“Ni silenci ni complicitat amb el racisme”

Extintion Rebellion Youth, entre altres col·lectius com Africand o Obrim-los, Obrim-les, han impulsat la concentració a la Plaça del Consell. Hi havia gairebé tants rètols, tantes pancartes, com assistents. Joves conscienciats. Joves amb ganes de canvi. Amb voluntat de mostrar una realitat, encara que amb mascareta, més justa, més igual. Pol Cerdà, un dels promotors de l’acte, recordava micròfon en mà que “no hi ha justícia climàtica si no hi ha justícia social”. I la segona, és clar, ha de ser primera si ordre hi ha d’haver.

Extintion Rebellion Youth i Africand, entre altres col·lectius, han impulsat la concentració encara consternats per la mort de George Floyd a la ciutat de Minneapolis

El clam, breu però carregat de simbolisme, era una condemna a la mort d’un home de raça negra -George Floyd- a mans (en puresa, a genoll) d’un policia blanc a la ciutat estatunidenca de Minneapolis. La mort de Floyd, que va tenir el genoll del policia al coll vuit minuts, fins a l’ofegament, tot per intentar fer passar per bo un bitllet fals, ha encès protestes arreu. Andorra, aquest cop, no n’ha quedat al marge.

De fet, han estat diferents els col·lectius que havien volgut promoure un acte de protesta. Però les noves normatives en matèria de seguretat pública i la realitat imposada pel coronavirus han dificultat la logística. Fins que els joves d’Extintion Rebellion Youth van aconseguir l’autorització i Africand, per exemple, que també estava empenyent per visualitzar la condemna contra el racisme s’hi van afegir ràpid. D’aquí que Pol Cerdà, en nom dels primers, i Abu Ba, en representació dels segons, hagin llegit, a quatre mans, un manifest “on tothom se senti còmode”.

També hi havia claca d’Obrim-los, obrim-les i una nodrida representació, si es pot dir així en un acte sense colors, de l’entorn socialdemòcrata, encapçalat pel conseller general Roger Padreny i la cap de la minoria del comú d’Andorra la Vella Dolors Carmona. També hi havia la ministra de Funció Pública, Judith Pallarés, dona sensibilitzada per aquestes causes i que, entre somriures, deia que a veure si des de l’edifici administratiu de Prat de la Creu li picarien la cresta per no haver avisat que es plantaria a la concentració. Com tants d’altres. Majoritàriament joves.

I en la joventut ha posat l’accent la titular de Funció Pública quan se li ha posat el micròfon al davant. Pallarés ha explicat que havia vist la convocatòria a través de les xarxes socials i ha fet el cop de cap. “Quan veus joves que es preocupen és important donar-los suport”, ha afirmat la ministra tot assegurant que “necessitem acabar amb el discurs de l’odi que creix”. Ho deia Pallarés, deixant clar que no volia restar ni un borrall de protagonisme als joves promotors de l’acte, perquè prèviament aquests joves havien mostrat la seva preocupació per les actituds sexistes, assetjadores, els comportaments reprovables que cada dia, molt més del que voldrien, veuen als centres escolars. A les aules.

“No hi ha justícia climàtica sense justícia social”, deia Pol Cerdà en iniciar la lectura d’un manifest conjunt que tenia aquest accent d’un grup, Extintion Rebellion Youth, que té en l’ecologia un dels seus grans elements reivindicatius. El manifest llegit per n’Abu i en Pol han estat precedits per un minut de silenci en una plaça que tot i ser parcialment buida, quedava prou plena. Tanta pancarta, tant missatge, tant simbolisme engrandia la concentració. Sense cap mena de dubte.

I entre els rètols, els eslògans, els missatges, de totes menes que pregonaven braços alçats les desenes de joves participants en l’acte, hi sobresortia l’emblema que s’ha volgut com a principal: ‘Black lives matter’ (les vides negres importen). I després del minut de silenci i l’ovació corresponent per trencar-lo, el record a George Floyd. El clam perquè es continuïn vivint crims com el de Minneapolis després de segles i segles de colonialisme suposadament superat i de divergències de tota mena. N’Abú i en Pol han deixat clar que “cada dia moren persones apallissades” per agents de policia.

“No al racisme, ni a la xenofòbia, ni a la violència policial”, deia amb convenciment el manifest. “Ni silenci ni complicitat amb el racisme”, ha acabat retronant a la plaça mentre uns i altres, tots plegats, maldaven perquè en ple segle XXI encara s’hagin de fer actes com els d’aquesta tarda. Sota l’amenaça de la pluja, amb mascareta. No eren multitud. Però aquells que pentinen canes si cabell hi ha han marxat satisfets de la Plaça del Consell en veure que un centenar llarg de joves aixecaven la veu. Avui per un crim als Estats Units. Demà que sigui per totes aquelles injustícies que ocorren a tocar de casa.