El festival de Jazz d'Escaldes-Engordany va ser tota una referència europea entre el 1985 i el 2005. Es va intentar recuperar el 2017 amb el nom d'Andorra Jazz Escaldes-Engordany però l’invent no va funcionar, en part per l’absència a darrera hora del guitarrista i compositor nord-americà John Leavit Scofield ‘Sco’. L’any passat es van programar concerts amb Eva Fernández Quartet, i el Joyful Gospel Singers. que van funcionar prou bé, cosa que ha impulsat el comú a ressuscitar el festival,
La primera edició va tenir l’actuació estelar de Fats Domino que va començar a arrossegar el piano per l’escenari fins que aquest es va enfonsar. Tete Montoliu era el padrí. Durant els anys següents passarien per la parròquia escaldenca noms com els de Miles Davis, Oscar Peterson, Ray Charles, Horace Silver, Ron Carter, Lionel Hampton, Chick Corea i George Coleman. Els artistes i la varietat d’estils van convertir el festival en un dels més importants d’Europa i reunia també espectadors de França i Espanya. L’any 1986 els caps del cartell van ser Paquito D’Rivera i Pat Metheny i el 1987 van actuar B.B. King i Chick Corea.
Hi haurà convidats de luxe i no es descarta la presència de George Benson o de Bobby McFerrin
Per a l’edició d’aquest any, el comú d’Escaldes-Engordany comptarà amb convidats de luxe tot i que encara no fan públics el noms per allò que s’han de tancar alguns serells però la cosa podria anar per George Benson o Bobby McFerrin, El primer continua actuan als seus 79 anys. Aquest virtuós de la guitarra, va gravar el seu primer single ‘It should have been me’ als 10 anys. Va enregistrar el seu primer àlbum, “The Guitar New Boss”, en 1964 amb 21 anys, acompanyat de Brother Jack McDuff, organista de soul nord-americà i director d'orquestra soul. Benson va començar una carrera en solitari el 1965 amb el George Benson Quartet. Miles Davis va adonar-se del seu talent, i el va fer servir a l'àlbum ‘Miles in the Sky’, del 1967. La seva carrera es va enlairar durant la segona meitat de la dècada dels 70, en un estil jazz-funk-costa oest, amb els àlbums “Breezin” que va guanyar tres premis Grammy, incloent el disc de l'any per la cançó ‘This Masquerade’, i ‘In Flight (1977), emblemàtic del particular estil de Benson a la guitarra.
El punt culminant de la seva trajectòria va ser l'àlbum ‘Give Me the Night’, produït per Quincy Jones (1980) i la cançó homònima, que va fer de George Benson un artista incontestable a les pistes de ball, sovint samplejat -gravar i mesclar seqüències sonores- per altres artistes. El 1984 la cançó ‘Nothing's gonna change my love for you’ (extreta del seu àlbum 20/20) va ser un èxit als Estats Units, tot i que va ser popularitzada mundialment pel cantant adolescent Glenn Medeiros, qui la va versionar el 1988, fins al punt que avui en dia molta gent creu que la versió de Medeiros és l'original.
Pel que fa a Bobby McFerrin (72 anys), la seva cançó ‘Do not Worry, Be Happy’, apareguda a la banda sonora de la pel·lícula Cocktail (1988) va ser número 1 a les llistes d'èxits dels Estats Units. També ha col·laborat amb solistes com els pianistes de jazz Chick Corea i Herbie Hancock, amb el violoncel·lista Yo-Yo Ma i amb la Saint Paul Chamber Orchestra. És conegut per tenir un gran rang vocal de quatre octaves i per la seva habilitat per fer servir la seva veu per crear efectes de so, com la recreació d'un baix sobresaturat.
Comentaris