa de possessió de Codina com a subsíndica.

A l’hora de la veritat, però, els nervis l’han traït. Ha dit només síndica. Per tant, algú potser pot defensar que, ara mateix, el país té dos síndics. En tot cas, es pot entendre. Enseñat arribava tou perquè, instants abans, Jordana s’hi havia dirigit i li havia recordat el llegat polític de la família: des de Julià Reig a Òscar Reig i, també, la seva mare, Maria, membre del Consell constituent. L’emoció del parlamentari encampadà ha estat evident.

La sala dels passos perduts ha quedat petita entre familiars i coneguts dels nous consellers i altres membres de la classe política, tant actius com ja a segona línia, entre els quals s’ha pogut veure un Toni Martí que s’ha saludat de forma efusiva amb el líder de Concòrdia, Cerni Escalé

Compte, que no és l’únic a qui prendre possessió li ha deixat prop de deixar caure alguna llagrimeta. Més d’un ho ha fregat si és que, directament, no ho ha pogut evitar. Entre ells, Cerni Escalé. El líder de Concòrdia ha estat, també, un dels més efusius a l’hora de saludar els seus companys d’arc parlamentari un cop promès, en aquest cas, el càrrec. Bé, com ell mateix ha explicat posteriorment, l’objectiu és que hi hagi “molta concòrdia a la cambra”.

Un altre detall que evidencia certs nervis arribava a l’hora de saludar-se. Per jurar, els consellers generals duen l’abillament tradicional, amb capa i tricorni. I, com han pogut comprovar, sobretot en el cas de les dones, fer-se petons amb aquest darrer element comportava un cert risc. El moment que més somriures ha aixecat ha estat quan Jordana i Conxita Marsol han vist com els dos barrets queien a terra. L’ex cònsol, a partir de llavors, ha tingut la precaució de treure-se’l abans de saludar cap altre nou conseller.

El de la constitutiva, és, ben segur, un dels dies que més gent acudeix com a públic a seguir una sessió parlamentària. Molt per sobre de l’assistència habitual. I, també, de la que es registra els dies tradicionals. Al cap i a la fi, són molts els consellers generals que prenen possessió i en un dia tan important, com és lògic, tots volen estar acompanyats. Als familiars, alguns s’ha de dir amb més nervis que el mateix interessat, se sumen també, lògicament, les autoritats: cònsols, ministres, companys de partit, etc...

Resultat? Casa de la Vall es queda petita. Molt petita. Especialment, la sala dels passos perduts que, a més, és un dels escenaris dels diferents actes de la sessió. Per allà han de passar els consellers generals, encara electes, a l’hora d’anar a buscar les paperetes per escollir síndic i subsíndica i, després, les dues secretàries. Se’ls crida un a un per ordre alfabètic, a la taula de presidència se’ls dona un sobre buit i han de travessar la sala, tancar-se al despatx del síndic, agafar la papereta corresponent i tornar per introduir-lo a una urna que, prèviament, s’ha mostrat a tots els presents per garantir que estava buida.

A l’hora de prendre possessió del càrrec, 18 consellers, la majoria ‘taronges’, han optat per la formula de jugar; 12  -tots els de PS i Concòrdia, Carine Montaner i els demòcrates Conxita Marsol i Alain Cabanes-, han promès sobre la Constitució

I tot aquest procés, seguit amb expectació des de l’exterior del ple, farcit de convidats. Han anat arribant des d’una bona estona abans. Els més afortunats (o matiners, segons es vulgui veure) han pogut seure als bancs de la capella i veure la sessió de forma directa. La resta, a una sala atapeïda des de bona estona abans.

Entre els assistents, lògicament, figures institucionals com ara diferents cònsols o ministres, però també cares conegudes de la política. Ha estat el cas de qui fou cap de Govern, Toni Martí. Curiosament, o no, el primer parlamentari electe al qual ha saludat a la seva arribada ha estat Escalé.

Tot el públic ha pogut seguir la sessió i, evidentment, el punt àlgid amb la promesa sobre la Constitució o la jura davant de la creu dels nous parlamentaris. La majoria ha optat per la segona fórmula, inclòs Enseñat. Entre els qui han optat per la fórmula de prometre davant la Constitució hi ha tots els integrants dels futurs grups de Concòrdia i del PS, la líder d’Andorra Endavant, Carine Montanter, i els demòcrates Conxita Marsol i Alain Cabanes.

La sessió ha finalitzat amb el discurs d’Ensenyat i la fotografia, una més, a les escales de Casa de la Vall. Aquesta, però, només amb els 28 parlamentaris, el nunci Ramon Rich i el secretari del Consell General, Josep Hinojosa. La propera instantània d’aquest tipus ja serà amb altres autoritats. Per ara, la novena legislatura constitucional ja camina, ni que sigui per un moment, amb dos síndics.

Comentaris (6)

Trending